Resultats de l'enquesta sobre la jornada intensiva a les escoles

Les enquestes que pengem aquí al bloc no tenen, com hem dit altres vegades, valor científic. Tan sols reflecteixen l'opinió dels que hi voten. Una part de la limitació de tot plegat és que, llevat de casos puntuals, no participen més enllà d'una vintena de lectors. Això no vol dir que els resultats no tinguin cap mena d'interès, sempre que no en trenguem conclusions generals.

El darrer sondeig que hem penjat preguntava per la jornada intensiva a les escoles, durant tot el curs. És una mesura que hi ha centres que adoptaran, dins d'un context general d'estalvi (digueu-li retallades si ho preferiu), però que es justifica amb arguments pedagògics. I aquests han estat els resultats.


Aproveu la implantació de la jornada intensiva a les escoles, durant tot el curs?


Sí. És una millora pedagògica pels alumnes: 9 vots (45%)

No. L'escola no és un pàrquing de nens, però les famílies no arriben a tot: 10 vots (55%) Si destaquem el resultat amb una entrada (no sempre ho fem) és perquè l'empat virtual que s'ha produït ha estat presidit per un frec a frec en la votació. Sense treure conclusions generals com dèiem al principi, aquest fet s'explica segurament perquè es tracta d'una qüestió controvertida, en la qual no hi ha raons absolutes ni a favor ni en contra. El que queda clar és que tenim un problema greu de conciciliació de la vida laboral i de la vida familiar. I no n'hi ha prou de dir que tenir fills comporta obligacions i que treballem massa hores perquè volem tenir un tren de vida elevat. Perquè aquest doble argument té una part de veritat, però només una part.  Fins i tot en temps de bonança, treballar més o menys hores no és sempre una qüestió d'elecció. I no per guanyar més. És que per moltes lleis i normatives conciliatòries que s'aprovin, a l'empresari li interessen jornades parcials només si li convenen a ell. I de vegades la falta de mobilitat laboral no es deu únicament al fet d'estar lligats a una hipoteca, sinó d'estar-ho a una xarxa familiar sense la qual seria més complicat funcionar. Els que som família monoparental (un sol progenitor, una sola font d'ingressos) ho sabem prou. I si no tenim xarxa familiar hem de fer innombrables combinacions i confiar en l'autonomia dels nostres fills quan es fan una mica grans. Per altra banda, els arguments pedagògics són plausibles. Segurament els infants es cansen molt per la prolongació de la jornada escolar i la tarda no s'aprofita perquè no rendeixen. El problema rau en la desconfiança que ens poden produir els antecedents d'aquest raonament. Permeteu-me una història personal. A l'escola on anaven les meves filles fa uns anys, es va plantejar allargar la sessió matinal fins a les 12.30 i escurçar la de la tarda fins a les 16.30. Els professors van oposar-s'hi frontalment i van fer valdre la seva majoria al consell escolar. L'argument? Que els nens necessitaven descansar al migdia, bé a casa, bé al propi centre. Descartaven també l'alternativa de la jornada intensiva pel raonament que les dues últimes hores serien hores perdudes. Ara, pels mateixos arguments pedagògics (bé, pels mateixos no pot ser, serà per uns altres) es poden fer sis hores i mitja seguides de classe... I és evident que l'escola no és un pàrquing de criatures. Això per descomptat, i els pares hem d'assumir les nostres responsabilitats, que si tenim fills se suposa que és per alguna cosa. Però de vegades resulta molt difícil no creure que els arguments s'acomoden a les necessitats d'altres que no som nosaltres. Ara, a un context de retallades. No oblidem que no fer classe a la tarda estalviarà llum i calefacció, a més del fet que deixarà de subvencionar-se el servei de menjador.