Sóc del 1956, i el meu col·legi va ser La Mercè, la vella , la del carrer del mateix nom. Recordo amb afecte els mestres que vaig tenir a pesar de l’afecció que algun d'ells tenien a l'ús i abús del regle. Recordo el fred que teníem a les aules, la llet en pols i el ratet del pati. Recordo amb pànic els inicis del curs 1966-67, em van passar directe, saltant-me algun curs, a la "Sexta", al final de la segona galeria, on eren els més grans del col·legi. Recordo el darrer any, el curs 1967-68 com el millor de la meua estada amb Don Mariano. Recordo els bancals del carrer on jugàvem a cromos, la botigueta de Mariquita on compràvem alguna xuxeria les poques vegades que teníem un cèntim a la butxaca, l'home de la regalèssia que com un rellotge esperava a la vorera de la Reparació a l'hora de la sortida, o les coles al d'Angelita per comprar cromos o bescanviar tebeos.
Records és tot el que ens queda després de quaranta anys, records i un bagatge cultural, que a pesar de la època que ens va tocar viure i l’escassetat de mitjans de l'escola pública, vam rebre sobre tot per la dedicació d'una colla de mestres amb vertadera vocació.
3 comentaris:
BENVINGUT AL CLUB,JOSE M.SUPOSO QUE DEUS DE VENIR AL DINAR I HAS DEGUT ENGRESCAR A MOLTA GENT,PERQUE SERA UNA TROBADA IRREPETIBLE.
Garcia, a pesar de que jo soc del 60 recordo tot lo que has comentat i sen fica la carn de gallina recordant ufffffff, l'home de la regalencia que li diem "el purito" a centim lo palet i cuan mes gran mes diners. Tot lo que has dit es tan emocionant, per cert tu vivies al Garrofer? com jo vivia a Santa Clara algun cop feiem el viatje junts, erem tants i tants los que anabem a la Merçe
Neus, gràcies per la benvinguda, certament serà una trobada irrepetible, però malauradament no hi podré ser present.
Ximo, l'has encertada, sóc del Garrofer i com bé dius vam fer el viatge junts més d'una vegada, i segur que vam compartir jocs a les runes de l'esglesia de Sant Blai, a les rampes de les escales de Sant Francesc, al pati del Patronat, o al Calvari, que més o menys els llocs de joc del crios del Garrofer i Santa Clara eren gairebé els mateixos.
Publica un comentari a l'entrada