Des d'ahir es multipliquen tant les mostres de condol com els elogis. Ha mort Josep Otero Gendre, un antic alumne de la Mercè i el futbolista més emblemàtic, com a jugador i com a entrenador, de la Tortosa del segle XX. Ahir, lluny de Tortosa, intentant explicar la seva figura, vaig referir-m'hi com el Guardiola tortosí. No sé si em vaig excedir. Aquest matí he llegit un text que li va dedicar un antic jugador seu de Benicarló i penso que no.
Josep Igual escrivia el maig del 2009 un article a la revista "L'Estel" amb un títol boníssim. Tant per com ho diu, com perquè ho diu tot: "Un discret heroi". Sí, un senyor titular.
"Rostre ovalat amb ulleres de vidres fumats (...). Tenia el cabell cendrós i cert aire d'oficinista pragmàtic, però era tot un estrateg del futbol, quan el futbol era una altra cosa més lligada a les intuïcions i certes èpiques audaces, i no tant un càlcul de pissarres i estadístiques", així arrenca el retrat. I acaba amb un paràgraf que volem recollir expressament: "Hi havia un temps en què la pedagogia també aromatitzava les banquetes properes. Otero la va exercir. Una colleta de xiquets ens ho miràvem des de la dominical graderia assolellada del 1971, i també apreníem lliçons subtils".
Si el títol ho deia tot, també ho diuen tot aquestes frases. I per això hem volgut recollir una imatge que, si no tot, diu moltes coses. És una de les targetes que Josep Otero escrivia amb algunes de les seves idees. Comprovareu, llegint-la, que parla de futbol. Però que, sobretot, parla de la vida. D'unes actituds davant l'existència humils i esforçades. Podrien semblar conformistes, però sobretot són realistes i d'una altura moral, a la vegada, que es troba a faltar molt.
No és casual que moltes generacions de futbolistes consideressin el nostre company avui difunt com un segon pare. Textos tan breus i intensos com aquest no deixen dubtes de perquè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada