El poder d'internet (2)

Un servidor publica un article d'opinió al diari digital e-noticies.cat, que en continua un d'anterior que parlava sobre la nostra escola i el nostre bloc. No vestiré el que penso sobre aquestes qüestions amb la socorreguda denominació de "reflexions". Però vaja, com acostumo a fer, dic el que penso, després de pensar-ho... El comparteixo aquí per si a algú li pot interessar (aquí l'original).


Fa unes setmanes, els explicava (en aquest article) la peripècia d’un humil bloc que tiren endavant (5 anys, mig milió de visites) els antics alumnes de l’escola de la Mercè de Tortosa, la pública més antiga de Catalunya, creada el 1848. Allà hi feia unes consideracions sobre el poder d’internet, que m’agradaria ampliar una mica i, si els ve de gust, compartir amb vostès.

Hi ha una pregunta òbvia quan observem que l’èxit acompanya projectes sense pressupost ni estructura, mentre grandioses iniciatives, emparades en recursos fabulosos, s’ensorren com a castells de cartes, sense resistir de vegades la seva primera exhibició en públic. La pregunta òbvia és quin és el secret. Perquè alguna cosa deu haver-hi, no? Però el secret és que no hi ha secret. La resposta és només que una cosa així pugui fer-se. És a dir, que pugui fer-se sense que costi diners (bé, això de moment i cada dia menys) i sobretot d’una forma tan senzilla que fins i tot els analfabets digitals poden tirar-se de cap a la piscina d’internet.

I no creguin que la capbussada sigui per xatejar o comprar-se un bitllet d’avió, tot i que també. No, la gràcia de l’invent és que tirar-se a l’aigua sigui per crear continguts i compartir-los. Per escriure textos o per buscar fotos i, sobretot, per publicar-los. No es tracta de ser espectador passiu d’internet, sinó per fer sentir la nostra pròpia veu a la xarxa i compartir, amb qui vulgui compartir-ho, el que pensem, el que sentim o simplement el que tenim ganes de dir.

Això ens porta, de forma gairebé natural, a una consideració sobre les boles de neu. Sovint escoltem que a internet es fan grans amb molta facilitat. És veritat, però les boles de neu sempre s’han fet grans quan roden muntanya avall, amb internet o sense. L’autèntica novetat, la clau de tot plegat, és que que clavar-li la primera puntada de peu a la neu està avui a l’abast de qualsevol de nosaltres.

Les xarxes socials signifiquen tenir un camp que ens permet relacionarnos i compartir el coneixement i la informació sense passar pels viaductes tradicionals de la informació. El coneixement ja no es distribueix necessàriament en vertical (de dalt a baix, per entendre’ns), sinó que pot fer-ho en horitzontal. Ja no calen oracles ni veus autoritzades. En realitat, allò singular és que la informació es comparteixi, no que es distribueixi.

I sí, no sempre s'aconsegueixen resultats espectaculars. No oblidem, però, que la importància no està en la quantitat, sinó en què pugui fer-se.

I tornant a les preguntes òbvies, n’hi ha una que pot semblar incòmoda, però que m’encanta que em facin. La pregunta és si tot això és comestible. És a dir, fa molt bonic, sí, però quina utilitat pràctica té exactament?

Contestem-ho d’una forma rotunda perquè s’entenguí bé. Les xarxes socials no acaben les guerres ni resolen la fam al món. Però a les persones amants de la pau i sensibles davant les injustícies ens permet organitzar-nos per a treallar en pro de tan nobles causes. Molt sovint, des d’una simple iniciativa individual que, no obstant, pot ser excepcionalment eficaç.

És clar que a les xarxes podem trobar les més grans estupideses i frivolitats. Continua sent necessari tenir criteri per saber discernir. La qual cosa ens recorda, a la vegada, que la felicitat de l’invent no acaba amb tenir canals per on tothom pugui fer-hi passar coses. Què hi fem passar per aquests canals tan fantàstics i estupends no hauria de ser una qüestió secundària, com de vegades sembla. Però no dubtin que tenir aquests canals oberts és un fet importantíssim i del tot estratègic.

Joaquín Marín, un mestre dels d'abans

El gran capital que sempre ha tingut l'escola de la Mercè ha estat una plantilla extraordinària de mestres. Sense ells no s'expliquen els resultats acadèmics que oferia el col·legi, considerant la pobresa de recursos que ha patit durant la major part de la seva història: tot allò d'escola dels pobres que hem contat en moltes altres ocasions i que no cal reiterar.

Avui toca explicar una història sobre Joaquín Marín, don Joaquín, un mestre de la Mercè dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle XX. En la foto que encapçala aquesta entrada, apareix fotografiat amb la seva classe, en un moment imprecís de finals dels quaranta i principis dels cinquanta.

L'antic alumne Joan Ramírez el va tenir de mestre i ens ha fet un relat de com eren les coses en aquells temps al sistema educatiu i de com persones com don Joaquín prenien iniciatives individuals per millorar la qualitat de l'ensenyament.

Ens explica Joan Ramírez que "en aquell temps, malgrat tot, l'ensenyament era prou complert. A banda d'estudiar Geometria i Aritmètica (anys després les van englobar en una sola matèria), Geografia, Història, Religió, 'Formación del Espíritu Nacional' i cal·ligrafia (era obligat que tota la classe fes el mateix tipus de lletra vertical), fèiem molta redacció i proves de lectura ràpida". Afegeix que "cantant, ens apreníem 'capitales del mundo, cordilleras, mares, ríos, cabos y golfos de todo el mundo". I que "de tot això encara me'n recordo de moltes coses, inclosos els partits judicials de la província".

Però hi havia mestres, com Joaquín Marín, que anaven més enllà del temari oficial. "Era un sant home que, en acabar la tarda, ens ensenyava, matí i tarda, taquigrafia (sistema Martí) i comptabilitat". Fora d'hores i matí i tarda? Algú s'ho imagina avui?

Continua el relat de Joan Ramírez: "en aquella època a la Mercè no hi havia director ni secretària. Don Joaquín va aprofitar el 'buit de poder' per agafar una màquina d'escriure Olivetti Lexicon 80 i portar-la a classe. Ens ensenyava mecanografia. I tot de franc".

Però la cosa va durar el que va durar. En els darrers anys de Joan Ramírez com a alumne de la Mercè, "va arribar un director que es deia Heliodoro Niño i es va acabar la màquina d'escriure i les classes extra". Això no desmereix en el més mínim, ans al contrari, la tasca de Joaquín Marín. "Era un gran mestre i una gran persona", com ens recorda Joan Ramírez. Sí, i una història fantàstica que ajuda a entendre moltes coses. No ja de com funcionava tot llavors, sinó també de com funcionen ara.

Acord a quatre bandes per obrir l'aparcament soterrat del carrer Montcada en sis mesos

Els quatre actors afectats per les obres de construcció de l’apartament soterrat de l’edifici de la delegacions de la Generalitat han arribat a un acord. En sessió plenària, l’Ajuntament de Tortosa va donar el seu vist-i-plau al pacte i preveu signar-lo aquest agost amb la Generalitat, l’empresa pública Gisa i l’empresa adjudicatària de l’obra, ACSA.

L’acord preveu un termini de sis mesos per acabar les obres pendents i obrir l’aparcament soterrat, situat el carrer Montcada del nucli antic. Durant aquest període, ACSA subcontractarà les tasques pendents: pintar, col·locar la instal·lació elèctrica i els ascensors, entre d’altres.

En un termini de dos mesos, explicita el document, ha de finalitzar també el condicionament de l’entorn, un cop la construcció de l’edifici va quedar aturada el juliol de 2012 per les retallades. Els treballs inclouen un nou enllumenat i la urbanització de l’entorn de l’esquelet de l’edifici.

L’edifici, al 2016

El pacte a quatre bandes estableix també el compromís de la Generalitat de reiniciar la construcció de l’edifici el juny de 2015 i la seva finalització el desembre de 2016. Abans, però, l’administració catalana redimensionarà a la baixa el projecte per estalviar-se dos dels 12,6 milions d’euros pels quals l’obra va ser adjudicada. Fins ara, s’han invertit uns 6,8 milions d'euros en el projecte, 3,6 en l’edifici i 3,2 en l’aparcament.

Un altre aspecte molt destacat és la doble compensació que rebrà la concessionària, pel sobrecost de l’obra i per la disminució d’ingressos de l’explotació després de la paralització de l’obra de l’edifici, on hi havien de treballar desenes de persones.

Així, la Generalitat contempla el pagament d’1,16 milions d'euros a ACSA pel sobrecost de l’obra, essencialment per les dificultats sorgides durant la fonamentació del complex i arran de les fortes inundacions que va patir el vas de l’aparcament. La segona compensació pactada és 974.000 euros per la disminució d’ingressos de l’explotació. El Govern ho pagarà en diferents terminis.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, es va mostrar satisfet per l’acord assolit. L’aparcament ha de donar servei, a banda de l’edifici ara aturat, als Jutjats, l’Escola Oficial d’Idiomes i els Serveis d’Ensenyament.

Font: Diari de Tarragona

(*) Publiquem regularment informació sobre aquestes obres pel fet que es realitzen a un espai molt sentit per a diverses generacions d'antics alumnes de la Mercè: l'antic institut de Tortosa, que entre 1970 i 1982 va ser seu de la nostra escola.

Tortosa prepara una campanya solidària de recollida de material didàctic per a infants de famílies amb dificultats

Tortosa vol fer una nova demostració de solidaritat amb una campanya ciutadana adreçada en aquesta ocasió a recollir material didàctic perquè els xiquets i xiquetes de famílies amb pocs recursos puguin afrontar l'inici del curs escolar amb la garantia que disposen del mínim equipament exigible. La nova campanya es posa en marxa a imitació de les que s'han fet per recollir aliments i en el marc del programa Pla Educatiu Entorn 6/16 que impulsa l'Ajuntament de Tortosa, el Departament d'Ensenyament i les entitats del tercer sector de Tortosa.

Han presentat els detalls d'aquesta iniciativa l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, la tinent d'alcalde de l'àrea de Serveis a les Persones, Ana Algueró, i representants de Càritas, Creu Roja, la Reial Arxiconfraria de la Cinta i dels voluntaris de l'Obra Social la Caixa.

La campanya implica llibreries i diverses superfícies comercials de la ciutat, que a partir del proper 19 d'agost implantaran punts de recollida on els ciutadans podran dipositar qualsevol producte habitual a la motxilla d'un escolar, des d'un compàs fins a un paquet de folis. Els comerços que ja s'han adherit a la campanya són Ebrebooks, El Cid, Viladrich, Ofi Complet, Arrels, Carrefour i Simply. La nota curiosa la posarà enguany la tradicional Ofrena a la Mare de Déu de la Cinta, que es fa durant les festes majors de Tortosa, i que en aquesta ocasió a més de flors i fruits inclourà també material didàctic. Simultàniament, s'habilitaran altres punts de recollida de llibres usats que seran degudament restaurats per poder ser reutilitzats.

Les famílies destinatàries de tot aquest material seran avaluades i seleccionades pels serveis socials de l'Ajuntament de Tortosa, de Càritas i de Creu Roja.

L'alcalde ha fet una crida a la ciutadania perquè col·labori i es pugui assolir una resposta igual o millor a la d'altres campanyes que s'han fet per recollir aliments, i ha recordat que tot el material recaptat "anirà a famílies que realment ho necessiten".


Font: Ajuntament de Tortosa

Una famosa excursió al velòdrom de Tortosa el 1942 o poster el 1943

En altres ocasions ens hem referit aquí al bloc a una cèlebre excursió de l'escola de la Mercè al barri de Ferreries. En concret, a l'estadi municipal i molt en particular al velòdrom. No és que la celebració fos especial. És que si destaca i si té valor és perquè hem pogut publicar fotos d'aquella sortida. I són de les poques fotos que poden trobar-se d'aquells anys de foscor i penúries de la primera postguerra.

Aquí i aquí vam publicar les fotos dels alumnes, per una banda els nois i per l'altra, les noies. És molt interessant llegir els comentaris que a la primera entrada va deixar el periodista Gustau Moreno, que donaven important informació sobre la construcció de l'estadi municipal i sobre les cases barates de Ferreries, les obres de les quals es veien de fons a les fotografies (el Gustau havia publicat abans més informació aquí). També es podia afinar la data de les imatges: l'any 1942. O principis de 1943, diríem ara que Joan Ramírez ens ha fet arribar la foto que van fer-se els mestres (la que encapçala aquesta entrada) i que té datada en aquest segon any.

En realitat, tan podria ser una cosa com l'altra, perquè les dates que ja teníem i aquestes són coherents amb les de la història de les obres. En realitat, el més segur és que la sortida va fer-se durant l'hivern 42-43.

Però gràcies a Joan Ramírez disposem de més informació. Segons la seva recerca, l'excursió va fer-se amb motiu de celebrar Sant Josep de Calassanç, patró del magisteri. Josep de Calassanç (vegeu-ne aquí una biografia) va ser el fundador de la primera escola cristiana popular d'Europa, les Escoles Pies. La festivitat el sant escau a l'estiu: és el 25 d'agost (el 27 d'agost fins l'any 1969). Però com que coincidia amb les vacances d'estiu, se'n feien commemoracions durant el curs escolar.

I molt probablement en aquestes commemoracions participaven les diferents escoles. És la deducció més òbvia del fet que en aquesta foto apareixen mestres que no són de la Mercè. "La majoria ho són", ens diu Joan Ramírez, però no està confirmat que ho fossin tots.  En favor d'aquesta tesi hi ha també el fet que l'Estadi municipal ha estat una destinació clàssica de sortides escolars tortosines al llarg de tres o quatre dècades. Algun lector té més informació que ens pugui ajudar a aclarir-ho?