Foto actual de Josep Otero, gentilesa de Gustau Moreno, autor del reportatge.
Foto escolar de Josep Otero, l'any 1932. Enviada pel seu fill, Joan Otero.La revista Presència, que surt cada diumenge amb el diari El Punt, ha dedicat un reportatge a Josep Otero, exalumne de La Mercè i històric futbolista i entrenador tortosí. "La memòria dels gols" és un títol que no pot ser més encertat, ja que com recorda el reportatge el partit que disputa avui Josep Otero és contra l'Alzheimer. Un partit terrible, com ens recorda Gustau Moreno, l'autor del reportatge, qui també ens n'ofereix un resum, amb una col·lecció d'imatges, al seu bloc La Marfanta.
Tornem a agrair la col·laboració de Joan Otero, fill del Josep, que participa sovint en aquest bloc aportant material gràfic inèdit i de gran valor sobre La Mercè del primer terç del segle XX. El reportatge de Presència ens permet saber que el Joan ha recuperat molts dels escrits, de la documentació i del material gràfic que el seu pare va saber conservar, "com si ja sabés que algun dia havia de perdre la memòria". "Ha estat la millor manera de reconstruir una trajectòria i els records de tota una època, que els tentacles de l’Alzheimer amenaçaven d’esborrar per sempre", afegeix la notícia.
El CD Tortosa celebra enguany el seu centenari i Josep Otero ha estat potser la figura més emblemàtica de la trajectòria del club. En el reportatge, no obstant, Joan Otero recorda que, per al seu pare, "més que formar jugadors, el seu objectiu era formar persones". I per això el reportatge comenta si, posats a donar un nom a l'estadi municipal de Tortosa, no hauria de recaure l'elecció en el de Josep Otero.
És una proposta que crec que molts de nosaltres podríem subscriure, malgrat no ser "futboleros". Josep Otero no deixa de ser un exemple de manual del capital humà que sortia de les aules de la Mercè. Sense desmerèixer ningú, tampoc cal repetir gaire el que ja hem dit en altres ocasions: sense pràcticament mitjans dignes de tal nom, però amb dedicació i estima per la feina i els alumnes, aquella escola va formar milers de persones. Excel·lents persones, gràcies en part a una excel·lent escola.
3 comentaris:
Gràcies Toni per l'inclussió del reportatge del meu pare al blog de La Mercè.
Però pensant-ho bè, crec que és un lloc ideal tenint en compte l'espirit d'una escola i dels seus alumnes, que no difereix massa d'un formador de xiquets en l'àmbit esportiu i humà.
He trobat escrit de mon pare "EDUCAR ÉS PROGRESSAR I EL PROGRÈS ESTÀ EN L'EDUCACIÓ". Aquesta recepta és actual en un temps de canvis molt profuns.
Heu vist que no he parlat res de fútbol per que el fútbol ha estat el vehicle d'una forma de formar, informar i educar. Transmetre valors, fer-los possibles, visibles, factibles i imprescindibles (responsabilitat, respecte, sacrifici, companyerisme, solidaritat, etc..), sols es pot fer desde una personalitat compromesa i convençuda de que estem formant persones.
A la Mercè va començar mon pare de xocotet i a la Mercè va acabar com a futboliste ja que treballava a la fusteria de mon iaio, situada enfrente mateix del col.legi al carrer de la Merced, i la serra d'una màquina li va tallar dos dits de la ma esquerra. Va ser atès al col.legi abans d'anar a la clinica.
Ma iaia i la seva germana van ser netejadores del col.legi.
Una tia de mon pare va ser mestra del col.legi.
Fixeus la relació de Otero en la Mercè.
Gràcies de nou.
I muns tios, i ma sogra i molts d'amics.
No els puc deixar.
Moltes gràcies Joan Otero per cedir-nos estes paraules i estos records del teu pare. Paraules que ens mostren la qualitat personal i la qualitat humana de Josep Otero: el futboliste, l'entrenador, i, en definitiva, la persona, per damunt de tot. Enhorabona per aquesta labor d'investigació i de recerca que ens deixarà un llegat a tots els ciutadans de les Terres de l'Ebre. Una abraçada per a Josep Otero de part de tota la comunitat escolar i d'exalumnes per la seva labor i dedicació de tota una vida formant persones.
Publica un comentari a l'entrada