Tot un aconteixement. Només espero que els que avui fan P-3 n'organitzen una altra trobada per al 200 Aniversari. Només de pensar-ho m'agafen ganes de cuidar-me més i de fer bondat.
Això ha reactivat les relacions. És una bona inversió veure que aquells d'ans tornen a comptar ara. Guai!
La foto de la taula de les 7, de la fornada del 1925 a 29, són Carme Benet, Juanita Fornós, Teresa "La Vitola", "La Bellobí", Ma Cinta "la de la Botons", Paquita i Teresa. Elles m'han comentat que també tenen ganes de vindre d'aquí 40 anys al 200 Aniversari.
A per ell. Que d'il·lusió no en falta.
2 comentaris:
Alonso, jo si venen d'aquí quaranta anys, ho torno a organitzar.
Comencem a estar en aquella franja de la vida en què no podem estar segurs si hi serem d'aquí a 40 anys. Però algú els hauria d'anar explicant als actuals alumnes el que hem fet ara. Que es vagin imbuint de l'esperit de la Mercè, frase que crec que és de la Pilar Lalana.
Publica un comentari a l'entrada