Peu de foto: La imatge és de la web de l'escola.M'agradaria dir tres o quatre coses sobre la trobada del 7 de juny. Bàsicament, al voltant de la idea que, segons el meu parer, no hauria de ser únicament una festa. És evident que el fet de voler-nos trobar persones de no sé quantes promocions, molts però que molts anys després d'acabar-hi els estudis, ja vol dir que d'aquell col·legi en tenim bons records. A mi m'agradaria, a més, que diguéssim ben fort aquestes coses que comento a continuació.
Fa uns dies, al meu
bloc personal ja ho apuntava, començant amb un matís previ per a les persones que el llegeixen i que no són de Tortosa ni de les Terres de l'Ebre. El col·legi de la Mercè, lluny del que podria fer pensar el seu nom, no és una escola privada sinó pública. Fa molts anys que no visc a Tortosa i des de llavors, cada vegada que he unit en una mateixa argumentació el nom de la Mercè i alguns al·legats en pro de l'escola pública, he hagut de donar explicacions.
També val la pena dir que són explicacions que no em molesta donar. Durant tota la meva infantesa em vaig sentir a dir, menyspreativament, que anava a l'escola dels pobres. A diferència, és clar, dels que anaven a les escoles de rics, de les quals a Tortosa n'hi havia més d'una i més de dues. Potser de pretesos rics seria més precís i, en tot cas, sempre parlant de "riqueses" materials.
Després resultava que no n'hi havia per a tant. Portaven uniformes (horrorosos, per cert) i es veia de lluny que aquells col·legis "de rics" tenien més mitjans i millors instal·lacions. Però la qualitat de l'educació que s'hi donava era manifestament millorable. I no ho dic amb cap ànim de revenja, sinó per constatació de la realitat.
Quan més endavant coincidies, per exemple a l'Institut, amb alumnes sorgits de tals factories comprovaves dues coses. Primera: funcionaven molt bé en les assignatures memorístiques. Segona: traspassats a l'ensenyament públic, en un ambient molt més obert, es trobaven desubicats, alguns i algunes amb dificultats de relació social gairebé pròpies d'un gueto.
No voldria convertir una defensa de l'ensenyament públic en una soflama contra el privat, ni criticar cap persona concreta, però sí aprofitar l'ocasió per reivindicar l'opció pública en igualtat de condicions. Vivim en un país tan sensacional que la garantia de la lliure elecció es tradueix no exactament en una major aportació dels pressupostos públics als centres privats, que també, sinó en una de menor a les escoles del propi Estat. Ja sé que es fa rar de dir i d'escoltar, però les coses com són.
El cas de la Mercè de Tortosa exemplifica com es poden aconseguir resultats raonables amb menys mitjans. La qual cosa té un mèrit immens, però a la vegada és una grandíssima p... Perquè calen molts mitjans si la cosa ja funciona i ningú pren mal..., ja m'enteneu, no?
No puc parlar per èpoques diferents de la meva. Ho faig de la meva, els anys setanta, i de l'edifici del carrer Montcada. Us en recordeu d'aquell casalici? Havia estat seminari, institut i escola. Va ser reformat tantes vegades que no hi havia dues classes que fossin iguals. En realitat, com a lloc per jugar era fabulós. Quan les meves filles m'arrosseguen a veure pel·lícules de Harry Potter, sempre deixo volar una mica la imaginació i penso que la Mercè era el més semblant a Hogwarts que podíem trobar a Tortosa, sense màgies ni personatges fabulosos.
Va ser una educació donada amb una mà al davant i una altra al darrera, pel que fa a mitjans. Però amb la immensa fortuna de comptar amb uns professors bons de veritat. Bons pels seus coneixements, però bons sobretot pel seu compromís amb els que érem els seus alumnes. No tots els casos eren iguals, evidentment, però el nivell de la majoria era superior a la mitjana.
Per a sorpresa meva, quan vaig anar a l'institut, i especialment després a la Universitat, em vaig trobar gent que potser no haurien sabut situar Tortosa en un mapa, però que havien sentit parlar de la Mercè i en tenien una excel·lent opinió. Dels col·legis "de rics" ningú no n'havia sentit a parlar. Deu ser que en aquest món hi ha justícia, encara que no sapiguem ben bé on.
He fet tot aquest discurs per poder proposar, ara al final, que la trobada d'exalumnes podria reivindicar el paper de la Mercè a la història local. Hauríem de fer-ho a centre educatiu públic pel qual ha passat mitja Tortosa, com em comentava l'altre dia la Susanna Ferreres, una de les organitzadores. Però també com una escola que durant un segle i mig ha practicat a peu d'obra allò de la igualtat d'oportunitats.
Ja sabeu que als polítics els agrada molt omplir-se la boca amb això de la igualtat. És políticament correcte i queda bé. Del dit al fet... Avui en dia, que la Mercè està a un barri especialment difícil, en un context social complicat i fruït de decisions equivocades i de la mala fe d'alguns, és quan més servei pot fer. El nucli antic de Tortosa només té solució a llarg termini i amb una injecció considerable de capital humà. El col·legi té molt a aportar-hi i em sembla bo que també ho reivindiquem.
