dissabte, 9 de maig del 2009

Jotes per al Club Deportiu Tortosa, jotes per a Josep Otero


El Joan Otero ens fa arribar les lletres d'unes jotes que ahir divendres, 8 de maig, es van cantar a l'Auditori Felip Pedrell, en l'actede presentació del centeari del Club Deportiu Tortosa. Entre les tornades, n'hi ha una de dedicada a l'exalumne de la Mercè Josep Otero, històric esportista i entrenador del club, tal com s'explicava aquí.

La lletra és gentilesa de l'Arturo Gaya i de la resta d'integrants del grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. I la foto que acompanya aquestes línies és una de les que ens ha facilitat Gustau Moreno, autor del reportatge a la revista Presència i col·laborador de la nostra comunitat digital.

Aquí va la lletra.


Avui estem molt contents

de poder vindre a cantar

al Club Deportiu Tortosa

que tant mos ha fet xalar

i ara és lo seu centenari

i això s’ha de celebrar



I esta jota que ara canto

la dedico als jugadors

massatgistes, directius,

als tècnics i entrenadors,

als que esgarren les entrades

i a tots los treballadors.



I encara hi han més motius

pels que hem de seguir cantant

mos hem deixat una cosa

falta lo més important

los xiquets, homens i dones:

tota la gent que ompli el camp



I a la gent del futbol base

vos dic en molta emoció

que vatros sou lo futur

que vatros sou la il.lusió

sous los que mos tornareu

a Tercera Divisió



Rosend Aymí mos ha fet

un himne del Centenari

ell és un home excel.lent

i un músic extraordinari

si la música fos or

ell seria milionari



En este dia especial
ara ha arribat lo moment

de dedicar una jota

en lo millor sentiment

al sinyor Josep Otero

que és tot un mite vivent




Moltes coses té Tortosa

tothom ho coneix i ho diu:

tenim una cucafera,

un barri antic i un gran riu

i un camp de futbol on juga

lo nostre Club Deportiu



Tortosa ciutat famosa

d’aigua, oliveres i vent

jo et desitjo de tot cor

riquesa i enteniment

que estimes la teua terra

i escoltes la teua gent



Los canto la despedida

perque natros mon anem

si no saben on trobar-mos

no s’ho pensen ni un moment

collint olivetes fargues

a la muntanya estarem



I a vostès que mos escolten

los desitgem lo millor

quesqueden ben plens d’amor

i lliures de malalties

som Quico, Jaume, Vicent, el Noi

i el Mut de les Ferreries