diumenge, 25 d’agost de 2013

Joaquín Marín, un mestre dels d'abans


El gran capital que sempre ha tingut l'escola de la Mercè ha estat una plantilla extraordinària de mestres. Sense ells no s'expliquen els resultats acadèmics que oferia el col·legi, considerant la pobresa de recursos que ha patit durant la major part de la seva història: tot allò d'escola dels pobres que hem contat en moltes altres ocasions i que no cal reiterar.

Avui toca explicar una història sobre Joaquín Marín, don Joaquín, un mestre de la Mercè dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle XX. En la foto que encapçala aquesta entrada, apareix fotografiat amb la seva classe, en un moment imprecís de finals dels quaranta i principis dels cinquanta.

L'antic alumne Joan Ramírez el va tenir de mestre i ens ha fet un relat de com eren les coses en aquells temps al sistema educatiu i de com persones com don Joaquín prenien iniciatives individuals per millorar la qualitat de l'ensenyament.

Ens explica Joan Ramírez que "en aquell temps, malgrat tot, l'ensenyament era prou complert. A banda d'estudiar Geometria i Aritmètica (anys després les van englobar en una sola matèria), Geografia, Història, Religió, 'Formación del Espíritu Nacional' i cal·ligrafia (era obligat que tota la classe fes el mateix tipus de lletra vertical), fèiem molta redacció i proves de lectura ràpida". Afegeix que "cantant, ens apreníem 'capitales del mundo, cordilleras, mares, ríos, cabos y golfos de todo el mundo". I que "de tot això encara me'n recordo de moltes coses, inclosos els partits judicials de la província".

Però hi havia mestres, com Joaquín Marín, que anaven més enllà del temari oficial. "Era un sant home que, en acabar la tarda, ens ensenyava, matí i tarda, taquigrafia (sistema Martí) i comptabilitat". Fora d'hores i matí i tarda? Algú s'ho imagina avui?

Continua el relat de Joan Ramírez: "en aquella època a la Mercè no hi havia director ni secretària. Don Joaquín va aprofitar el 'buit de poder' per agafar una màquina d'escriure Olivetti Lexicon 80 i portar-la a classe. Ens ensenyava mecanografia. I tot de franc".

Però la cosa va durar el que va durar. En els darrers anys de Joan Ramírez com a alumne de la Mercè, "va arribar un director que es deia Heliodoro Niño i es va acabar la màquina d'escriure i les classes extra". Això no desmereix en el més mínim, ans al contrari, la tasca de Joaquín Marín. "Era un gran mestre i una gran persona", com ens recorda Joan Ramírez. Sí, i una història fantàstica que ajuda a entendre moltes coses. No ja de com funcionava tot llavors, sinó també de com funcionen ara.

2 comentaris:

Francisco Marti Felipo ha dit...

jo soc un altre3 alumne de Don Joaquin Marin. Va proposar als meus parres deque jo fes el batxiler, i durant cuatre anys tinguerem una hora iaria gratis. Francesc Martí i Felipo.

Francisco Marti Felipo ha dit...

amb ell vaig escomençar el camí d´aprendre. Ja el nostre pare ens habia parlat dde Don Fermin Viladric, un altre gran mestre per la gent del poble. Francesc Marti i Felipo