Aquí unes quantes amigues de la infància més remota al començament del dinar.
L'altra foto és va fer(tota sola)quan ja portàvem un ratet.....
Les que estaven a la meva taula ja saben que vam tindre un bon rato de risa i de plorera.Quan i penso,encara ploro de la risa.
Angels,Carme,la pròxima serà la vostra.
16 comentaris:
La manteleria era de Disseny o de alta costura
jejejejejej
Esta era la foto de la que Carmen hablaba ayer!! estará contenta cuando la vea. ja ja jaajajaj ajjaja
Gracias por la fotoooooooooooooo
Estoy recopilando, yo no hice ninguna.
La manteleria més fashion del món.
Notenia ni una taca......
jajajajajajajajaj
Carme,qun tu entraràs,ja l'hauran vista tots(la foto)
Ec Ximo,acabo de vore el reportatge de R.Leon,i amb tot el que havia dit abans m'he quedat curta.
Senyorrrrrrrrrrrrrrrrr
os què em vaig perdre,tonteta de mi?¿??'
Montse, tinc un problemilla en el correu.
Seria molt demanar que me tornessis a enviar les fotos? Encara no les he pogut vore.
El mantel devia de ser Borsache, lo menos.
Vale,Moni.D'aci un ratet te les envio.Es que ara tinc que deixar el relleu de l'ordinador a les criatures,que ja fa rato que me maregen.
Un beset....
Per estar rondan el 50 un ancara s'aguante be no? i si no pera que estan les pilastres, si no per aguantar.
Pos vos tinc que dir que despres del dinar me vaig xafar molt, suposso que devia ser per els nervis que portava desde feia dies per tornar-vos a vore. Estava agotaeta, la veritat. I tambe me va tallar molt el estar en diferents taules o el tenir que cridar per parlar, nomes t'entenies en la veina del costat i gracies que tenia a Montse, que si no. Pero quan hi penso trobo que estava com tallada, no se si m'enteneu.
Ah! que lo de les taules i el cridar no li dono la culpa aningu, faltaria mes, amb lo que van treballar els de la organitzacio.
La veritat es que encara que algu va comentar els grupets que se feien, ens haguessim tingut d'assentar-nos per grups de mes amigues, no se o per classes, encara que si ho penso tambe erem amigues de diferents classes.
Mira, no ho se, mes val que ho deixe perque m'estic fent un lio, que despres no el podre arreglar.
Gracies, Montse.
Tinc moltes ganes de veure'ls i porto rato barallane-me amb el ordinador i no puc accedir al correu de cap manera.
veo que te a gustado mi reportage montse redo , gracias , pero el protagonista indiscutible es ximooooooooooo, ja ja ja. Vuelvo a repetir para quien no lo sepa todavia, clikear sobre mi nombre en azul , y podreis ver las fotos , de la comida y las del pub AIRE de genaro, ah nadie tiene las fotos de la TASCA DEL RASTRE , donde hicimos el primer picapica
Mónica, pues eso, que en cuanto a cómo nos sentamos, pues si, a mi me pasó lo mismo. Yo estuve bien, eh? pero quizá al principio, cuando llegué mis intenciones hubieran sido sentarme al lado de otras personas, no por nada, pero por eso que dices por más amigas de siempre o así.
Bueno, no pudo ser, pero al final estuvimos más o menos juntas en algún momento.
Y gracias al tabaco pude hablar con gente qeu no tenía cerca de mi en la mesa, o sea que eso de que el tabaco es malo, en esta ocasión me hizo más bien que mal.
De todas maneras no hablé mucho o nada con algunas personas pero no por nada, sino porque ni me enteré que estaban por ahi, qué le vamos a hacer!!!
Los que estuvieron en mesas alargadas, yo creoque lo tuvieron peor, proqeu entonces si que solo puedes hablar con los de al lado y con nadie más.
Holaaaaaaaaaaaaaa, avui puc entrar cinc minuts com a molt. Tinc als tres a punt de sopar i portar-los a dormir, així que allà va.
Lo del mantel "chachi piruli" Montse, gràcies, moltes gràcies, moltíssimes gràcies,......encara m'agafa la risa de veure't plorar de risa.
Tambè he vist el reportatge de Rafa, és genial.
I l'strepteaseeeeeeeeeee de Ximo què???
Jo tampoc vaig poder parlar amb totes les persones que volia, i tampoc vaig poder estar amb totes les persones que volia. Però crec que el més important és que tots vam saber estar com calia i això ens ha de fer sentir millor.
Bueno igual després torno.
Besets a tots
Ximo, rondes los 50 ????? No m'ho crec !!!! suposo que deu ser una de les teves bromes, no??
Cinta penja la foto de Dulce, perfa...(la que la tiren de casa si la veuen) Es que jo la vull veure, perfaaaaaaaaa.....
Crec que hagues estat molt difícil triar amb qui et volies seure, les taules del dinar van ser com els pupitres de classe. Et posen per ordre alfabètic i t'acabes fent intim.
Imma estic amb tu. Lo més important de tot recordar que vam passar un dia que no es pot explicar amb paraules, va ser un dia de sensacions. I lo més important les ganes que tenim tots de repetir-ho.
Hola noies, la diada va ser una passada, es va fer molt curt, tenia necessitat d'estar en vosatros i xarrar, volia saber de coses, com es la vostra vida, quins records tenim comuns, ja que també vareu ser part de la meva infantessa, però quant vaig tenir de marxar, no us vaig veure i no vaig poder despedir-me com era el meu desig, a veure si ara que em tornat a encetar la relació encara que siga per la meva germana Mònica, o deixarem perdre, i si baixeu a aquestes terres del Maestrat, feu un truc.
Publica un comentari a l'entrada