Vídeos de l'ArtXiBarri 2012

Com ja heu degut llegir al blog, el passat 9 de juny el nucli antic de Tortosa va celebrar l'ArtXiBarri 2012, una jornada participativa organitzada per la Xarxa per la Convivència. Els exalumnes de la Mercè vam col·laborar en el programa d'activitats, com també recordareu. I a més, en la plana major de l'ArtXiBarri hi havia tres exalumnes de la nostra escola: Ester Galindo, Irene Segarra i Toia Segarra. Amb certa retrospectiva, i aprofitant els molts recursos visuals generats per aquesta festassa per la integració i la convivència, publiquem alguns dels vídeos de la jornada. Esperem que us agradin i que hi reconegueu les nostres companyes.

Resultats de l'enquesta sobre la digitalització de les aules i nova enquesta sobre la jornada intensiva

La darrera enquesta que vam plantejar al bloc va ser sobre la congelació, per raons pressupostàries (llegeixi's retallades), del pla de digitalització de les aules. El resultat ha estat de quatre vots que pensen que la congelació està bé, ja que hi ha altres prioritats. En canvi, vuit vots valoren malament la mesura, ja que creuen que és un avenç que no hauria de fer-se enrera.

Ja sabeu (ho hem comentat moltes vegades) quue aquestes enquestes no tenen valor científic, entre altres poderosos motius perquè no estan plantejades amb tal pretensió. Serveixen, com a molt, per veure per on bufa el vent. I quan no recullen una gran quantitat de vots, com en aquest cas, potser ni això. Potser seria massa, ateses les mancances exposades, llegir el resultat com un rebuig frontal a les retallades a l'ensenyament. Però també és evident que una majoria (tres a un) no hi està d'acord.

Aprofitem per recordar que fa un parell de dies hem penjat una nova enquesta. En aquesta ocasió preguntem la vostra opinió sobre la possible implantació de la jornada intensiva, tot el curs, als centres escolars. Una mesura que podria arrencar el curs vinent a molts col·legis. La idea que es busca no és altra que la d'estalviar, per molt que pugui vestir-se de millora pedagògica. I disculpeu la vehemència d'aquesta afirmació, però si les tardes són tan inútils a causa del cansament dels alumnes, sobta que la mesura no es prengués molt abans, quan no hi havia necessitat de passar la tisora. Ens entenem, oi?

És evident que la jornada intensiva té moltes implicacions en la vida de les famílies. Aquest país no tens gens resolta la conciliació de les vides laboral i familiar, per moltes mesures benintencionades que s'hagin pres. Estant d'acord que l'escola no ha de ser un aparcament de criatures, i que l'obligació dels pares i mares és estar amb els fills, creieu que certs plantejaments ho posen fàcil o difícil a les famílies? És clar que ara mateix no faltaran famílies que voldrien tenir aquest problema, perquè voldria dir que a casa tothom té feina.

Si considereu que les dues opcions de resposta no matisen adequadament la qüestió (és un risc derivat del format), podeu deixar aquí els comentaris que cregueu necessaris.

Agraïment a Andrés Borràs

Hi ha agraïments que són d'estricta justícia i per això els fem públics aquí al bloc. La feina que fem els exalumnes, que la fem de franc i en el nostre temps lliure (o si convé treient temps d'on sigui), no seria possible sense la col·laboració de moltes persones, entitats, empreses i institucions que ens donen suport. Generalment logístic, però suport al capdavall.

De vegades, la col·laboració pot sorgir sense buscar-la. És el cas d'Andrés Borràs, el conserge de la Mercè, que ens va fer un cop de mà decisiu perquè l'exposició "La Mercè. Una història en imatges" pogués veure's sense problemes aquest passat 9 de juny.

Algú pot pensar-se que muntar l'exposició és arribar al lloc amb les fotos sota el braç i penjar-les d'uns claus oportunament ben situats a una paret neta i polida. I de vegades, és així, quan hi ha una sala d'exposicions equipada i preparada. Però quan s'ha d'adaptar al que et trobes no sempre és fàcil. De vegades per condicionants físics (dit d'altra forma, falta de mitjans suficients, però no critiques perquè prou que et deixen la sala). De vegades, perquè intentes que l'exposició tingui cert sentit cronològic i segons l'espai disponible has de canviar-ne la configuració, de forma que el relat continuï sent vàlid sense salts temporals bèsties.

Aquest 9 de juny el problema era dels primers. Disposàvem d'uns plafons cedits per l'Ajuntament de Tortosa que ja van fer la seva funció, però als quals era rematadament difícil subjectar les fotos amb els procediments habituals en aquesta mena d'exposicions de caràcter efímer.  Sort que l'Andrés estava allí i va trobar la solució. I és més, no és que la trobés, és que sense que fos la seva feina, la va portar a la pràctica.

Queda aquí dit el fet i expressat l'agraïment.

Exalumnes de la Mercè, al capdavant de l'ArtXiBarri 2012

L'ArtXiBarri 2012 ha estat un èxit gràcies a la participació i col·laboració de moltes persones i entitats. I en una jornada cívica i participativa, que cerca valors tan elevats con la convivència, no poden fer-se gaires distincions. Cadascú posa de la seva part el que pot i és tan valuós com el que aporta més. Però si ens permetem publicar la foto d'aquestes tres persones no és tant perquè fossin del grup que estava al capdavant de l'ArtXiBarri, que també, sinó perquè totes tres són exalumnes de la Mercè.

D'esquerra a dreta de la imatge, són Ester Galindo Gómez, de la generació del 1966; Irene Segarra Campos, de la generació del 1965; i Toia Segarra Campos, de la del 1960. Va ser un goig trobar-les aquest dissabte passat, emmig de tot el moviment de la jornada. Però més goig ens produeix poder publicar aquesta foto que els vam fer a la plaça de l'Olivera. Una foto que simbolitza moltes coses i que parla bé tant d'elles tres com de la seva escola.

L'ArtXibarri 2012, en imatges (2)