dilluns, 4 de juny del 2012

Migueli i "La Familia Armando Ruido"



Un comentari a aquesta entrada recordava el Migueli, el nostre company mort aquest 1 de juny, com a líder d'un històric grup musical tortosí, "La Familia Armando Ruido". Miguel Zaragozá, en efecte, era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu.

Migueli cantava, Javi tocava el baix, Vicent, la guitarra solista, Archy, la guiterra rítmica, i SuperJaume, la bateria. Eren els "noms de guerra" d'uns músics que parlaven clar i no es tallaven. Moltes persones recorden els seus concerts al pub Khu, però encara més un concert de les festes de la Cinta de l'any 1990. Un concert molt singular, per anomenar-lo d'alguna forma, del qual hem trobat el vídeo que encapçala aquesta entrada. 

Era al Parc i Migueli, fidel a la seva forma de ser i d'actuar, va fer un seguit de comentaris contra tots els poders establerts. L'enrenou que això va originar va ser enorme. Sembla ser que des de l'Ajuntament va insinuar-se que el grup mai més tornaria a actuar a la ciutat. No ja a les festes, sinó enlloc de la ciutat, fent exhibició d'un "poder" que certament feia federat. La història fins i tot va acabar apareixent a la contraportada del diari "El País", segons ens contava ahir José Manuel Cardona, un dels exalumnes que confessa que tenia Migueli en un pedestal. 

El comentari que hem esmentat (anònim, però que no diu cap mentida) recorda que "La Familia Armando Ruido" van ser "una alenada d'aire fresc i crítica social a la nostra esmorteïda ciutat. Es bevien la vida a glopades". I afegeix el comentarista, en una afirmació que molts compartiríem fàcilment: "Avui escoltaré la seva música pensant que, efectivament, sempre se'n van els millors".

4 comentaris:

alfonso ha dit...

Es un bon record de ell que descanse en pau som de la mateixa quinta vam estudiar junts

Susanna Ferreres ha dit...

Em sap molt de greu. M'ha agradat tornar-lo a veure.
Una abraçada allà on estiguis Migueli !!!

José Manuel ha dit...

Alguna cosa s'haurà de fer, un homenatge és poc. Com n'era, d'estimat, Migueli! I no només aquí, sinò també al Pirineu on va passar casi mitja vida...ja ho anirem veient. Mentres lo recordéssem, seguirà en natros.

alfonso ha dit...

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=440019579376621&set=a.421949437850302.98993.364697316908848&type=1&ref=nf