Mor Catalina González Pijoan, doña Lina

Lamentem comunicar la defunció de la històrica mestra de la Mercè Catalina González Pijoan, doña Lina per a unes quantes generacions de la Mercè, sobretot dels nascuts els anys 60 i 70 del segle passat. Va morir el passat 17 de març a la nit i el funeral va tenir lloc dissabte, dia 19. No ens havíem assabentat abans del fet i, per tant, tampoc n'havíem pogut informar.

En la imatge que acompanya aquesta entrada, podeu veure a doña Lina, a la dreta del tot. La foto va fer-se el 26 de juny de 1997. Era el comiat que l'escola li retia per la seva jubilació. Al seu costat, apareix Àngel Ismael, el director de la Mercè en aquell temps i gran amic seu, també traspassat fa uns pocs mesos. De fet, no són els únics que surten a la foto que ja no són entre nosaltres.

Volem transmetre el nostre condol a la família i als més propers. Hi ha una generació històrica de mestres de la Mercè que comença a apagar-se...

L'equip de futbol sala "Equipo EGB 12"

Recuperem en aquesta entrada una foto publicada fa una pila d'anys. Ens la va fer arribar Joan Otero Roselló i la Pilar Lalana ens va ajudar moltíssim a documentar-la, tot identificant la major part de les persones que hi sortien. La imatge, feta al velòdrom de Tortosa, és la d'un equip de futbol sala format per diferents mestres d'escoles tant tortosines com de Roquetes.

Se'n deia "Equipo EGB 12", perquè eren dotze i tots ells mestres d'EGB. Nosaltres en reconeixem fàcilment als que eren o havien estat de la Mercè, com Santos Nieto o Miquel Accensi. Segons ens va indicar en el seu moment la Pilar Lalana, aquesta era la composició de l'equip:

Fila de baix, d'esquerra a dreta: Santos Nieto Barriuso (La Mercè), Rosendo Sánchez Chóliz (Sant Josep), no identificat, no identificat, Miquel Accensi (La Mercè) i Javier Gavaldà (Sant Josep).

Fila de dalt, d'esquerra a dreta: no identificat (era el porter, nascut a Osca i mestre a Ferreries), no identificat, Juan M. Vives (Ferreries), Daniel Tafalla (no era mestre, feia d'àrbitre), Rafael Ramírez (Roquetes), Mariano Lalana Asín (en aquella època, mestre a Sant Josep; abans ho havia estat a la Mercè) i Juan Antonio González Gutiérrez (Sant Josep).

Segons el relat que ens va fer la Pilar, "els quatre que no tenim presents eren més joves, van estar poc temps aquí i per això no en recordem els noms".

La lluita per la nova escola als anys 80 del segle passat

En ocasions anteriors ens hem referit a la lluita de la Mercè per aconseguir la nova escola als anys 80 del segle passat. La Mercè havia evacuat a correcuita l'edifici del carrer Montcada el novembre de 1982 i va començar un exili que va durar cinc anys. Van ser uns cursos molt durs, en els quals es va arribar a qüestionar la continuïtat de l'escola. I això que era la pública més antiga de Catalunya, fundada el 1848, com aquí no ens cansarem de recordar...

La Mercè es va desperdigar en diferents ubicacions, inclosos racons d'escoles privades que ens acceptaven als de l'"escola dels pobres" de molt relatiu bon grat, i les famoses "caragoles" de la carretera de la Simpàtica, que van esdevenir el símbol d'aquella època: d'aquella generació d'alumnes se n'hauria pogut dir fàcilment la generació de l'exili, però aquells antics alumnes han triat dir-se "generació de les caragoles"...

La Mercè va salvar-se gràcies a tres factors fonamentals:

–la tenacitat heroïca del claustre de professors, que no va defallir en cap moment, quan eren els que més fàcil tenien (eren funcionaris) demanar-se plaça a una altra escola.

–la tenacitat no menys lloable de les famílies, que tot i els inconvenients (per exemple, el de tenir fills petits escolaritzats en diferents indrets) tampoc va defallir. Segurament ho explica que molts pares i mares eren ells mateixos antics alumnes de la Mercè. I ja hem vist les fidelitats que això significa.

–el suport de les entitats i d'allò que avui s'anomena societat civil, especialment quan el suport institucional i polític podia semblar que flaquejava.

Les mobilizacions que la Mercè va inspirar han estat les més importants a la història contemporània de Tortosa, immediatament després de les que, anys a venir, suscitaria la defensa de l'Ebre i l'oposició als transvasaments. L'antic alumne Joan Ramírez Montserrat ens ha fet a mans tres imatges d'aquelles protestes. Dues fotos són de les manifestacions que van produir-se en diferents moments. La tercera, d'un ple de l'Ajuntament de Tortosa en el qual es debatia la situació de la Mercè: la comunitat educativa de l'escola va omplir la sala.

Alguns lemes d'aquella manifestació esdevindrien mítics en l'imaginari col·lectiu tortosí de finals del segle XX. "La Mercè quan s'ha de fer" era la tornada d'una cançó composada per Joan Redó, mestre de msica de l'escola, que ell interpretava, guitarra en mà i amb uns cors molt nombrosos, en les manifestacions. Va acabar sent el lema de les pancartes de totes les mobilitzacions, com pot veure's precisament en aquestes fotos.

No sabem si sembla que va ser ahir, però en fa trenta anys...

La façana de l'edifici del carrer Montcada, durant les obres dels 50

Lluny del nostre ànim fer-nos pesats recordant la història del casalici del carrer Montcada que va acollir la Mercè entre 1970 i 1982. Però el material gràfic és prou ric com per compartir-lo. No és un material que pertanyi a l'època de la Mercè, com molt sovint hem comentat anteriorment. Però sí que ens evoca molts records als que vam passar la nostra època escolar a aquell edifici, que abans havia estat convent de jesuïtes, seminari i institut.

Aquesta imatge correspon a les obres de rehabilitació que van fer-s'hi entre 1953 i 1956. La dirección general de Regiones Devastadas va fer-se càrrec d'un projecte per reparar els anys que l'edifici havia sofert durant la guerra civil. Entre 1939 i 1953, l'antic institut hi havia seguit funcionant, però en una situació de gran precarietat.

La foto és de les obres a la façana principal, la que donava al carrer Montcada. Al mur que hi ha en primer terme, al costat de la senyal de trànsit, s'hi va pintar molts anys després una reproducció del Gernika de Picasso, que acabaria sent una icona del carrer Montcada i de tot el nucli antic de Tortosa.

Cap a l'esquerra s'insinua a penes el mur de l'església de l'antic seminari. Havia estat el temple més gran de la ciutat després de la Catedral. Però els danys que va patir durant la guerra van ser de tal entitat que les autoritats del moment van decidir no reconstruir-lo i abandonar-lo després d'una primera neteja d'enderrocs. El que en quedava va ser enderrocat cap a 1960 i a l'esplenada resultant s'hi va fer una pista poliesportiva que va funcionar com a pati.

La fotografia, com les de les anteriors entrades, prové del llibre "L'Institut de Batxillerat de Tortosa", publicat per l'Institut "Joaquín Bau" el 1982 i del qual en va ser autor l'historiador  Ramon Miravall Dolç (Roquetes, 1940).

L'edifici del carrer Montcada, en una imatge de cap a 1997

Joan Otero Roselló, col·laborador habitual del bloc, ens fa arribar una fotografia molt interessant. És uan vista general de Tortosa, feta des de l'Hospital Verge de la Cinta, però en el primer terme de la qual s'hi veu l'edifici de la Mercè del carrer Montcada. Joan Otero ens comenta que ha trobat aquesta imatge en un llibret de pregàries editat pel conegut capellà tortosí mossèn Ripollés.

També ens apunta una possible datació de la imatge: cap al 1997. La data de l'edició del llibre és una informació relativa, ja que la foto podria ser anterior. Però la informació del Joan ens sembla coherent. Si us fixeu, a la Catedral ja s'hi havien retirat les teulades que, des del segle XVIII, havien donat un toc característic a la coberta del temple. Aquella intervenció, que va realitzar-se no sense una certa polèmica, va realitzar-se precisament el 1997: per tant, la foto no pot ser anterior.

Però és obvi que el gran atractiu d'aquesta foto és recuperar l'estampa de l'edifici que havia acollit la Mercè entre 1970 i 1982, quan va ser evacuat i tancat pel seu estat ruinós. En el moment que algú va captar aquesta imatge, portava 15 anys abandonat, però encara es pot apreciar l'esplendor que havia tingut: un dels edificis més grans del nucli antic de Tortosa, i això que faltava la mola de l'església que va ser enderrocada després dels danys soferts durant la guerra civil i que havia estat la més gran de Tortosa després de la Catedral. Aquí en podeu veure una imatge exterior, des del carrer Montcada, anterior a la guerra. I aquí, com va quedar després de la guerra.

Aquest gran casalici havia construït al segle XVII, com a convent dels jesuïtes. Al llarg de la seva història va ser transformat i reformat en diverses ocasions. Després de l'expulsió dels jesuïtes, va ser usat com a seminari diocesà i, posteriorment, com a institut de batxillerat. La Mercè hi va arribat de rebot, quan el seu edifici original, al carrer del mateix nom, va ser evacuat pretextant una pretesa ruïna, i quan l'institut s'havia traslladat poc abans a Ferreries.

Un altre fet d'interès de la foto és que podem veure com va ser l'edificació a partir de 1956, un cop van acabar les obres que hi va fer la direcció general de Regiones Devastadas, per reparar definitivament els importants danys de la guerra civil i que encara s'arrossegaven dècada i mitja després. La veritat és que l'actuació no va ser una simple reparació o restauració, sinó que va canviar a fons la fesomia de l'edifici. Un dels trets més característics del projecte va ser la nova imatge del pati central, amb unes noves galeries obertes per accedir a les aules. Aquí podeu veure una foto de quan s'estaven construint aquestes galeries. Així era el pati abans de les obres.