diumenge, 22 de juny de 2008

Dimecres que ve, sortim al programa "El Club" de TV3


El tan anomenat darrerament "esperit de la Mercè" sembla estar una mica adormit, o si més no rumiant-se el futur o recarregant bateries desprès de la Trobada del 7 de juny, però encara és capaç de cridar l'atenció dels mitjans de comunicació. Dimecres vinent, aquest esperit es podrà veure en el programa "El Club", que emet TV3 i presenta Albert Om. Una cinquantena d'exalumnes, professors i altres, serem el públic del programa. Una gestió molt eficaç de la Neus Jové ho ha fet possible.

Tot i que anem de públic, recordem que molt sovint es fa, més que una entrevista, un parell de preguntes a peu dret a algun representant del grup que fa de públic. Que es vagin preparant els possibles candidats i candidates a xerrar durant una estoneta a la vista de tot el país. Bé, si no tot el país, sí una bona porció, ja que "El Club" és el programa líder d'audiència en la seva franja horària. Parlo de memòria i disculpeu si no afino al mil·límetre, ja que en diumenge em fa mandra consultar els totxos dels estudis d'audiència: uns 380.000 espectadors en números rodons i entre un 23 i un 24% de share.

No és que la nostra presència dimecres al programa sigui un fet històric ni res d'això. Al capdavall, "El Club" necessita tenir públic cada dia, cinc dies a la setmana. Però també és veritat que hi ha moltíssims grups que demanen per anar-hi, i no diré que matin per l'estona de glòria que representa sortir a la tele, però poc hi falta. En el pitjor dels casos, pel que m'arriba, he de dir que quan al programa van assabentar-se de tota la moguda que la Mercè ha provocat en els darrers dos o tres mesos ho van tenir clar immediatament.

Serà una experiència nova i curiosa per a molts dels que anirem. Per a mi no ho és pel fet d'haver treballat en un mitjà televisiu en una època de la meva vida i saber com funciona la cosa per dintre. Per això aviso que algú es pot emportar una petita decepció quan vegi que, en viu i en directe, això de la televisió és tot fals. Bé, fals tampoc, però sí bastant diferent del que ens podem imaginar quan ho veiem des de casa.

Jo prefereixo quedar-me amb la part positiva, potser pel fet de tenir la professió que tinc: una visita com aquesta ajuda a entendre com es fa televisió, la complexitat de fer-la i la complexitat afegida de fer que sembli senzill, o el cost econòmic que té tot plegat, que sovint no entenem o ens sembla exagerat. No es tracta d'una visita guiada, sinó de quelcom molt millor, ja que li veiem els budells a la bèstia en ple funcionament.

Recordeu que l'hora oficial d'inici del programa és a les 16.20, tot just acabar el colobrot "El cor de la ciutat".