L'edifici actual de l'escola complirà enguany 25 anys

El temps passa amb una velocitat... Aquest 2012 es compleix el 25è aniversari de l'actual edifici de l'escola de la Mercè, el situat al carrer de la Providència, al barri del Rastre de Tortosa. És el tercer edifici que ocupa l'escola en els seus gairebé 164 anys d'història (els complirà el 7 de juny). Els dos anteriors, com és sabut, van ser el del carrer de la Mercè (des de la fundació fins al desembre de l'any 1970) i el del carrer Montcada (del gener de 1971 al novembre de 1982).

Haureu comprovat, sumant i restant anys, que hi ha un buït de cinc anys. Són els cinc anys de lluita per la construcció de la nova escola, època durant la qual el centre va sobreviure com va poder, escampat a títol provisional per diferents ubicacions de Tortosa. Només la perseverança de la comunitat educativa de l'època va empènyer l'Administració. Una perseverança tant dels professors, que es van posar al capdavant de totes les protestes i manifestacions, com de les famílies, que en una immensa majoria es van mantenir fidels a la Mercè, sense renunciar a la que era, si no comptem l'escola de Remolins, l'única oferta d'ensenyament públic del nucli antic (fins i tot del centre) de Tortosa.

Tots recordem don Joan Redó,  a les manifestacions, dirigint guitarra en mà la interpretació col·lectiva d'una cançó que havia escrit. El seu títol "La Mercè, quan s'ha de fer" va acabar presidint les pancartes d'aquelles mobilitzacions. Els testimonis gràfics que hem recollit en aquest bloc ens mostren també don Agustí Subirats a primera fila de les manifestacions, assistint als plens municipals en què es tocaven assumptes relacionats amb el problema...

Seria injust fer una llista, perquè molts altres professors van participar d'aquella lluita. Però no podem oblidar l'enteresa que va demostrar el director de l'època, el ja difunt don Joan Castellà. Deien que era home de poc caràcter, però va estar a l'alçada. Potser va ser amb una feina d'autèntica formiga i menys vistosa. Una feina no exempta de plantar cara quan calia. Es conta l'anècdota d'una conversa entre don Joan i el ministre d'Educació José Maria Maravall (en tenim fotos), aprofitant una visita d'aquest darrer a Tortosa. El ministre li va retreure al director que l'escola tenia un nombre molt escàs d'alumnes. Don Joan li va replicar, enèrgicament, que què esperava d'un centre desperdigat per fins a cinc emplaçaments diferents i sense pràcticament cap servei.

 

El setembre del 1987 obria les portes la nova escola. La inauguració oficial va celebrar-se el 21 de desembre. Creiem que val la pena recordar aquesta història i fins i tot commemorar-la. No és tan sols la història de la supervivència d'una escola. És la història de la mobilització social i ciutadana més gran que hi ha hagut mai a Tortosa, després de les protestes contra els transvasaments de l'Ebre.

Els llibres que donem a la biblioteca de l'escola

Tal com informàvem en una anterior entrada (cliqueu aquí), el col·lectiu d'exalumnes de la Mercè ha fet una adquisició de llibres, per valor superior als 100 euros, per donar-los a la biblioteca de la nostra escola. És la nostra contribució a la campanya engegada aquest desembre pel centre i l'Ampa, amb la col·laboració d'altres centres educatius i entitats de Tortosa (vegeu-ho aquí).

Com dèiem en l'anterior entrada, la nostra idea era aportar un llibre adient a l'edat de cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè: els tres d'educació infantil (P-3, P-4 i P-5) i els sis de primària (primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè). A més, hi ha un desè llibre que La 2 de Viladrich ens ha obsequiat.

Hem mirat de seleccionar llibres molt interactius i que fins i tot poguessin ser fets servir a classe. I a part del criteri d'edat, hem buscat obres que aportessin algun valor especial, literari o educatiu. Ens ha agradat regalar un gran clàssic de la literatura, el "Conte de Nadal" de Charles Dickens, en una adaptació per nens sota l'òptica de Les Tres Bessones.

Un altre llibre que creiem valuós és "Biel, què et passa?", del qual són autors Estela Tomàs i Ignasi Blanch. És una obra que ajuda els nens a entendre què és el transtorn per dèficit d'atenció, amb hiperactivitat o sense, i en general a valorar les persones "diferents".

I "Cinc llegendes", de la seva banda, recull cinc contalles tradicionals catalanes, una d'elles tortosina, sobre un lladregot medieval. Finalment, el llibre que ens ha obsequiat La 2 de Viladrich és una original proposta nascuda a les Terres de l'Ebre. "El gat Galeret i la Terrissa" és una història que explica els nens la indústria de la terrissa a la Galera (Montsià). L'autora és Susanna Ibáñez i les il·lustracions són de Toni Térmens. El llibre, tot i ser de ficció, pot usar-se com a eina pedagògica: al Museu Terracota de la Galera el personatge del gat Galeret acompanya els petits en les visites amb jocs i endevinalles que ajuden a conèixer l'ofici artesà de la terrisseria.

Per no fer-h més llarg, els títols escollits, amb la col·laboració dels professionals de La 2 de Viladrich, són aquests que veieu a continuació.

 P-3. Els meus primers nombres. Aprenc a comptar.

P-4. Amagatall sorpresa a la selva.

 P-5. Fum, fum, fum. Cançons de Nadal. Inclou CD.

1r. El conte de Nadal, de Charles Dickens.

2n. Cinc llegendes.

3r. Biel, què et passa?

4t. El llibre de les endevinalles 2.

5è. Vull conèixer Joan Maragall.

6è. El llibre dels enigmes

 I l'obsequi de Viladrich. El gat Galeret i la terrisa.

Els exalumnes donem llibres per a la biblioteca de la Mercè

El col·lectiu d'exalumnes de la Mercè s'ha implicat a fons en la campanya per recollir llibres de lectura per a la biblioteca de la nostra escola (vegeu-ne més informació clicant aquí). No ens limitem a fer-ne difusió (tota la que podem des d'aquesta eina 2.0). Com que el moviment es demostra caminant (ja sabem que no és així, però la frase feta és molt descriptiva), hem fet una adquisició de llibres, per un import superior als 100 euros, que lliurarem a l'escola tan bon punt es reprenguin les classes desprès de les festes.

Hem pensat que seria una bona idea que hi hagués un llibre adequat a cadascun dels nou cursos que s'imparteixen a la Mercè (tres de preescolar i sis de primària). I hem d'agrair a la llibreria La 2 de Viladrich que ens hagi ajudat, amb tota la seva professionalitat, a triar els títols. Confiem haver-la encertat (en una propera entrada us informarem dels llibres adquirits).

La 2 de Viladrich és una de les llibreries tortosines que col·laboren amb la campanya. Hi hem anat ja que l'establiment ha col·laborat sovint amb el col·lectiu d'exalumnes: per exemple, a les seves parets s'hi va poder veure, temps enrera, l'exposició commemorativa "La Mercè. Una història en imatges".

Volem fer públic un doble agraïment a la gent de Viladrich, ja que no tan sols ens han assessorat, sinó que ens han fet el màxim descompte possible i, a més, ens han obsequiat amb un altre llibre que també donarem per a la biblioteca de l'escola.

Aquesta donació no és altra cosa que portar a la pràctica un dels objectius del col·lectiu d'exalumnes: ajudar l'actual Mercè en agraïment al molt que vam rebre d'ella quan en vam ser alumnes.

Una foto de 1923 que ens arriba des de Suïssa

A través de l'exalumne Joan Ramírez ens arriba una foto facilitada per Anna Roig Chavarria, una tortosina que viu a Ginebra, a Suïssa. L'Anna guarda moltes fotos familiars, algunes de les quals estan penjades al bloc Tortosa Antiga. La que ens arriba és de l'any 1923. És d'un grup de nois, on surten el pare i un oncle de l'Anna. Són els dos xiquets marcats amb una X a la camisa blanca. El pare de l'Anna, Leandre Roig Roig és el de la segona fila (primer per l'esquerra). El seu germà i oncle de l'Anna (estem pendents que ens diguin el nom) és el de primera fila (quart per l'esquerra).

Un atre Nadal, bones festes a tots!

Com passa el temps...Només dir-vos que de nou us voldria transmetre agraïment i molta estima a tots los visitants del bloc. La crisi dels trons mos porta amargats ja quatre anys, però que menys que unes felicitacions per estes festes a tothom. S'ha de parlar de la impagable faena del Toni Gallardo: pràcticament en solitari, i per amor al col.legi (alguns diríen amor al arte), manté este racó en marxa. Igualment s'ha de dir de la Cinta, un suport impagable.
Esta campanya de Nadal s'ha engegat, com sabreu, una proposta de millora de la biblioteca del centre. Encara estem a temps, estos dies són de stand-by, però recordeu que de nou a l'inici del curs i fins al dia 20, em sembla, es poden fer aportacions. Lo col.lectiu d'ex-alumnes hauríem de fer un esforç en este tema. Està molt bé quedar una vegadeta a l'any en petit comité per fer sopars nostàlgics i, personalment, molt agradables. Però hi ha més a fer, més a tornar al lloc on vam passar tants i tan bons anys, penso. Així que, no em prengueu per pesat, però sóc dels que pensa que la lectura és mooooooolt important: fem tots una miqueta d'esforç més, OK? Les pròximes generacions ho agraïran.
I només dessitjar un bon Nadal a tothom, lo final de la trista crisi econòmica, la recuperació de l'alegria en una societat que em sembla deprimida, i èxits per al col.legi que és lo nostre nexe d'unió.