Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
divendres, 6 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Yo recuerdo perfectamente cuando Don Jose Luis (asi es como lo llamabamos)llego a la Merce. Nosotros estariamos en 6º o 7º, fue tutor nuestro y con eso que era jovencito nos caia muy bien. Tengo buenos recuerdos de el.
Despues de mayor, he coincidido con el alguna vez y nos hemos saludado.
Saludos!!
Jo també tinc un molt bon record d'ell. va ser el nostre tutor a 7è i recordo que es va casar. Si la memòria no em falla vam anar a casa d'ell a Roquetes.
Era un professor nou, diferent, jove i molt dur.
M'hagués agradat saludar-lo demà.
Rosa Ma. Solé
Aquest �s el mestre que em va dir "carinyosament": "No festeges tant i estudia m�s". I tot i que em va suspendre la tercera avaluaci� gr�cies a aix� despr�s em vaig esfor�ar m�s i vaig acabar el curs amb bona nota. Jo tamb� el recordo "jove i wapo". Ll�stima no poder veure'l, no s� si el recordaria perqu� em sembla que ja no l'he vist m�s.
Jo també tinc molt bon record d'ell, va ser el nostre profe de mates quan feia vuité, recordo que cada tarda se n'anava a Tarragona a classes, també després hem coincidit alguna vegada i ens hem parlat, segueix encantador com sempre, encara que més enfeinat...
També m'hagués agradat veure'l.
Saludos, com diu Pilar!
Carme Castellá
Osras ,tu.Al llegir els vostres comentaris me n'he adonat que este és el mestre que fq dies em voltava pel cap i no em sortia el seu nom .
Me'n recordo de la sea cara(la d'abans,clar)perfectament.
Era el profe de mates,si,es va casar,tenia el nas aguileny i sempre em ve a la memòria portant una camisa de quadres.
Moltes gràcies per treure'm una altra teranyina del cervell.
LLàstima qe no pugue vindre.M'hagués fet molta il.lusió torar-lo a veure.
Jo també recordo com totes a Don José Luís, espero que llegeixi aquests comentaris i que pugui saber que encara que no va venir ahir, a la taula del 64 (els seus alumnes de 7è del seu 1r.any a La Mercè)va ser amb nosaltres, ja que tots el vam recordar.
Una abraçada!
yo tambe recordo a don jose luis molt alt y en lo nas agileño no fa molt tems vivia a roquetes pero hara han anderrocat el edifisi han vivia pera fe pisos a roquetes alli antastige una abrasada aspero que no tnge en conte el mogollo de faltes que fach .... i que? lo importan es puguermos comunica o no?
Publica un comentari a l'entrada