Bloc dels exalumnes del Col·legi de la Mercè de Tortosa i de tothom que sent com a pròpia aquesta escola emblemàtica, creada el 1848 i la pública més antiga de Catalunya. Internet 2.0 per compartir relació, idees i coneixement. A la xarxa des del 5 d'abril de 2008.
dijous, 22 de maig del 2008
QUARANTA ANYS DE DIFERÈNCIA
Quaranta anys de diferència o una miketa més, però és igual, jo ara en tinc 48 . A la primera en devia tenir uns 7 anyets!!!
A vore qui troba les SET DIFERÈNCIES entre les dues fotos (us ho poso fácil ehhhh)
pos mira jo quan veig gent del barri per a qui al blog, xalo que vols que et digui. I ma mare que la tinc al corrent i li ensenyo tot el que surt diu: mira... mira això del internet quins avanços. Pos si, quaranta anys que passen en un bufit... però que aquí estan les diferències..., però poquetes Ximo que t’aguantes molt rebé.
Ximo hi ha que vere quina memória que tens i a part és que coneixes a tots ! Ets una passada, quin crak catacrak, t`en recordes dels noms dels llocs inclus de les dates, i reconèixer al meu germà José Mª, que jo tenía el dubte de sí era ó no era fins que tú ho vas confirmar.DE UN NIDÓ.
mira que eras bonico de pequeño,ya veo que los años no pasan,jejeje,estos dias leyendo este bloc aunque lo recuerdo muchas veces no sabes lo que pienso con esas tardes en la calle con tetos,carmensin marisin y nosotras.un recuerdo a los que estaban,estan y siempre estaran hasta siempre.
4 comentaris:
pos mira jo quan veig gent del barri per a qui al blog, xalo que vols que et digui. I ma mare que la tinc al corrent i li ensenyo tot el que surt diu: mira... mira això del internet quins avanços. Pos si, quaranta anys que passen en un bufit... però que aquí estan les diferències..., però poquetes Ximo que t’aguantes molt rebé.
Jo trobo que només has canviat en la manera de pentinar-te. Ves per on.
Ximo hi ha que vere quina memória que tens i a part és que coneixes a tots !
Ets una passada, quin crak catacrak, t`en recordes dels noms dels llocs inclus de les dates, i reconèixer al meu germà José Mª, que jo tenía el dubte de sí era ó no era fins que tú ho vas confirmar.DE UN NIDÓ.
mira que eras bonico de pequeño,ya veo que los años no pasan,jejeje,estos dias leyendo este bloc aunque lo recuerdo muchas veces no sabes lo que pienso con esas tardes en la calle con tetos,carmensin marisin y nosotras.un recuerdo a los que estaban,estan y siempre estaran hasta siempre.
Publica un comentari a l'entrada