Hi ha coses que un no sap com explicar. Vull dir que no sap explicar el perquè passen certes coses. Però explicar-les, en el sentit de dir-les, sí que s'ha de fer.
Fa un parell de dies, vaig penjar un enllaç al bloc que han creat els de l'any 1964. Un acte de bona fe que, a fi de comptes, ells mateixos havien fet linkant des del seu bloc cap a aquí. És més, com que un bloc és quelcom essencialment públic, els he visitat i fins i tot els he deixat un parell de comentaris. Això és una cosa del tot normal, per la qual no hauríem d'estar donant explicacions.
El cas és que sembla haver sorgit alguna mena de problema, que sóc incapaç d'entendre, però que portava de cap a un malentés potencialment seriós. Sembla ser que es van plantejar un bloc com una cosa per a ells i elles, sense voluntat que altres persones veiéssim el que feien. Estan en el seu dret, faltaria més, però potser es van equivocar utilitzant una eina pública com un bloc.
El trist és que s'hagin interpretat visites i comentaris al seu bloc com una espècie d'acte de malestar dels que continuem aquí perquè amb la seva marxa s'han emportat la "videta", per usar les seves paraules, que hi havia aquí. Podria dir que aquest plantejament és una rucada i que em pensava que estava entre companys, però com que aquesta entrada no busca cap conflicte, em limitaré a dir que l'opinió és lliure i que creguin el que vulguin, encara que s'equivoquin.
Aquest bloc està fent el procés que cabia esperar, amb independència dels que marxin o dels que es quedin. Si alguna autoritat tinc per a parlar-ne és la que em dóna no haver-me equivocat ni en un mil·límetre en el pronòstic. I no passa res, perquè a ningú ens hi va res amb els blocs que tinguem o no tinguem. Vaja, a mi no.
Al final, han fet una cosa que els he suggerit aquesta tarda. Que si volien privacitat busquessin una eina més privada que un bloc o que, si més no, aprofitessin una funcionalitat del bloc que permet restringir els lectors a aquells que estigui autoritzats. Fa una estona que he vist que ho han aplicat. Tampoc em crec que s'hagin decidit perquè els ho hagi comentat jo. Però em sembla que si volien un racó d'Internet privat és el millor que podrien fer. I que disculpin novament si ens hem posat on no ens cridaven, tot i que no sé si ens hem de disculpar per entrar a un lloc que era públic.
Per acabar, atés que l'accès al bloc des del 1964 ha deixat de ser públic, tampoc té sentit que mantinguem aquí un enllaç que no porta a cap lloc. Per això el trec i no per altra cosa.
Lamento molt que s'hagi produït una situació com aquesta que, repeteixo, no acabo de comprendre. Només demano que no es vegin fantasmes on no n'hi ha. Suposo que puc demanar-ho, no?
No obstant, la cosa no té altra importància que la que se li vulgui donar i ja li hem donat massa, em sembla.
4 comentaris:
Soc simpatitzant. Segueixo el bloc. Bon bon comentari
No m'agrada anar d¡anònima. Em dic Teresa
Gràcies per les aportacions.
Està bé que no siguem anònims. Aquí vam tenir un conat de problema amb els comentaris anònims, que es va tallar a temps de la forma més eficaç que hi ha: restringit-los.
No obstant, al cap d'uns dies es va "relaxar" la restricció, ja que donava problemes d'accès a alguns usuaris. Per això avui ha entrat un comentari inicialment anònim.
He volgut fer aquest aclariment perquè ningú pugués pensar que els anònims es deixen passar si "escombren cap a casa".
Estic amb la Teresa i estic amb tu Toni. No faig cap més comentari, no cal fer-ho gros.
Publica un comentari a l'entrada