Ja veig que la trobada va ser un exitàs, i em sap molt greu no haver pogut compartir amb vosaltres aquests moments tan especials. Llegint els comentaris he pogut al menys viure a través vostre les emocions d’aquesta jornada tan particular. Em fa molta il·lusió veure les fotos, i reconèixer alguns dels companys i companyes de la mercè.
M'apunto a la propera trobada... lo del guateque pot ser divertit, caldria trobar un local, i buscar les músiques de l’època per fer un revival a fons, no us sembla?
El que em sap greu és que no podré participar gaire en l'organització, ja que visc fora de Tortosa i estic en una etapa de criança que encara em demana molta dedicació...(m'hi he posat tard). Però el que sí que és segur és que em reservaré aquesta data amb prioritat màxima. Jo també em sento una mica desarrelada, vaig marxar de Tortosa l'any 1984 i ja no hi he tornat més que per motius estrictament familiars. Entretant he viscut a Barcelona, al Brasil, i ara he tornat al poble... a La Garriga. És cert que acabem sentint-nos més identificats amb el lloc on vivim que amb el lloc on vam néixer, però sobretot jo diria que on acabem arrelant de veritat és al lloc on criem els nostres fills. El meu tortosí també està bastant adulterat (només em surt quan parlo amb mon pare), ja em sap greu, ja, però és que se m’enganxen molt fàcilment les maneres de parlar d’allà on estic (si passo un mes a mallorca acabo xerrant mallorquí...). De totes maneres, estic segura que si ens trobem recuperaré la meva tortosinitat!
Toni, felicitats pel bloc, realment ha estat una iniciativa fantàstica, que seria interessant mantenir (tot i que no tinc clar ben bé com). La idea de l’exposició i llibre és bona, a veure si som capaços de tirar-la endavant!
Elena, espero que ens veurem al setembre, portem més d’un any intentant trobar-nos... ho aconseguirem?
I totes les “nenes” i “nens” del 66, espero que ens veurem al setembre!!!
4 comentaris:
Hola Clara, jo (del 64) tortosina a l'exili et confirmo que aquest esdeveniment ha estat recuperar la meva Tortosa, la dels amics, l'escola, les PERSONES...
Ja voras com deseguida tornes a parlar tortosí.
Una abraçada!
A mi això del català oriental m'ho va fer notar dissabte la Maria Josep Ferré. Però és que, com la Clara, portem 24 anys fora de Tortosa, vivint pràcticament sempre en territoris on es parla català oriental. La parla d'on vivim se'ns enganxa, perquè és on vivim, és clar, però també perquè ja hem estat fora de Tortosa més anys dels que hi vam passar des què vam néixer fins que vam marxar. El marcador actual és de 24 a 18.
És més, he passat algunes temporades fora de Catalunya (món anglosaxó bàsicament) i, al tornar, me n'adonava que el meu català s'havia orientalitzat encara més. No sé si hi ha alguna explicació per a això. Només ho constato.
Digue'm que, en general, quan tornes per les Terres de l'Ebre pots recuperar més o menys la forma de parlar. Però el procés, si es produeix, no és ni automàtic ni complet. Sempre se'ns acaba notant un "doncs", un "aquest", un "tomàquet"...
Clara he estat molt content de tornar a saber de tu. Feia anys que t'havia perdut completament la pista. Però eines d'Internet com aquest bloc han permès que molta gent es retrobés, o si més no tornés a saber dels seus antics companys.
Confio que ens podrem veure a la moguda made in 66 que s'està preparant per al setembre.
estic segura que lo tortosi surt totsol quand t´ajuntes en la gent que has passat tants de bons moments..jo he de dir que fa 15 anys que no soc a tortosa pero no estic molt lluny...a amposta..jo sempre dic que estic en "acolliment" he tingut la sort que la meva feina m´ha seguit lligant a tortosa, i a més no hem perdo mai les fires ni els focs a casa el meus pares(davant del riu)...no puc fer-hi mes!!!
en fi ja podeu anar preparant l´exament del setembre...jo encara estic afonica de l´oral del altre dia..
Hola Clara, Elena, Toni i tots i totes...sóc l'Alícia.
Nena, si que te la vas perdre, si la festassa del dia 7. Ho vam passar d'allò més bé.
Toni, vaig estar encantada de poder tornar a veure't després de tants anys. Bé, tu i jo ens haviem vist després del col.le però ara feia molts anys que no sabia res de tu.
Elena, recordes que em vas comentar allò d'una festa a casa meva? Donsc la meva mare si que ho recordava, si...
Clara, m'encantaria tornar-te a veure perque a tu també t'havia perdut la pista i no sabia res de tu...
A veure si podem organitzar un altre sarao, mes petit es clar, al setembre i podem ser més encara, que hi ha molta gent que no va poder venir per diversos motius, com ara tu, Clara.
Bé, no sé. Tenim els correus i els mòbils de gairebé tothom o sigui que es questió de posar-s'hi.
Petons a tots i a totes...
Publica un comentari a l'entrada