Ahir vaig haver de prendre una decisió bastant dolorosa. La de restringir els comentaris anònims que es podien deixar a les entrades, arran d'un incident que hauria estat millor que no es produís. Però com que ha passat tampoc en treiem res fent veure que no ha ocorregut.
Ahir a la nit, una persona va decidir trencar, des de l'anonimat, la cortesia esperable d'un bloc d'amics, com algunes persones l'han qualificat reiteradament. S'estava discutint sobre un tema amb energia i cert grau d'apassionament, perquè que això sigui una trobada de persones que han anat a la mateixa escola no vol dir que tinguem les mateixes opinions sobre les coses. Però la discussió es desenvolupava mantenint un respecte per les persones. Una cosa és discrepar, exercici saníssim d'altra banda, i l'altra no respectar-se.
Al mig del fil de la discussió va aparèixer algú amb un comentari fora de to, que va formular des de l'anonimat. Això no trencava només la cortesia existent fins ara a aquest bloc, com deia al principi, sinó que posava també en qüestió el mínim joc net exigible en un lloc que, a data d'avui, té 70 autors i unes 7.000 o 8.000 visites diàries.
Això no és un bloc individual que es pugui regir pel criteri de Juan Palomo. Cal assegurar una mínima convivència. Jo fins ara estava molt content de què la cosa funcionés bé sola. Però, tot i que amb dolor, m'he vist obligar a intervenir. No pas perquè jo fos el destinatari de la sortida de to, extrem que m'és absolutament indiferent, sinó perquè s'encetava un camí que s'ha carregat un munt de blocs. No és casual que el primer comentari de caràcter pseudoinjuriós que ens ha tocat en sort fos anònim.
Si no podem confiar que no s'insultarà ni hi haurà sortides de to, com a mínim hem de reclamar que tals coses es facin donant la cara. Vaja, em sembla a mi.
Per això, quan vulgueu deixar comentaris us haureu d'identificar amb el vostre nom i contrassenya, exactament igual que quan voleu penjar una entrada amb text o fotos. L'opció de deixar comentaris no ha estat suprimida, com s'ha apuntat per aquí. Però si no us identifiqueu, el comentari no es publicarà. De moment, i en espera que les tensions evidenciades es relaxin una mica, només podreu publicar comentaris les persones que sou autores del bloc. D'aquí a uns dies veurem si poden tornar a publicar altres persones, però ja avanço que de comentaris anònims no se n'admetran més.
No em fa content prendre una decisió que es podria confondre amb censura (que no ho és, i si algú ho vol li ho explico amb més detall), però menys content em feia emparar, tot deixant fer perquè no diguessin, accions ja no irrespectuoses, sinó impròpies de persones adultes.
Considero que estem davant d'un incident aïllat, però això serà així perquè s'han pres mesures perquè no es repeteixi, en interès de la immensa majoria d'aquesta comunitat blocaire, que està fruint d'aquest racó d'Internet amb una actitud encomiable.
En darrera instància, recordeu que pel fet d'haver creat aquest bloc sóc el responsable de tot el que hi passi i s'hi publiqui, fins i tot a efectes legals. Comprendreu que una cosa és que a aquest bloc hi dediqui el meu temps lliure i una altra que em busqui problemes.
7 comentaris:
Bon dia Toni, el primer que hauriem de fer TOTHOM es agrair-te tot el que has fet i estàs fent per crear i mantenir el bloc.
La feina de MODERADOR per així dir-ho és molt cruel i hi ha cops que és molt desagraida.
Vull pesar que el que va passar-te ahir la nit (sense saber que va passar exactament)va ser un"arrebato" i demanar-te que continuïs fent el que estàs fent.
Penso que som molts, moltíssims que t'ho estarem agraïnt.
Per cert Toni... Encara treballes a TVE??? recordo quan sorties per la tele i pensava " ostras Toni, lo germà de Justina treballa a la tele".
Vinga ànims i rep el meu suport i felicitació.
Hola Toni, no se que va passar, pero crec que qui mes "amo" que tu per possar aquests minim filtre. Si algú te alguna cosa a dir que la digue però sempre i quan es veigue el seu nom, les persones que no estarem al corrent del que estan dient no ho entendrem, pero a la persona que va dirigida si i sempre desde el respecte.
"Entre el clavel y la rosa su Majestad es_coja."
Selu, Rafel,
No és cap arrebat. El bloc continua funcionant amb normalitat. L'únic que s'ha fet és tallar a temps una possible font de problemes.
No hi té res a veure que les invectives anesssin adreçades a mi, tot i que em faig el càrrec que algú s'ho pugui pensar. Hauria actuat exactament igual si la falta de cortesia hagués anat adreçada a una altra persona.
Només una diferència, i encara en favor meu, si se'm permet: la falta de respecte a una altra persona ja estaria suprimida i la que em vaig escoltar continua publicada. Mira, em fa gràcia i tot, perquè hi ha insults que, posats en el seu context, són un elogi i tot.
Això sí, he de reconèixer que no em sento còmode havent hagut d'actuar com a moderador en un cas que em tocava personalment. Però m'ha semblat prioritari preservar uns mínims en interès de tots, a risc de sentir-me'n una altra de fresca.
Per anar acabant, el problema, o l'avantatge, de tenir alguns trets pegats a Internet és que ja has passat com a mínim un cop per cada cosa i saps com va tot plegat. També com s'hi pot posar remei.
Certament, estem parlant d'un cas aïllat de mal ús del bloc dins de més de 90.000 visites. Potser us preguntareu si n'hi ha per tant. Potser no, però si alguna cosa ensenya l'experiència és que si aquests coses no es tallen quan s'hi és a temps, desprès ja no hi ha qui les controli.
Com deia ahir, el mínim que podem esperar és que si algú vol alterar el bon rollo fins ara existent, que ho faci donant la cara. I si no podem confiar què no s'insultarà ni es faltarà al respecte, el bloc té mecanismes per defensar-se'n.
Agraeixo que es reconegui el "paperot" que em podria arribar a representar a mi que els comentaris anònims d'aquest caire es reproduïssin. Si alguna persona se sentís injuriada per un d'aquests comentaris i l'autor del comentari no pugués ser identificat, el responsable davant la llei sera jo, com a creador del bloc.
No és broma, a l'Estat espanyol ja hi ha un blocaire comdemnat per una qüestió així, afortunadament a una multa. Dic afortunadament perquè el fiscal demanava presó. I a Anglaterra i als Estats Units, les comdemnes d'aquesta mena ja es compten per dotzenes. Això no és cap exageració ni ho dic per tirar-me flors: és senzillament que, en la mesura que pugui, a mi a aquest hort no m'hi portaran.
Vaja, un dia que no em conecto i és quan surten els problemes. L'anonimat té estes coses, si.
Hola Toni, sóc la Mònica Gracia la que vaig fer l´escrit de in memoria m´ha ofes bastant que ho vaig escriure amb tot el sentiment de recordar la gent que no era entre nosaltres i ferla participar encara que fos en el record.No em podia esperar que algu molt desagradable trenques aquesta memòria estic d´acord en tu pero no val la pena fer cas de gent tan impresentable tots els demes som els millors.Una abraçada.
Monica,
suposo que les organitzadores ja ho hauran previst, però al fil del que dius, en algun moment de la Trobada potser caldria fer un esment als companys desapareguts. No crec que calgui fer-ho nom per nom, perquè tindríem oblits imperdonables. Però una menció de record a títol general...
Com que calculo que hi haurà alguna mena de record pels professors ja desapareguts, no hauríem d'oblidar als nostres companys.
Hola Toni, no sé el que va passar, però estic totalment d'acord en la restricció de l'anonimat. Penso que aquest blog ha sigut, és i seguirà essent un lloc de records i vivències d'una època de les nostres vides que és de les més boniques i per la que no tornarem a passar que és la nostra infància. No hem de permetre que hi hagin persones que interfereixen en aquesta trobada tant pel blog com per al dia del dinar. Crec que has fet el que calia. Enhorabona per tot el que estas fent. Ens veiem al dinar.
Carme Gracia
Publica un comentari a l'entrada