Algunes idees i propostes sobre el futur de la comunitat d'exalumnes de La Mercè

Aprofitant una estona lliure, passo a explicar les idees i propostes que han anat sorgint en el sí de la Plataforma d'Exalumnes i en les converses que hem tingut recentment. Fem públic aquest resum per a general coneixement i per obrir una discussió sobre com encarar el futur. Ho fem per aquí perquè no és senzill contactar individualment amb desenes de persones d'un grup que té un cert grau de dispersió i nivells de vinculació més activa o més passiva. I això ens planteja un vell tema que ja vam començar a encetar fa un any: el de donar-li alguna continuïtat estructurada al sentiment de pertinença a la Mercè. Però anem per parts.

1. Des de la Plataforma es va plantejar fa temps la idea que cada any, al voltant del 7 de juny, es podia organitzar alguna mena d'acte. No es tracta de repetir la Trobada de 2008, ja que una festa d'aquestes característiques només es pot celebrar cada cinc o deu anys. No ja per la feinada que representa, sinó simplement perquè s'acabaria agotant. Una altra cosa és que un cop l'any es fes un petit acte, a la pròpia escola és el lloc més evident, i que aquell mateix dia pugués ser aprofitat per organitzar trobades de cursos com les de finals de novembre passat.

Imagineu-vos que al col·legi s'organitzen unes portes obertes amb un esmorzar o un berenar per a tots junts. i d'allí, cadascú marxa amb els del seu any a dinar o a sopar, naturalment, si el seu any ho creu oportú i ho ha organitzat així.

Creiem que és una línia que val la pena i la proposem a tothom. Ens consta que hi ha anys, com els del 64, que han preguntat si hi hauria alguna cosa i tot seguit expliquem com ho veiem per a enguany.

2. Estem en portes del primer aniversari de la gran trobada del 7 de juny de 2008 i seria lògic portar a la pràctica la idea expressada en el punt anterior. Però no oblidem que està en marxa el procés per concedir a La Mercè la medalla d'or de Tortosa. Per això pensem si enguany aquesta mena d'acte comú, seguit de trobades de cursos, no s'hauria de traslladar al dia en què es faci el lliurament de la medalla.

Som conscients que no és molt normal fer una excepció el primer any, però també demanem a tothom que entengui que la concessió de la medalla d'or és un fet molt excepcional. I és més: creiem que estaria molt bé que l'assistència a l'acte de lliurament fos massiva, tant per part de les persones vinculades directament amb el col·legi actualment com per totes les persones que hi hem passat al llarg de la història.

Per tant, ens sembla que no seria apropiat "repetir" o duplicar una convocatòria general durant l'any en curs. Què us sembla?

3. Hem parlat del projecte de tornar a pintar el famós Gernika del carrer Montcada. És una idea que va sorgir aquí al bloc i que semblava que despertava l'interés de les persones que, en el seu dia, van pintar l'original. Constatem que el tema està una mica parat, però volem fer saber que s'han fet gestions davant la direcció de l'escola i que s'ha trobat un espai per ubicar la imatge. És més, hi hauria patrocinador per al cost de la pintura. Per tant, només cal que les persones que vulguin es posin d'acord per posar mans a la feina.

Evidentment, podríem estirar del carro altres persones, però ens sembla que són els que van pintar el Gernika original els que haurien de pilotar tot això. La resta ja vindrem a ajudar. Penseu que el curs s'està acabant.

4. Hem parlat també de temes pendents que s'havien tractat en algun moment, com l'organització d'una exposició o l'edició d'un llibre. Són projectes que no s'abandonen, però que potser requereixen tirar-los endavant amb una estructura i uns mitjans que no estan del tot a l'abast d'un grup d'amics i companys, per molta voluntat que hi posem.

5. Per això, plantegem a tothom tirar endavant la constitució d'una associació d'exalumnes, tal com en algun moment s'havia proposat també des d'aquí. No és que no creguem que no es pot fer bona feina amb la fórmula amb què hem treballat fins ara. És que hi ha bones raons, que intentem resumir a continuació:

–Hi ha subvencions i suports als quals es pot accedir si ets una entitat, però no com a un grup d'amics informal. Això no vol dir que ens hagin de ploure els diners, i menys en una època de vaques flaques com l'actual. Però els diners que menys ragen són els que no es poden demanar.

–Per tirar endavant projectes de certa entitat, com una exposició o un llibre, cal trucar a unes quantes portes. Millor anar-hi ben organitzats. És més, projectes d'aquesta mena obliguen a assumir un moviment econòmic important i és millor tenir una cobertura administrativa i legal que no faci recaure únicament la responsabilitat en unes poques persones, a títol particular.

–I sobre aquest punt, volem dir que la Plataforma d'Exalumnes no deixarà de treballar, integrada si és el cas en la nova associació, però també creu que no pot convertir-se en una referència que decideixi permanentment en tot allò que toca a aquest gran grup. Al capdavall, la Plataforma va néixer per a una activitat concreta i ha anat prolongant les seves "funcions" de forma provisional i potser més enllà del que seria raonable. No són falta de ganes, sinó de plantejar com es podrien fer ben fetes les coses.

–Estem constatant que hi ha molta gent que participa en tota aquesta moguda d'una forma passiva. Demanem que això no s'entengui com una crítica, que no ho és. Però aquest bloc n'és un exemple claríssim: molt poca gent continua penjant entrades, però moltíssima continua entrant a diari. No volen perdre el vincle, encara que no tinguin un paper actiu. Una associació tindrà també un "problema" de membres més i menys actius, però la possibilitat de col·laborar amb una quota anual (després parlarem de com hauria de ser i a què s'hauria de dedicar) dóna una sortida a tots aquells que voldrien participar i col·laborar, però no tenen temps.

–El tema de la quota ha despertat alguna controvèrsia en algun moment anterior. No per l'import en sí, que pensem que hauria de ser simbòlic (hem comentat la xifra d'uns 30 euros anuals, assumible per pràcticament tothom), sinó per la destinació. En tot cas, estarem tots d'acord que l'associació és un mecanisme adequat per a recollir aquest i altres recursos econòmics i trobar-los una sortida sempre relacionada amb La Mercè.

Pot ser per a projectes que documentin la memòria històrica de la nostra escola, o per millorar els equipaments amb què compta. Per molt ben equipat que estigui un centre, sempre falten coses, i no són pocs els casos que els exalumnes que ajuden, al costat de l'AMPA, a suplir mancances. Permeteu-me una opinió personal: que els alumnes ajudem l'escola actual no em sembla cap mala idea, tot el contrari, penso que és una fórmula molt bona per mantenir el vincle.

En tot cas, crear una associació no pressuposa com s'administrarà, més enllà de determinar si en els seus objectius socials hi ha unes voluntats o unes altres. Serà la pròpia associació, un cop constituïda, i recollint la voluntat dels seus associats, la que determini en què es gasta allò que pugui recaptar.



Fins aquí, els plantejaments que volíem fer. Disculpeu-ne la longitud, però era important explicar les coses ben explicades. Esperem que opineu i deixeu els vostres comentaris. La gent de la Plataforma que viu a Tortosa farà en els propers dies una tasca de boca orella per escampar aquesta taca d'oli.