Hi ha agraïments que són d'estricta justícia i per això els fem públics aquí al bloc. La feina que fem els exalumnes, que la fem de franc i en el nostre temps lliure (o si convé treient temps d'on sigui), no seria possible sense la col·laboració de moltes persones, entitats, empreses i institucions que ens donen suport. Generalment logístic, però suport al capdavall.
De vegades, la col·laboració pot sorgir sense buscar-la. És el cas d'Andrés Borràs, el conserge de la Mercè, que ens va fer un cop de mà decisiu perquè l'exposició "La Mercè. Una història en imatges" pogués veure's sense problemes aquest passat 9 de juny.
Algú pot pensar-se que muntar l'exposició és arribar al lloc amb les fotos sota el braç i penjar-les d'uns claus oportunament ben situats a una paret neta i polida. I de vegades, és així, quan hi ha una sala d'exposicions equipada i preparada. Però quan s'ha d'adaptar al que et trobes no sempre és fàcil. De vegades per condicionants físics (dit d'altra forma, falta de mitjans suficients, però no critiques perquè prou que et deixen la sala). De vegades, perquè intentes que l'exposició tingui cert sentit cronològic i segons l'espai disponible has de canviar-ne la configuració, de forma que el relat continuï sent vàlid sense salts temporals bèsties.
Aquest 9 de juny el problema era dels primers. Disposàvem d'uns plafons cedits per l'Ajuntament de Tortosa que ja van fer la seva funció, però als quals era rematadament difícil subjectar les fotos amb els procediments habituals en aquesta mena d'exposicions de caràcter efímer. Sort que l'Andrés estava allí i va trobar la solució. I és més, no és que la trobés, és que sense que fos la seva feina, la va portar a la pràctica.
Queda aquí dit el fet i expressat l'agraïment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada