dijous, 5 de juny del 2008

LA BARBERA ALS 70 I AL 2008





Gràcies a la meva companya/amiga Mª Jesús ja tinc penjada la meua foto de "com erem i com som", i el dia 7 espero trobarme amb tots els meus companys per recordar els moments viscuts en aquest el nostre centre el col-legi "La Mercè".

7 comentaris:

María Jesús Nadal ha dit...

La Elena, veïnes de barri abans i ara, companyes de classe, de colla, de feina, amb la amistat que els pares hens van saber transmetre, sobretot amigues.
Mare de la meua fillola Georgina i de Marc, amic inseparable del meu fill Pau, que són la repetició de la nostra infància,en masculí, pues van al mateix cole i a la mateixa classe i les seves mares continúen l`amistat al igual que les iaies

ximo ha dit...

I aixo no es bonic??????
l'amistad entre generacions de unes mateixes families. es fabulos
enhorabona

María Jesús Nadal ha dit...

Hola ! Ximo, que t`apareix que a esta no la coneixes o qué ?
Pues que lo sepas va anar a la classe amb el teu germà José Luís.
Vivía al carrer del Vall al costat de la botiga de Àlvaro.
Pues ja ho veus,si que és bonic sí, i també és bónic que gràcies a poder escriure al blog,hens estem coneixen alguns com a mí m`ha passat en tú.

Unai ha dit...

Ostras l'Elena,no pasen els anys,esta boniiiiiiiiiisima encara,cony quina emoció poder trovar-la el dissabte desprès de tant temps,ja ni dormo tu.

Anònim ha dit...

Hola sóc la Inma Castellá, sóc de l'any 1966. Només vaig venir al cole 3 anys vaig fer seté dues vegades i vuité una perqué ja vaig complir els setze anys i no podia seguir. Per sort per a mi vaig acabar el graduat a nocturn i després també nocturn vaig fer el batxillerat i el cou. Ara també sóc companya de treball de la Elena Barberá, Cinta March, Neus Jové etc...gràcies a totes elles m'he animat a venir a la festa del dissabte.

ximo ha dit...

Mª Jesus, crec que a esta noia no la conec, aixo si, maja o es un rato llarg.

José Manuel ha dit...

Elena sin hache, je je. Si, vam anar junts a octau l'any del trasllat al seminari aquell funest nadal. Recordo una persona alegre i engrescadora, un any més gran que jo penso. Mos veem demà.