Segur que el títol més escaient seria el que diria que ha mort l'exalumne Miguel Zaragozá Vileta, de l'any 1967. Però és que aquesta és una de les notícies que un no vol titular, ni bé ni malament, simplement perquè voldria no haver-la de donar. És més, per a molts antics alumnes dels darrers anys de la dècada dels seixanta del segle passat era simplement Migueli.
I no tan sols això, era poc menys que un ídol per a moltíssims companys. Quan ara fa quatre anys va organitzar-se la gran trobada d'exalumnes, la seva assistència va ser especialment celebrada. Migueli havia marxat a viure fora de Tortosa i els seus companys havien perdut el contacte durant anys. L'alegria pel retrobament pot constatar-se en aquesta entrada dels dies previs a la trobada.
Migueli va morir ahir divendres, 1 de juny, a Esterri d'Àneu, on vivia. Àngels Otero, nascuda com ell el 1967, ens ha informat del decés i ens avisarà de quan es faci el funeral. Ara mateix encara no se sap, ja que hi ha pendents tràmits per poder portar el cos a Tortosa, on serà enterrat. Us n'informarem tan bon punt ho sapiguem.
9 comentaris:
Sense paraules, tothom l'estimavem...
José Manuel, em pregunten si Migueli era el "boss" d'un grup musical que es deua La Familia Armando Ruido. Crec que aquest nom te l'he sentit alguna vegada.
Si, el líder de La Família Armando Ruido, motiu del seu exili al Pirineu. Lo temps mos posara al seu lloc a n'estem artista incomprès. Llarga vida a 'o rei' Migueli, artista i perico hasta el final. Records aquí als seus amics Javi Monforte, Selu, Archi... i a tots los que el vam conèixer.
El vaig conèixer als anys 80, quan estava a la Família Armando Ruido. Recordo els seus concerts al pub Khu, on tot era bon humor i ganes de pegar bots, i recordo un concert al Parc, per festes de la Cinta (busqueu-lo al Youtube), quan els seus comentaris contra tots els poders establerts van provocar que l'alcalde assegurés que "mai més" tornarien a actuar a la ciutat. Van ser una alenada d'aire fresc i crítica social a la nostra esmorteïda ciutat. Es bevien la vida a glopades. Avui escoltaré la seva música pensant que, efectivament, sempre se'n van els millors.
Perquè veieu el que són les coses i quina senyal deixava el Migueli. Una amiga meva de Barcelona, la Tona Artigues, resulta que el coneixia de vista d'Esterri d'Àneu, on anys enrera tenia un apartament. Avui ha llegit el bloc i l'ha reconegut. M'ha enviat un comentari molt senzill, però que ho diu tot: era dels pocs que saludaven al passar. Sí, la bonhomia del Migueli era immensa i era en les coses més normals que un se n'adonava.
No soc de la vostra kinta,però recordo un dels ultims concerts que va fer al parque Teodoro Gonzales. Si mal recordo va ser el millor, era bastant jove jo, i va impactar moltissim. Les cose les deia tal com eren. Farà un any, vaig estar per la zona que vivia actualment i a un baret fen una cervesa, vaig preguntar per ell, tot deu el conèixia com a Tortosa. Era un bon tio, falta gent com ell en aquet món. Ja me direu quant fan l'enterrament, gràcies. Sergi.
Que descanse en pau una mala noticia doncs era un bon conegut meu la setmana passada el meu company Jordi Sanches penjava un clip de la família armando ruido del que ell era solista un bon record de millors temps.
Que descanse en pau una mala noticia doncs era un bon conegut meu la setmana passada el meu company Jordi Sanches penjava un clip de la família armando ruido del que ell era solista un bon record de millors temps.
En este recordatori de fotos sortim tots els de la quinta, a la festa de La Mercè es un bon dia per al record meu que sempre quedara a al meu pensament
Publica un comentari a l'entrada