dilluns, 9 de juny del 2008

Els de 1966


Aquí penjo una foto de dissabte, on sortim els de 1966. Em sembla que se'ns van colar alguns espontanis, però no em feu gaire cas. Igual la memòria m'és infidel. Parlant de desmemòria, vull demanar disculpes a la Juani Subirats i a la Maribel Durán, a les quals no vaig reconèixer a primera vista quan me les vaig trobar dissabte al pavelló de Remolins.

No m'acostumo a seure per terra, però vaig entendre que ens havíem de posar igual que a una foto d'aquelles del pati de l'escola. Em sembla que vaig ser l'únic, o gairebé, que va buscar aquella mateixa posició.

D'altra banda, vull fer constar que la foto ens la va fer la meva filla gran, Emma. Amb dotze anys, porta una temporada dient que vol seguir les passes professionals del seu pare i això de la fotografia sembla que ho comença a tocar bé. També té bloc propi. En fi, em cau la baba, com us podeu imaginar.

Dissabte va quedar en peu fer una trobada dels de 1966. Es va parlar de setembre. Ja m'hi apunto ara mateix. Suposo que els que viviu a Tortosa i us veieu més sovint, portareu la veu cantant. Si us plau, no us oblideu dels que vivim lluny i estem més despenjats.

Voldria, a més, reiterar la idea que vaig donar: posats a fer, la ocasió no pot ser millor per repetir l'històric guateque que vam organitzar l'últim any que érem a l'escola. Em va semblar entendre que l'Encarna Castellà encara té aquell local del carrer de la Mercè. Sempre ens podem fer portar un càtering. I no és imprescindible que tanquem els llums per ballar "lentos", que ja tenim una edat. Però ja que estem immersos en la nostàlgia..., mira, igual no és mala idea.

9 comentaris:

galàxia - imma monserrat ha dit...

Toni, com van els números?
Em sembla que hem colapsat el contador amb dos dies, no?
Ja ens en faràs un resum.
Salut!

Toni Gallardo ha dit...

El comptador ha rebentat. No tenia experiències prèvies amb tantes visites i no sabia que es podia col·lapsar fins a aquest punt. Fins ara, havia constatat que en cas de col·lapse, el comptador es refeia sol quan afluixava el volum de visites. I que recuperava les visites "perdudes".

Però estic aprenent en la pràctica que alguns d'aquests recursos gratuïts d'Internet patinen una mica quan se'n fa un ús tan elevat. Afortunadament, tenim un servei d'estadístiques que funciona bé. Això garanteix la continuïtat del recompte de visites i, quan cal, reinstal·lar el comptador amb la xifra real, sense perdre res.

la castells ha dit...

gràcies a la teva filla per la foto..aquest mati ja la buscaba com una boja...si vam xalar jo encara avui estic afònica, serà per que casi no parlar...ja ja!!!
lo del setembre queda en peu...
em vaig sorprendre de reconeixer casi be a tothom,alguns en mes quilets, alguns en meyns pel,però en el fons i sobretot els caràcters no hem canviat, que bé poder tornar a veuren´s desprès de tants d´anys..un beset a tots els de la foto.mua...mua!!!

maribel duran ha dit...

b nois-es, va ser fantàstic, jajajaj Toni tú i el guateque és cert q ens ho pasabem molt b, i no et preocupes q ja tindrem en compt als de fora de Tortosa, si no i som tots no será el mateix.
Elena wapisima estas q te sales continues igual de bitxet jajajaj, en carinyo lo de bitxet.
Començo a contar d,aqui a la propera trobada i m,emociono de pensar-ho. Esther, quan e vist la foto e fet com tú a plorar i es q desprès de tant d,anys vore a gent que vam anar junts a l,escola i no els habia tornat a vore a sigut demasieeeee.

B no dic res més aixo em supera .

Petons muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.

Anònim ha dit...

Toni, el sugeriment no està del tot mal pensat, però esque ara el local dels "guateques", l'està utilitzant la meva filla. Millor buscarem algún lloc més apropiat per als que ja tenim 40 anys.

No sé, si et vaig donar les gràcies personalment el dia 7, sino ho faig ara. MOLTES GRÀCIES per l'oportunitat d' aquesta eina de comunicació com a estat el blog i que a mi particularment m'ha enganxat. Petons!!! fins aviat!!!

Anònim ha dit...

Perdona, l'anonim sóc Encarna

Maribel ha dit...

Toni gracias por la foto, es genial,claro que nos volveremos a reunir y te llamamos fijo, no se si eres consciente de la que has montado pero estamos eternamente agradecidos, hoy por Tortosa todo el mundo hablaba de la fiesta y del bloc, hasta yo tenía mono por poder entrar, pero claro hay que trabajar, ja ja ja.
Gracias Toni y hasta pronto.

Clara Massip ha dit...

Ja veig que la trobada va ser un exitàs, i em sap molt greu no haver pogut compartir amb vosaltres aquests moments tan especials.
Llegint els comentaris he pogut al menys viure a través vostre les emocions d’aquesta jornada tan particular. Em fa molta il·lusió veure les fotos, i reconèixer alguns dels companys i companyes de la mercè.

M'apunto a la propera trobada... lo del guateque pot ser divertit, caldria trobar un local, i buscar les músiques de l’època per fer un revival a fons, no us sembla?

El que em sap greu és que no podré participar gaire en l'organització, ja que visc fora de Tortosa i estic en una etapa de criança que encara em demana molta dedicació...(m'hi he posat tard). Però el que sí que és segur és que em reservaré aquesta data amb prioritat màxima.

Jo també em sento una mica desarrelada, vaig marxar de Tortosa l'any 1984 i ja no hi he tornat més que per motius estrictament familiars. Entretant he viscut a Barcelona, al Brasil, i ara he tornat al poble... a La Garriga. És cert que acabem sentint-nos més identificats amb el lloc on vivim que amb el lloc on vam néixer, però sobretot jo diria que on acabem arrelant de veritat és al lloc on criem els nostres fills. El meu tortosí també està bastant adulterat (només em surt quan parlo amb mon pare), ja em sap greu, ja, però és que se m’enganxen molt fàcilment les maneres de parlar d’allà on estic (si passo un mes a mallorca acabo xerrant mallorquí...). De totes maneres, estic segura que si ens trobem recuperaré la meva tortosinitat!

Toni, felicitats pel bloc, realment ha estat una iniciativa fantàstica, que seria interessant mantenir (tot i que no tinc clar ben bé com). La idea de l’exposició i llibre és bona, a veure si som capaços de tirar-la endavant!

Elena, espero que ens veurem al setembre, portem més d’un any intentant trobar-nos... ho aconseguirem?

I totes les “nenes” i “nens” del 66, espero que ens veurem al setembre!!!

Clara Massip ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.