En record de Migueli (2)

Fent una capbussada en les profunditats del bloc, hem trobat aquesta imatge, que Rafa Madueño va publicar el 8 de juny de 2008 (cliqueu aquí per veure l'entrada original). La "marea blava" era un equip de futbol que aplegava nois nascuts entre 1966 i 1968. I que va deixar la seva empremta a les competicions escolars locals. El nom de "marea" els esqueia molt bé, sí.

Aquesta era la històrica aliniació: Migueli, Lillo, Guti, Torá, Tarazaga, Vilaplana, Raúl Sanjuan, Rojals, Monforte, Madueño. Tal qual es veuen a la imatge, d'esquerra a dreta i darrera drets i davant ajupits.

Sí, Migueli. Migueli era el porter de tan potent equip (el primer per l'esquerra dels drets), el nostre company Miquel Zaragoza, que va morir el passat 1 de juny. Hem rescatat aquesta foto a títol d'homenatge a un alumne que va fer-se estimar per tots els que el van conèixer.

Aquell era un equip format per nois seguidors del Barça, del Madrid i de l'Espanyol, com ens recordava José Manuel Cardona, però tots defensat els colors de la nostra escola. I Migueli, perico de pro, fent de porter, perquè era un gran porter, tot que el seu esperit contradictori el portava a voler ser jugador de camp. Pur carisma i pura contradicció, com ens explicava més recentment Cardona.

L'enderroc del primer edifici de la Mercè

Hem rescatat de l'hemeroteca un retall de premsa, del diari "La Vanguardia", del 7 de maig del 2002, que es refereix al projecte de la nova biblioteca de Tortosa, que s'acabaria dient "Marcel·lí Domingo". La notícia explica que les obres de la biblioteca eren a punt de començar, després d'un retard de tres anys, causat per problemes amb la primera empresa adjudicatària. I es recordava que el nou equipament era una de les principals iniciatives per revitalitzar el degradat nucli antic.

La notícia s'il·lustrava amb una foto presa la pati de la primera Mercè, on es fan unes tasques, que podrien correspondre a les excavacions arqueològiques que s'hi van realitzar. També es recorda, al peu de foto, que l'edifici s'havia d'enderrocar i que les obres durarien aproximadament un mes i mig.

Resultats de l'enquesta sobre la jornada intensiva a les escoles

Les enquestes que pengem aquí al bloc no tenen, com hem dit altres vegades, valor científic. Tan sols reflecteixen l'opinió dels que hi voten. Una part de la limitació de tot plegat és que, llevat de casos puntuals, no participen més enllà d'una vintena de lectors. Això no vol dir que els resultats no tinguin cap mena d'interès, sempre que no en trenguem conclusions generals.

El darrer sondeig que hem penjat preguntava per la jornada intensiva a les escoles, durant tot el curs. És una mesura que hi ha centres que adoptaran, dins d'un context general d'estalvi (digueu-li retallades si ho preferiu), però que es justifica amb arguments pedagògics. I aquests han estat els resultats.


Aproveu la implantació de la jornada intensiva a les escoles, durant tot el curs?


Sí. És una millora pedagògica pels alumnes: 9 vots (45%)

No. L'escola no és un pàrquing de nens, però les famílies no arriben a tot: 10 vots (55%) Si destaquem el resultat amb una entrada (no sempre ho fem) és perquè l'empat virtual que s'ha produït ha estat presidit per un frec a frec en la votació. Sense treure conclusions generals com dèiem al principi, aquest fet s'explica segurament perquè es tracta d'una qüestió controvertida, en la qual no hi ha raons absolutes ni a favor ni en contra. El que queda clar és que tenim un problema greu de conciciliació de la vida laboral i de la vida familiar. I no n'hi ha prou de dir que tenir fills comporta obligacions i que treballem massa hores perquè volem tenir un tren de vida elevat. Perquè aquest doble argument té una part de veritat, però només una part.  Fins i tot en temps de bonança, treballar més o menys hores no és sempre una qüestió d'elecció. I no per guanyar més. És que per moltes lleis i normatives conciliatòries que s'aprovin, a l'empresari li interessen jornades parcials només si li convenen a ell. I de vegades la falta de mobilitat laboral no es deu únicament al fet d'estar lligats a una hipoteca, sinó d'estar-ho a una xarxa familiar sense la qual seria més complicat funcionar. Els que som família monoparental (un sol progenitor, una sola font d'ingressos) ho sabem prou. I si no tenim xarxa familiar hem de fer innombrables combinacions i confiar en l'autonomia dels nostres fills quan es fan una mica grans. Per altra banda, els arguments pedagògics són plausibles. Segurament els infants es cansen molt per la prolongació de la jornada escolar i la tarda no s'aprofita perquè no rendeixen. El problema rau en la desconfiança que ens poden produir els antecedents d'aquest raonament. Permeteu-me una història personal. A l'escola on anaven les meves filles fa uns anys, es va plantejar allargar la sessió matinal fins a les 12.30 i escurçar la de la tarda fins a les 16.30. Els professors van oposar-s'hi frontalment i van fer valdre la seva majoria al consell escolar. L'argument? Que els nens necessitaven descansar al migdia, bé a casa, bé al propi centre. Descartaven també l'alternativa de la jornada intensiva pel raonament que les dues últimes hores serien hores perdudes. Ara, pels mateixos arguments pedagògics (bé, pels mateixos no pot ser, serà per uns altres) es poden fer sis hores i mitja seguides de classe... I és evident que l'escola no és un pàrquing de criatures. Això per descomptat, i els pares hem d'assumir les nostres responsabilitats, que si tenim fills se suposa que és per alguna cosa. Però de vegades resulta molt difícil no creure que els arguments s'acomoden a les necessitats d'altres que no som nosaltres. Ara, a un context de retallades. No oblidem que no fer classe a la tarda estalviarà llum i calefacció, a més del fet que deixarà de subvencionar-se el servei de menjador.

Uns "futbolistes" de la Mercè, l'any 1959.

El Joan Ramírez ens fa arribar aquesta magnífica foto de l'any 1959. El lloc és el Passeig de les Bicicletes, al parc municipal de Tortosa. I el partit de futbol que s'hi estava jugant enfrontava un grup d'alumnes de la Mercè i una selecció de nois residents al Passatge Franquet.

Que era època de poques alegries ho demostra el fet que s'usava qualsevol espai per jugar i que els mitjans no podien ser més pobres. Una esplanada, un parell de pedres "marcant" la porteria. Joan Ramírez ens comenta que "si la pilota anava alta per sobre les possibilitats del porter, mai era gol". I afegeix, molt oportunament, que "temps era temps".

Ens imaginem avui en dia un partit així? Si a molts pobles i ciutats està prohibit jugar a pilota a la via pública... I no visitaríem primer una botiga d'esports (ara el Decathlon, suposo) per equipar-nos com cal? Per no dir que exigiríem una pista o un camp com cal, sobretot amb dutxes i que no hi falti l'aigua calenta, que si no li muntaríem una bona protesta a l'Ajuntament. Si fins i tot hi ha un negoci consistent a llogar pistes a hores...Temps era temps, sí.

En Joan Ramírez ens ha facilitat també informació sobre els protagonistes de la imatge. El porter que apareix en primer terme és Josep Ramon Valldepérez. Els jugadors que apareixen de cara són, d'esquerra a dreta: Pepito Reverté; Joan Ramírez (tapat parcialment pel porter); Joan Vallès, que juga amb corbata, i Nando Adell, amb camisa blanca.

Més a la dreta, amb els pantalons arromangats hi ha José Jacinto, més conegut a Tortosa amb el renom de "Rateta". Molts el recordareu perquè va ser massatgista del Club Deportiu Tortosa durant molts anys. El renom li venia de la seva reduïda estatura. Un fet que en aquesta foto no pot apreciar-se, però que es deu sense cap mena de dubte al fet que els altres nois van fer una estirada que ell no. "Rateta" va morir fa uns anys. Un dia de Nadal el van trobar mort a casa seva: sembla que va caure per l'escala.

Llevat de Pepito Reverté, tots són alumnes de la Mercè. Inclosos els espectadors: Paco Ginata,Jaume Rocamora i Toni Montoya.

En Joan Ramírez ens explica que aquesta foto els va fer molta il·lusió perquè en aquell temps "de fotos se'n feien poques i menys jugant a pilota". Joan ens ha contat que la foto la va fer un home "que feia de viatjant i que vivia dalt del Centre del Comerç. Ens en va donar una a Valldepérez i una a mi". El Joan no recorda el hom del fotògraf, però és evident que considera un tresor aquesta imatge. No en va l'ha guardat 53 anys.

Donacions de llibres per a la biblioteca de la Mercè

A finals de l'any passat i principis d'aquest, la Mercè va impulsar una campanya de donacions de llibres i jocs didàctics amb la qual reequipar la biblioteca del centre (en trobareu informació aquí i aquí). El 31 de gener passat va acabar la campanya, o potser més ben dit la seva fase àlgida, perquè la possibilitat de fer donacions va deixar-se oberta.

Des de llavors, han arribat més llibres a la Mercè. No hem pogut estar al cas de totes les donacions, però recentment vam poder captar la imatge gràfica d'una d'elles. Aprofitant la visita a l'exposició commemorativa de la història de l'escola, que era a la Mercè per celebrar el 164è aniversari, l'exalumne José Manuel Cardona va venir ben carregat. Dues bosses ben grans amb una col·lecció de llibres infantils i de jocs didàctics.

Segurament és injust publicar aquesta foto i no altres. Si la publiquem és perquè aquesta l'hem poguda fer i esperem que serveixi de reconeixement i agraïment a totes les persones, tan si són exalumnes com no, que han participat en aquesta campanya, bé donant llibres, bé organitzant la moguda. Entre altres, són Irene Segarra, Miquel Blanquet, Esther Martí, Pilar Berenguer, Mohamed Ait Abon, Pere Rebullida Llberia, Josepa Vilurbina, Toni Gallardo, Basma Belguenani... A més de múltiples donacions anònimes.

Recordem que el col·lectiu d'exalumnes vam fer una donació de llibres d'un valor superior als 100 euros, com vam explicar en aquesta entrada.

Moltes altres entitats van contribuir a l'èxit d'aquesta campanya, que va recollir més de 300 llibres. En primer lloc, els organitzadors, que van ser l'escola, l'Associació de Mares i Pares, l'Associació d'Amigues i Amics de la Unesco de Tortosa, l'Institut de l'Ebre i també el col·lectiu d'exalumnes. La campanya va tenir el suport de la direcció territorial del departament d'Ensenyament de la Generalitat.

No hem d'oblidar la col·laboració de diverses llibreries i establiments de material didàctic de Tortosa, que no es van limitar a vendre llibres i jocs per donar-los a la Mercè, sinó que també van actuar com a punts de recollida.Van ser La 2 de Viladrich, Centre del Llibre i del Paper El Cid, Ebrebooks, Parereria Cris i Didó.