dimarts, 23 de setembre de 2008

Queda una setmana per votar

Queda una setmana per votar a l'enquesta que demana un diagnòstic sobre l'estat de salut de l'anomenat "esperit de la Mercè". Però ja es pot començar a treure'n alguna conclusió, si més no perquè en el que portem de vida operativa d'aquest sondeig les proporcions de vot entre les quatre opcions han estat pràcticament idèntiques. I ja es prefigura, per tant, per on anirà aproximadament el resultat final.

Els que consideren que "l'esperit de la Mercè" es manté saludable tenen el major nombre de vots, però en puritat no es pot dir que siguin majoria. Les altres tres opcions, que indiquen diferents graus de desencís, han estat tothora gairebé triplicant les opinions "saludables". I, en certa forma, que s'opini que l'ànim està apagat després de la catarsi del 7 de juny, o que es consideri que vam estar molts anys sense veure'ns i que vam passar perfectament sense aquesta necessitat, com per ara agafar basques i presses, és bastant normal.

No, el més destacable és que els que pensen que "l'esperit de la Mercè" agonitza o està moribund, li tiren l'alè al clatell dels que han votat que la cosa es manté saludable. O empatats amb els que opinen que tot plegat està molt parat. Va ser tot, doncs, flor d'un dia? N'esperàvem més del que es podia esperar? O la cosa ja ha donat de sí tot el que podia donar?

És evident el resultat de la votació és qualsevol cosa abans que científic. Una enquesta d'aquestes característiques no pot ser representativa ni a trets i com a molt (i ja és molt suposar) pot aspirar a veure per on bufa el vent. Des d'un punt de vista tècnic, no és gaire cosa més que mullar-se el dit i posar-lo a l'aire.

Però això no treu relatives sorpreses com aquesta que estem constatant. Que si alguna significació tenen és que provenen de les persones que més o menys mantenim alguna motivació pel tema. Si més no, que expressem públicament aquesta motivació de forma activa, ja que no voldria dir que altres persones no ho sentin. Perquè és evident que l'esperit podria estar viu sense manifestar-se, malgrat les xifres que ens surten.

Com a mínim, crec que hem d'agrarir la sinceritat, encara que sigui estadísticament imperfecta.

9 comentaris:

carme g ha dit...

Jo continuo pensant que l'esperit està viu, el que passa que no podem pretendre que hi estigui al nivell del dia 7 de juny. Això ha provocat trobades de persones de diferents anys com vau constatar en la trobada del mes de setembre.I em consta que n'hi haurà d'altres cursos. Com pots veure la gent del 64 ens tornem a retrobar però més en petit comité, perquè és normal que no es pugui fer una trobada com aquella cada tres mesos. Per a mi això és que l'esperit segueix viu i penso que tots hem de fer que així sigui ja que sinó és perdre les nostres arrels i això no ho hem de permetre.
Així que hem d'intentar no abandonar i fer que aquest dia 7 es torni a repetir cada any siguem els que siguem. És possible fer-ho entre tots.

Toni Gallardo ha dit...

Carme, ningú pretén coses que són impossibles. Aquesta entrada és un comentari a les respostes que han deixat les persones que han cregut oportú opinar. I si el resultat mereix un comentari és perquè hi ha coses que és lògic esperar, però altres potser no tant.

Toni Gallardo ha dit...

Per cert, Déu n'hi do l'estirada que ha fet el vot per l'opció "saludable" en les darreres hores.

m pau sanchez ha dit...

Hola Toni!!! Em dic Mª Pau, com pots veure soc del 64, tu no em coneixes pero jo a tu si (per les fotos del blok) soc d'aquelles persones que dels 14 añs no he tingut posibilitat d'estudiar, fins ara no mhe pogut dedicar a aprendre i sí a altres coses (circunstancies de la vida) cadascu tenim les nostres, per aixo faig tantes faltes, per lo qual no em sento pitjor persona que un altra, però si que magradaria apendre tard o prompte (mai es tart per a apendre)
jo penso igual que Carme, per a mi va ser fantastic tornar a retrobar-nos al Juny i crec que no hem de consentir que es tornen a perdre les nostres arrels, seria una llastima, crec jo personalment, que quan ens fem grans valorem veritablement les coses importants de la nostra vida i una d'aquestes coses son els amigs.
Tot i que l'esperit del bloc no pugui continuar al 100% per tenir cadascu les nostres obligacions, si seria mol bonic que no perdem el contacte i ens retrobesem de tan en tan.
Crec que va se una retrobada molt especial que mos va obrir el cor a tots els que vam ana, ho portavem reflectat a la cara i son aquests moments els que realment val la pena viurels en la vida.
no t'asustes per les meves faltes, crec que la humildat va per davan de tot, per axo mhe atrebit a escriure al bloc, crec que si tots ens acceptesem tal com som, en los nostres defectes i les nostres virtuds el mon aniria millor no creus? salutations.

carme g ha dit...

Estic totalment d'acord amb el que dius Toni, però el que no entenc què vols dir amb "...altres potser no tant." A quines altres et refereixes? És que hi ha dies que el meu cervell no funciona al 100%.

Toni Gallardo ha dit...

Molt senzill, Carme

És normal esperar les respostes tercera i quarta. La segona (que l'esperit és moribund) em pensava que era menys esperable. Sobretot en les proporcions que estava agafant.

No obstant, en qüestió de dies l'enquesta ha fet un tomb bastant radical.

Anònim ha dit...

HEY!!!! TONI no me has contestat, parlare en castella avore si fach menos faltes, o no.
Bueno, compañero de cole, no se si no me has contestado por que no me conoces, o tal vez porque crees que no estoy a tu altura , sea como sea no importa, ya te dije el otro dia que lo que importa no es quien somos y si como somos creo que merece el mismo respeto la persona que trabaja de basurero,
que un ministro que esta al lado del rey ,lo cierto es que creo que podria culturizarme muy mucho con todo lo que explicas al blok que es muy interesante y muy bien expresado, ya me gustaria a mi saber elegir tan bien las palabras
personas como tu y como Clara Masip ,tan mona ella esta tan guapa o mas que cuando era jovecita,(que envidia)que se nota que llebais mucha mili echa.
me gustaria que me dieras tu opinion sobre que te parece la cena que hemos montado los del 64, ya somos 38 gracias al encuentro de junio.que chulooooo!!!!! te das cuenta, las puertas que nos ha abierto la idea que tubisteis un grupito de amigos?.
Bien, espero que no te halla ofendido ninguna de mis palabras, solo creo que es un intercambio de opiniones, nada mas que eso. Si te apetece contestar a mi pregunta me alegrare de saber tu opinion vale?.
asta pronto.

mªpau sanchez ha dit...

la anonima era yo, mªpau, no se que a pasat.

Toni Gallardo ha dit...

M. Pau,

intento contestar les preguntes que em fan i animat el cotarro tot el que puc. No sempre puc fer-ho instantàniament i, si és el cas, per descomptat que no és perquè pensi que la persona que pregunta no està a l'alçada de no sé qui.

Sobretot, perquè això de l'alçada de les persones és molt discutibles. T'agrareixo que em reconeguis certa gràcia per explicar les coses, però si alguna intel·ligència tinc és la ser conscient del munt de coses que no sé. La meva única alçada objectivable és el metre setanta-set en què em vaig quedar clavat fa anys.

El que vaig escriure sobre les faltes d'ortografia no era per molestar a ningú ni per suggerir que si algú fa faltes és mala persona. Era un exemple pràctic molt concret, dins d'una reflexió sobre les deficiències del sistema educatiu.

Sobre el sopar que feu els del 64, no sé si puc opinar sobre una activitat a la qual, per lògica, no estic convidat ni hi assistiré. Però ja em sembla bé, és clar. Tots hem tingut clar que la criatura gran acabaria tenint altres criatures. I a més, la colla el 64 heu estat especialment actius. O sigui que no trobo estrany que hagueu estat els primers a fer-la grossa.