Recordant a Migueli, I

Mirant de passar lo mal cop que ha sigut per a tots la desaparició de Migueli, voldria que tothom el recordés com aquell xiquet bona persona que va crèixer, però seguia sent igual. La vida el va copejar ja de jove, perdent un germà tràgicament. La seua ràbia va trobar expressió en la música: los seus primers passos com a bateria de Zenith, mítica banda tortosina dels 80 van donar pas al grup pel qual més el coneixem, La Família Armando Ruido.

L'inoblidable concert de festes de la Cinta a Tortosa, l'any 90, em va agafar fent la mili a Madrid. Per sort, aquell cap de setmana estava aquí i l'impacte va ser espectacular: la posada en escena, casc de viking en ristre, la fúria en què et fotia els seus temes a la cara, sense cap mania, los intents dels seus companys de refrenar-lo quan va començar a despotricar contra tot poder establert, alcalde i bisbe inclosos...La societat tortosina, aquella més carca i conservadora, no el va perdonar mai. Però ja s'havia fet un nom, i a Madrid estant, el vaig veure en una entrevista a la contraportada de "El Pais" on deia que ell ni tan sols havia acabat l'EGB, i aquella era la seua manera d'expressar-se.

Los meus records de l'impagable Migueli són molts, i això que només vam coincidir a octau a La Mercè, l'any de l'exili, el curs 1982-83: dos pericos a la mateixa classe, un luxe!!!. Però era pur carisma...i pura contradicció. Com què era un porteràs, havia de ser jugador de camp. Com què tocaba la bateria com Lars Ulrich, pos havia de cantar. Migueli en estat pur. Aquell estiu, acabada l'EGB vam compartir moltes tardes a l'ara inexistent piscina de Tortosa, en atres amics comuns com Berna García, Sito Carot o el seu inseparable Josep Lluís Solé, "Selu": fills del casc antic. Uns vam seguir estudiant, ell va tirar cap al món laboral.

Passant a temps més recents, les fotos que veeu ténen una explicació, i no és el meu exhibicionisme: tots sabeu que sóc molt discret. Les dos on estem junts són de l'agost de 2009. Ell, un perico treballant, picant pedra literalment, a la vorera de l'hotel on treballava. Jo, exercint i fent proselitisme blanc-i-blau, samarreta en ristre. Lo lloc és Espot, on ell vivia allavons, i jo estava de pas en la família, camí de Sant Maurici. Em fa gràcia recordar a mas filles preguntant-me qui era aquell home que m'havia entretingut tant de temps parlant, fent-les esperar a plena soliguera, pobretes.

La primera foto és un descobriment que he d'agraïr a la Suny Caballero, la noia que m'ha contat com van ser estos anys de Migueli al Pirineu.Ella és una alacantina també transplantada al Pirineu què, evidentment, com tothom que el va conèixer, el tenia en un pedestal, i van compartir escenari, cerveses, rises i neu al Pallars. Ella és també qui s'ha treballat lo següent vídeo: la seua pena en no puguer vindre al funeral de l'amic perdut es transforma en un homenatge que rebossa estimació per tot arréu. És Migueli en estat pur, showman al nivell d'Evaristo de La Polla Records. Atents entre el minut 2:05 i 2:14, entendreu que plorés al vere'l.

Suny: de part de tanta gent de La Mercé, i d'altres que no ho són, però que compartíem en tu l'estima per Migueli, GRÀCIES per este preciós record.

L'Artxibarri 2012 arriba per a crear nous espais de relació

El proper dissabte 9 de juny el nucli històric de Tortosa i els barris que el defineixen viuran una jornada lúdica i festiva amb la posada en marxa de l'Artxibarri 2012, una activitat que neix amb vocació de renovació -els seus organitzadors ja estan treballant en les edicions posteriors, que seran anuals- i que busca la creació de nous espais de relació entre les persones que viuen al nucli històric de la ciutat i incentivar el sentiment de pertanyença i identitat partint d'un seguit d'activitats que es portaran a terme durant tot el dia en diferents indrets, en una llarga jornada que s'iniciarà a les 10.30 del matí i que finalitzarà més enllà de les 21.30 hores.

La regidora d'Acció Social de l'Ajuntament de Tortosa, Ana Algueró, ha presentat aquesta jornada participativa acompanyada de membres d'ACISI -Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat-, de la Xarxa per la Convivència de Tortosa, i de l'Obra Social La Caixa, entitats organitzadores de l'activitat. La posada en marxa del Projecte d'Intervenció Comunitària Intercultural es va signar fa més d'un any i mig amb la intenció de treballar per a la interculturalitat i la cohesió social en diferents municipis de Catalunya: "Aquest projecte -ha expressat Algueró- va néixer per a aconseguir fer més fàcil la convivència i la interrelació entre les diferents cultures que viuen a la nostra ciutat i fer de Tortosa un lloc més còmode i agradable per a conviure tots plegats". Així mateix, la regidora ha volgut agrair a totes les entitats i persones que hi participen la seva gran implicació i el treball constant enfocat a aquesta finalitat tot portant a terme, ha dit, "projectes socialment tan importants i necessaris".

Durant el desenvolupament de l'Artxibarri 2012 es podrà col·laborar en la realització d'un mural participatiu al barri de Santa Clara, recórrer els carrers tot seguint un itinerari fotogràfic d'imatges antigues de la vida a la ciutat, fer una gimcana familiar, escoltar els iaios i les iaies tot contant contes, gaudir d'un dinar comunitari a Remolins, participar d'un taller de ritmes i sons, un taller de fotoperiodisme, i una mostra de literatura i art participatius. Així mateix, a les 19.00 hores de la tarda es gravarà un video en format flashmob amb un ball col·lectiu del que es farà una projecció pública un cop finalitzada la seva gravació a la plaça de l'Olivera.

Font: Servei de premsa de l'Ajuntament de Tortosa

Migueli i "La Familia Armando Ruido"

Un comentari a aquesta entrada recordava el Migueli, el nostre company mort aquest 1 de juny, com a líder d'un històric grup musical tortosí, "La Familia Armando Ruido". Miguel Zaragozá, en efecte, era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu.

Migueli cantava, Javi tocava el baix, Vicent, la guitarra solista, Archy, la guiterra rítmica, i SuperJaume, la bateria. Eren els "noms de guerra" d'uns músics que parlaven clar i no es tallaven. Moltes persones recorden els seus concerts al pub Khu, però encara més un concert de les festes de la Cinta de l'any 1990. Un concert molt singular, per anomenar-lo d'alguna forma, del qual hem trobat el vídeo que encapçala aquesta entrada. 

Era al Parc i Migueli, fidel a la seva forma de ser i d'actuar, va fer un seguit de comentaris contra tots els poders establerts. L'enrenou que això va originar va ser enorme. Sembla ser que des de l'Ajuntament va insinuar-se que el grup mai més tornaria a actuar a la ciutat. No ja a les festes, sinó enlloc de la ciutat, fent exhibició d'un "poder" que certament feia federat. La història fins i tot va acabar apareixent a la contraportada del diari "El País", segons ens contava ahir José Manuel Cardona, un dels exalumnes que confessa que tenia Migueli en un pedestal. 

El comentari que hem esmentat (anònim, però que no diu cap mentida) recorda que "La Familia Armando Ruido" van ser "una alenada d'aire fresc i crítica social a la nostra esmorteïda ciutat. Es bevien la vida a glopades". I afegeix el comentarista, en una afirmació que molts compartiríem fàcilment: "Avui escoltaré la seva música pensant que, efectivament, sempre se'n van els millors".

Què fas el 9 de juny? ArtXiBarri Tortosa 2012

La Xarxa per la Convivència a Tortosa ens fa arribar el programa complet de les activitats de la gran jornada cívica i participativa que organitza el proper 9 de juny, al nucli històric de la ciutat. Una jornada en la qual, recordeu, participem els exalumnes de la Mercè (cliqueu aquí). La nostra activitat forma part de l'itinerari E.

El funeral pel Migueli, aquest diumenge 3 de juny

La família de Miguel Zaragozá Vileta, Migueli per a gairebé tots nosaltres, ens fa saber que el velatori començarà demà diumenge, 3 de juny, a les 9 del matí, al tanatori del carrer del Comerç 72 (darrera del supermercat Hiper Simply). El funeral en la seva memòria se celebrarà a les 5 de la tarda a la parròquia dels Àngels, a la Raval de la Llet.

Aquesta tarda han estat molt nombroses les mostres de dolor que hem pogut recollir. Migueli va ser una persona que va fer-se estimar, superant les barreres del temps i de la distància. Va "exiliar-se" al Pirineu cap al 1993 i, tot i que venia molt poc per Tortosa, molts exalumnes que practicament el veneraven ens han recordat avui les trobades que havien mantingut amb ell en els darrers vint anys. La seva participació en la trobada d'exalumnes de la Mercè del 7 de juny del 2008 va ser un dels fets més celebrats d'aquell gran dia.

Ahir se'n va anar a Esterri d'Àneu on vivia, però el seu record no s'esborrarà de la memòria dels seus companys i amics. La Mercè està de dol. Descansi en pau.