L'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació de 1923

El costum de les fotos escolars ja havia començat als anys 30 del segle XX. L'any 1932 va ser un any del qual ens han arribat diverses imatges que hem anat publicant en aquest bloc al llarg del temps. Són fotos d'una escenografia molt característica i, per això, fàcilment reconeixibles. Ara recuperem una foto de l'alumna Cinta Montserrat Barceló, de la generació dels nascuts l'any 1923.

Cinta Montserrat era coneguda per tothom com a Irene La Valenta. Això de valenta era un renom familiar. I Irine el nom pel qual la coneixia tothom, malgrat que el nom oficial era Cinta, com van descobrir als anys 40 del segle XX. Sembla que la cosa va deure's a un error en el registre civil. De fet, l'error era bastant complet: també van descobrir que tenia un any més dels que es pensava.
La nostra companya havia nascut el 8 d'agost de 1923 i va morir el 30 d'abril de 2009, als 85 anys.

Aquesta mena de situacions no eren estranyes en absolut, perquè sovint les famílies no anaven a inscriure els fills immediatament, i els funcionaris del registre cometien freqüents errors en documents que eren del primer a l'últim manuscrits. La gent ho descobria de gran, quan per qualsevol tràmit oficial (moltes vegades per casar-se) havien de demanar el certificat de naixement.

Després de la Guerra Civil, els "canvis de nom" van ser pa de cada dia durant un temps, ja que les inscripcions efectuades durant aquells tres anys van ser declades nul·les pel nou règim franquista. No poques persones van ser reinscrites amb un altre nom, generalment el del sant o santa principal del dia que havien nascut. Per descomptat, van ser borrats tots els noms que no fossin religiosos... Aquí podeu llegir una d'aquestes històries.

Podem publicar aquesta imatge gràcies a l'aportació de Joan Ramírez Montserrat, col·labodor habitual del bloc i fill de la Irene, o Cinta, com preferiu dir-li.

El solar del carrer Montcada: com canvien les coses

Aquesta imatge prové de l'època que l'edifici de la Mercè del carrer Montcada (antic institut i antic seminari) ja havia estat enderrocat, va ser l'any 2002, però encara no s'hi havia començat a fer res. A la foto poden veure's les restes arqueològiques que van aparèixer quan es va començar a excavar, ja fa sis o set anys, per fer-hi l'aparcament soterreni, operatiu des d'aquest passat desembre.

No és una foto extraordinària, però ens permet comprovar com canvien les coses. Ja no pel pas del temps, que també, com al nucli antic de Tortosa des que va començar a ser abandonat als anys 80 del segle XX. O del poc que canvien, segons com ho mirem. Si veiem aquesta altra foto, molt més recent, de l'any 2013, i feta des d'una perspectiva una mica més baixa, s'aprecia que al solar ja s'hi havien fet obres, però que en l'entorn potser el principal canvi era la recuperació de l'església de Sant Antoni.

Ara, si tirem enrera el rellotge, el resultat també és molt suggerent. La Tortosa actual, en aquest punt, ha canviat moltíssim en relació a la primera dècada del segle XX, de quan és aquesta foto que va editar-se com a postal publicitària.

Tot plegat també que ens confirma que el barri de Santa Clara, o el cim del turó de Sant Francesc, on hi ha avui l'Hospital Verge de la Cinta, han estat sempre unes fantàstiques talaies sobre la ciutat, amb unes possibilitats fotogràfiques molt interessants.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (12)

Al llarg dels darrers dos anys hem publicat moltes imatges de l'àlbum familiar de l'antic alumne Josep Otero Gendre, que va deixar-nos el 6 de març de 2013. Un àlbum amplíssim, fins i tot d'èpoques que la fotografia era un luxe, perquè Josep Otero, que era de la generació dels nascuts el 1928, va ser una de les grans figures del futbol local. Segurament, l'esportista tortosí més semblemàtic del segle XX.

Aquesta imatge és de la temporada 1954-1955, en plena època daurada del Club Deportiu Tortosa. Josep Otero és el tercer per l'esquerra dels ajupits. La foto és un viatge en el temps, quan el futbol era molt diferent a l'actual. Però també un viatge a la història de Tortosa de la meitat del segle XX. Tot i que l'estadi municipal és reconeixible seixanta anys desprès, també és evident que unes quantes han canviat molt, però que molt.

L'antiga alumna Mercè Gargallo Rosell, l'any 1953

Aquesta imatge és de l'antiga alumna Mercè Gargallo Rosell. És de la generació dels nascuts i nascudes el 1948 (ella, en concret, és del gener d'aquest any). La foto va fer-se l'any 1953. Ho podem certificar perquè tenim altres imatges amb idèntica escenografia (fins i tot amb el detall que aquell any la guardiola del Domund que sortia a la foto era la del "xinet") i també colorides sobre un original en blanc i negre. Vegeu aquí un altre exemple de les fotos escolars d'aquell any.

Mercè Gargallo només va anar uns anys a la Mercè. Desprès del seu pas per la nostra escola, va completar la seva educació a les Salesianes de Remolins, un centre privat i religiós que funcionava dins del recinte del desaparegut Balneari de Porcar. Coses de la vida, molts anys desprès, a l'època de l'exili, el Balneari va acollir provisionalment, i durant una part d'aquells cinc anys, alguns cursos de l'anomenada "generació de les caragoles".

Una altra imatge de la fàbrica del gas de Tortosa, aquesta de 1960

Fa uns dies publicàvem una entrada (cliqueu aquí) amb una imatge de la desapareguda fàbrica del gas de Tortosa. Aquí en teniu una altra, feta l'any 1960 des d'un punt de vista molt semblant a l'anterior. No tenim identificada l'autor, però.

L'interès que té per nosaltres aquest antic recinte industrial és que en aquest espai s'hi acabaria edificant l'actual escola de la Mercè. Després de l'abandonament a correcuita de l'edifici del carrer Montcada, el novembre de 1982, i els cinc anys d'exili a diferents llocs, la Mercè recuperava al carrer Providència un espai propi, que obriria portes el setembre de 1987. I fins avui.

El valor d'aquestes imatges rau en el fet que pot veure's el relativament poc que ha canviat la configuració general del recinte, malgrat que les edificacions van ser substituïdes per la nova escola. Això sí, el mur perimetral i la rampa que puja cap a una mena de plaça, que avui és el pati, es perceben a simple vista.

A banda d'això, de les antigues instal·lacions industrials no se'n va conservar pràcticament res. Només l'estructura metàl·lica del gasòmetre. És el dipòsit que apareix al centre de la foto. Era un dipòsit que s'omplia de gas a pressió i regulava la distribució del gas ciutat produït. D'aquí el seu  nom. L'estructura metàl·lica es va preservar com a record i pot veure's vora el Portal de la Bassa, als contraforts del castell de la Suda.