dijous, 16 de juliol de 2009

Nova enquesta

Arran d'una conversa digital en un altre bloc sobre el nom de futurs equipaments a Tortosa, ha sorgit la idea de batejar algun dels futurs centres escolars que cal construir amb el nom de Montserrat Viladrich. Sense cap mena de dubte, hi ha molts professors de La Mercè que es mereixerien un reconeixement d'aquestes característiques. Montserrat Viladrich, si de cas, seria un símbol representatiu del conjunt (és la meva opinió), com per exemple Maria Cinta Curto, que ja dóna nom a una altra escola de Ferreries.

Com que l'enquesta no permet deixar comentaris, si voleu suggerir algun altre nom, podeu fer-ho deixant comentaris aquí. O obrint noves entrades, és clar.

Us sembla que podríem demanar de forma pública o menys o oficial que algun d'aquests futurs centres portés el nom de la nostra mestra? No conec exactament com va anar el tema del bateig del CEIP Maria Cinta Curto, però crec (corregiu-me si m'equivoco) que va ser més aviat iniciativa d'entitats i no tant dels seus antics alumnes. Però sí que conec un cas del Vendrell (al costat d'on visc), on un grup d'antigues alumnes d'una professora que es deia Teresina Martorell no va parar fins aconseguir que una escola portés el seu nom. Pel que sé del cas, la Teresina Martorell era la Montserrat Viladrich del Vendrell.

També està clar que donya Montse ja té dedicat un carrer a Tortosa i que potser això ja és prou homenatge. Per això també podríem suggerir noms no menys emblemàtics, com podrien ser el de Santos Nieto, Pepita Sol o Carme Martorell. Què us sembla?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Acabo de votar a favor d' aquesta proposta, que em sembla molt encertada. Jo vaig ser alumne de Dª. Montserrat -como la cridàvem en aquell moment- i és, sense dubte, una de les millors mestres que mai he tingut. També vaig tindre a Dª. Mª Cinta Curto, una altra gran mestra, que efectivament avui en dia dona nom a un col.legi de Ferreries (on casualment van els meus fills); la proposta en aquest cas -si no estic equivocat- va partir dels companys mestres de Ferreries arran de la mort de la nostra mestra Cinta Curto, qui sembla ser que va deixar al seu testament una suma de diners per tal de fer algunes inversions de millora al col.legi de Ferreries.
Recordo altres grans mestres de La Mercè, però el cas de Dª. Montserrat és únic: no només era una gran educadora, també era una extraordinària persona, amb una sensibilitat no gaire comú.

Raúl Sanjuán.

Pilar ha dit...

A mi me parece bien, claro. En lo que se refiere al colegio de Cinta Curto, a mi me suena también, que ella dejó una parte importante de dinero (ya que no tenía descendencia) para inventir y mejorar la escuela de FErrerias, y por eso al hacer un nuevo colegio que hacía mucha falta en esa zona, decidieron darle su nombre. ADemás, no sé si viene muy a cuento, pero el colegio se ha quedado pequeño, ya que desde el primer año está a tope y siempre quedan muchos alumnos en lista de espera.

Toni Gallardo ha dit...

Em sembla que el Raúl la clava amb la idea que donya Montse era única. Jo no ho havia sabut expressar amb aquesta claredat i contundència.

Raúl, ets el germà de l'Albert, oi? Què fa el teu germà? L'últim que sé d'ell (m'ho van dir a la trobada de l'any passat) és que viu a Londres.

José Manuel ha dit...

Pos potser lo fet que donya Montse ja tingue un carrer dedicat a Tortosa serà un inconvenient.Per a mi si que va ser una persona agradabe, intel.ligent i en unes ganes de transmitir coneixements purament vocacional i de veritat. I lo bo és que aconseguia (almenys en lo meu cas) que et sentiguésses sempre en ganes de llegir, redactar...Qué bona mestra!!! Per cert, lo que no sé és com van anar les defuncions d'estes dos mestres emblemàtiques, donya Montse i donya Maria Cinta, perquè es van portar relativament poc, no?

Pilar ha dit...

Yo creo que se llevaron bastante, creo, tampoco lo puedo asegurar.
cuando murió Doña Montse (que era como nosotros la llamábamos), Doña Mª cinta y ella eran muy amigas, siempre iban juntas las dos. Era la época en la que las dos estaban en La mercè. Luego, Dña Mª Cinta marchó al colegio de Ferrerias, y allí estuvo bastante tiempo. Eso es lo que creo recordar, sabía de ella, pero claro, yo ya no estaba en el colegio. De todas maneras, creo que se llevaron bastante, aunque muerieron de enfermedades parecidas, eso creo recordar. Yo viví con las dos momentos muy buenos, en nuestra época de 6º, 7º y 8º, y la verdad, eran las únicas mujeres en la segunda etapa de EGB creo recordar, y nos llevabamos muy bien, aunqeu cada una era de una forma diferente. Tengo un buen recuerdo de las dos, aunque en algunos momentos fueran quizás algo duras, sobretodo Doña Montse, pero no tengo más que decir cosas buenas de las dos.

Anònim ha dit...

Sí, Toni, sóc el germà de l' Albert. Ell viu a Londres des de fa més de cinc anys.

Raúl

Toni Gallardo ha dit...

Això de viure a Londres em fa exclamar "la envidia me corroe". Quina gran ciutat! Quins bons records i quines ganes de tornar-hi, però no a fer el turista, sinó a quedar-m'hi una temporada llarga.