Una de les troballes més peculiars que s'han fet a la biblioteca de la Mercè és "Escritos Heortásticos", un volum editat l'any 1911 i dedicat al músic tortosí Felip Pedrell. El va editar el Casal Social de l'Orfeó Tortosí, que va confiar la impressió a una impremta de Vilanova i la Geltrú, i no té autor, ja que es tracta d'un recull de textos que enalteixen i honoren la figura de Pedrell.
L'autoria dels textos no pot ser més diversa. Fins i tot hi apareix un escrit del Papa Pius X, redactat en llatí. Tot plegat, es tracta de fer a Pedrell "un obsequi tres cops just i tres cops sagrats", segons expliquen en el preludi els qui s'identifiquen com "los amigos de siempre, los entusiastas consecuentes y convencidos".
Però aquest llibre arrossegava una petita incògnita. Saber què volia dir exactament el títol. En concret, el mot "heortástico". Els mestres de la Mercè van estar buscant-ho i no van trobar la paraula enlloc. Un servidor va decidir fer una consulta amb els serveis de la Real Academia de la Lengua, la resposta de la qual podeu llegir en aquesta anterior entrada.
Sorprenentment, la Real Academia ens deia no tan sols que la paraula no estava vigent en l'espanyol actual, sinó que, desprès de fer diverses recerques "en nuestros extensos bancos de datos", no s'havia trobat cap presumpte ús en cap text de cap època. El més fort, però, és que no se'ns va ocórrer consultar cap diccionari en català. Condicionats perquè la paraula ens arribava impresa en espanyol, vam consultar únicament diccionaris en aquesta llengua. Però vet aquí que al Gran Diccionari de la Llengua Catalana apareix la següent entrada:
heortàstic -a: adj Relatiu o pertanyent a una festa religiosa.
Havíem trobat alguna cosa al Google que ens induïa a pensar que el terme tenia alguna significació bíblica. També cabia la possibilitat que es referís a alguna mena de celebració. Però en un interessantíssim fil de discussió a Facebook, se'n va acabar de treure l'entrellat. L'aportació definitiva ens va venir de Zoraida de Torres Burgos, una exalumna de l'any 1964 (a la Mercè va fer sisè, setè i vuitè de la llavors EGB), que és traductora de professió i que per la seva feina es passa el dia consultant diccionaris.
Zoraida ens explica també que és filla de Zoraida Burgos, escriptora tortosina que va ser molts anys directora de la Biblioteca Popular. Li ha comentat l'anècdota a la seva mare i aquesta recordava el llibre, que formava part de la col·lecció local.
Paral·lelament, va fer-se una altra gestió. Joan Otero, gran col·laborador del bloc, deduïa que la paraula tenia un orígen clàssic i va decidir consultar una coneixença seva que té coneixements de llatí i grec. La persona en qüestió era ni més ni menys que el Padre Apeles, un capellà que anys enrera va fer-se molt popular arran de la seva participació als mitjans de comunicació. Pels que no ho sapigueu, el Padre Apeles (de nom complet José-Apeles Santolaria de Puey y Cruells) té vinculació amb Tortosa, perquè va estudiar durant quatre anys al Seminari i va seguir classes al Conservatori de Música.
La resposta del Padre Apeles ens confirma el significat etimològic de la paraula "heortàstic":
"Eortastikós" = relativo a festividades (de "Eorté" = día festivo), Escritos Heortásticos, pues, son escritos festivos.
I efectivament es tracta d'escrits festius si més no en el sentit d'homenatge. Incògnita resolta. Ara bé, voldria afegir alguna reflexió personal. Confesso, com ja vaig fer al Facebook, que em vaig sentir molt inútil per haver donat crèdit a la RAE, fet que em va induir a no consultar un diccionari català. Però també cal dir que si la maquinària de la RAE no va poder amb aquest tema i una colla de matats com nosaltres, actuant en xarxa, ho hem resolt en qüestió d'hores..., doncs és que algú s'ho ha de fer mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada