dimarts, 3 de juny del 2008







Aquestes fotos no son gaire agradables i fins i tot una mica tristes pero formen part de aquesta historia.
Tinc que agrair-li a Lurdes Moreso (periodista de les nostres terres) que me les ha passat per correu.
Per desgracia de digitalitzades no en te més.

5 comentaris:

María Jesús Nadal ha dit...

Oh quina pena, vere aquestes fotos així puaffff !,al igual que el del carrer montcada,que recordo exactament com era on estaba el menjador, la casa de la "cocinera" baix de les escales que sempre hi había una moto tipo vespa dins, les galeries i els porxos, la sala de dalt que jugabem quan plovía i Dña. Montse pujaba a controlar-nos, el gimnàs amb les "espalderes" que poc l`utilitzabem pues D. Santos sempre hens feia correr i jugar al futol.En fí tota una historia, peró hem de pensar que el colegi encara existeix després de 160 anys i que si als edificis había un perill pues .... ja sé sap.
Algú pot aconseguir fotos de la façana i de l`interior del cole del carrer Montcada, hem fería goig poder tíndreles.

Pilar ha dit...

Qué pena da ver estas fotos!! GRacias por ponerlas, es historia, por supuesto.

Lurdes ha dit...

Ho sento però per increïble que semble no tinc fotos de l'edifici del carrer Montcada, en canvi sí del de la Mercè. Què hi farem! Les fotos són del fotògraf Abraham Sebastià, que també vivia al nucli antic però anava al Sant Josep. Jo vaig ser alumna de la Mercè (1971) però per motius personals no podré assistir a la trobada de dissabte. Me'n recordo molt de mestres com don Santos, doña Montse amb les seues cançons en anglès, don Francisco, don Juan Redó i doña Joana. També dels companys de classe a molts dels quals fa temps que no veig: Tere Ventura, Anna Solé, Elena Bielsa, Mónica Nieto (la filla de don Santos, que fa poc més d'un any va venir de visita a Tortosa, no hi havia tornat des dels 13 anys), la Madueño, no recordo el seu nom però sí que jugava molt bé a bàsquet, etc. Una abraçada a tots i que vagi molt bé la trobada de dissabte.
Lurdes Moreso

Toni Gallardo ha dit...

L'únic consol és que avui, a aquest mateix lloc, hi ha un equipament cultural de primera.

Sempre ens queda el dubte, això sí, de si no s'hauria pogut aprofitar l'edifici per fer-hi una biblioteca moderna. El més probable és que no. Però en això acaba dominant l'economia més que les possibilitats d'ús, ja que recuperar un edifici antic acostuma a sortir més car que tirar-lo i fer-ne un de nou.

Anònim ha dit...

Hola soc la ''madueño''i em dic Cinta, tinc molts bons records de tots els companys,li he parlat molt de tu al meu fill ja que el teu germà Ramon és un dels seus professors.Sentó no pugué voret el dia 7.

Una estimada.