Aquest blog és excepcional.
Us adoneu com estem fent història entre tots ?
Anem penjant les nostres fotos i anem seguint les nostres històries. El blog gairebé té vida pròpia i el podríem dividir per seccions:
- hi ha els que segueixen els seus comentaris i les seves bromes ( entre ells el meu germà Ximo i les meues companyes de curs que no paren)
- està la secció de “Com érem, com són”, per a mi una idea genial de Toni i que hem anat seguin un bon munt de gent
- la secció de les fotos dels germans, ...
Però el que realment m’està agradant d’aquest blog són les fotos antigues. Són les que menys comentaris tenen perquè, lògicament, els que visitem el blog no ens sentin indentificats i ens costa fer un comentari, però realment hauríem de ser les més valuoses.
Tots em remenat capses i calaixos del records per veure què ho trobem. Jo encara no ho havia fet, però tenia al pensament la foto que ara publico.
Ma mare sempre m’havia explicat que era un dia d’excursió de dijous jarder (calculo que cap allà al 1944 o 1945) i que a ella li havien comprat el barret més gran de la botiga (ho podeu comprovar, és la quarta de la dreta). Ahir quan finalment la vaig trobar m’adono que la foto correspon al mateix dia que la que hi havia penjada amb el nom de “Classe de pàrvuls al voltant del 40” .
Si us fixeu bé, la mestra és la mateixa i porta una fiambrera entre les cames, com si estessin dinant al camp i les xiquetes tenen els barrets i els cistellets al voltant.
Em va emocionar. Vaig pensar, sí senyors, entre tots i sense sonar-nos estem reconstruint la història d’un col·legi .
Rosa Ma. Solé.
Us adoneu com estem fent història entre tots ?
Anem penjant les nostres fotos i anem seguint les nostres històries. El blog gairebé té vida pròpia i el podríem dividir per seccions:
- hi ha els que segueixen els seus comentaris i les seves bromes ( entre ells el meu germà Ximo i les meues companyes de curs que no paren)
- està la secció de “Com érem, com són”, per a mi una idea genial de Toni i que hem anat seguin un bon munt de gent
- la secció de les fotos dels germans, ...
Però el que realment m’està agradant d’aquest blog són les fotos antigues. Són les que menys comentaris tenen perquè, lògicament, els que visitem el blog no ens sentin indentificats i ens costa fer un comentari, però realment hauríem de ser les més valuoses.
Tots em remenat capses i calaixos del records per veure què ho trobem. Jo encara no ho havia fet, però tenia al pensament la foto que ara publico.
Ma mare sempre m’havia explicat que era un dia d’excursió de dijous jarder (calculo que cap allà al 1944 o 1945) i que a ella li havien comprat el barret més gran de la botiga (ho podeu comprovar, és la quarta de la dreta). Ahir quan finalment la vaig trobar m’adono que la foto correspon al mateix dia que la que hi havia penjada amb el nom de “Classe de pàrvuls al voltant del 40” .
Si us fixeu bé, la mestra és la mateixa i porta una fiambrera entre les cames, com si estessin dinant al camp i les xiquetes tenen els barrets i els cistellets al voltant.
Em va emocionar. Vaig pensar, sí senyors, entre tots i sense sonar-nos estem reconstruint la història d’un col·legi .
Rosa Ma. Solé.
5 comentaris:
La meua germaneta, deu remenar tots el calaixos que te, i mira per on quines joies trova.
i aixo que no estava molt convensuda no,
La veritat és q és molt emocionant veure totes aquestes fotos encara q no conegui als q hi ha a la foto ,jo les guardo totes,grasies a tots per deixar-nos comparitr aquestos records.Jo personalment em faré un album de fotos dels records de tots natros i del meu col.legi la Mrecè.
Pues si, Rosa, tienes toda la razón. La verdad es que al final te has impregnado del "espíritu de la Mercè" y... como dice tu hermano, no estabas muy convencida eh?
Bueno, ahora hace falta saber qué pasará el ´sábado, pero creo que va a ser precioso, claro que si.
(uyyyyy que no puedo entrar, esta noche más) ja jaj aja
Uns amics meus han entrat al blog dels exalumnes per casualitat (picant a sobre del meu nom en un altre blog) i s'han emocionat de veure la moguda tant especial que hi ha aquí. És cert "que fem història".
Déu ni do amb la foto, quina passada, a més la senyora Pepita, no puc dir que estigui igualeta però la foto me l'ha recordat molt. Records a tots tres, Ximo, Rosa Mari i José Luís.
Publica un comentari a l'entrada