El proper 19 de setembre, homenatge a Migueli

El proper divendres 19 de setembre se celebrarà un homenatge al nostre company Miquel Zaragoza Vileta, conegut com a Migueli per tothom, que ens va deixar l'1 de juny de 2012 (llegiu aquí). El grup musical que ell va liderar, La Familia Armando Ruido, organitza aquest homenatge, que tindrà lloc a partir de les 22.30 hores al Pub Sancho de Tortosa (Rambla de Catalunya 23).

A Facebook hi ha creat un esdeveniment on podeu confirmar la vostra assistència (cliqueu aquí). Quan tinguem més informació d'aquest acte, en donarem més dades.

Migueli, nascut el 1967, va ser l'heroi de tota una generació d'antics alumnes de la Mercè, però també d'amplis sectors de la joventut tortosina. Era el cantant i l'ànima d'un conjunt que practicava una crítica social sense complexos, fet que influiria molt en el seu exili al Pirineu a partir d'un històric concert a les festes de la Cinta de 1990. Però sobretot era una persona que es feia estimar, la qual cosa té el seu mèrit quan s'és tan directe i es parla tan clar.

Des de la seva mort, fa dos anys i escaig, han estat diverses les activitats en record seu. Tant a Tortosa com a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), on vivia. El desembre de 2013, La Familia Armando Ruido, grup que també integraven altres alumnes de la Mercè, va reaparèixer al festival Xerta Roc (vegeu-ho aquí). Al grup ja li rondava pel cap de feia temps tornar-se a reunir. La mort de Migueli va trastocar els plans, però els nostres companys van creure que era més necessari i just que mai.

El "Guernica" del carrer Montcada

Hem trobat a internet aquesta imatge (cliqueu aquí per veure el lloc). Diguem-ho directament: és un dels emblemes de la Mercè del carrer Montcada. La nostra escola només va ser a l'antic seminari i antic institut de Tortosa durant una dotzena d'anys (1970-1982). Va deixar arrel, com és normal, entre els alumnes d'aquella època. Lògicament, els que van anar a l'edifici original del carrer de la Mercè no el senten tan propi. Segurament tampoc els que ja van anar a l'escola actual, al Rastre. Queda inscrustat pel mig un grup de promocions que van conèixer el casalici del carrer Montcada, però també els anys de l'exili, batejats amb gran encert pels seus protagonistes com la generació de les caragoles.

No volem insistir gaire en temes coneguts i que ja hem comentat en moltes ocasions. Simplement posem en situació aquesta foto, que mostra la rèplica del "Guernica" de Picasso, que van pintar l'any 1982 els alumnes de la generació del 1968 i que tots ells (i molta més gent) té en un pedestal. Va ser una referència del carrer Montcada durant anys, fins i tot durant els 20 anys que van passar entre l'abandonament de l'edifici i el seu enderroc definitiu. Cada cop més deterioritat, això sí, com pot veure's a la foto, fins que va anar a terra junt amb aquella porció de la història de la nostra escola.

És curiós com el "Guernica" és el record de la Mercè més arrelat entre molts antics alumnes, de generacions molt diverses, i fins i tot un record per a molts tortosins, especialment els nascuts o residents al nucli antic. Un gest tan senzill..., ja veieu.

La connexió emocional és molt alta perquè entre els autors de la pintura n'hi ha que ja no hi són entre nosaltres. És més, el "Guernica" es va pintar pocs mesos abans de l'abandonament urgent de l'edifici: com si fos un mal presagi... I de fet, s'ha arribat a l'extrem de conservar el motllo de paper amb el qual es va fer el dibuix de base al mur exterior de l'escola. El guardava l'antic alumne Rafael Pedret. Concretament, era a casa de la seva àvia. No s'haguessin guardat coses així si tals coses no s'haguessin estimat i haguessin significat quelcom molt important.

Aquí trobareu una altra entrada, de l'exalumne Ildefonso García, que parla de la seva vivència personal en relació al "Guernica" i sobretot sobre la seva desaparició.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (6)

Els mestres Carme Martorell i Fermí Viladrich, als anys 30 del segle XX

Fa poc, en aquesta entrada, avancem que teníem algun altre material gràfic sobre el matrimoni de mestres Carme Martorell i Fermí Viladrich. La nissaga Viladrich-Martorell és segurament una de les més destacades de la història de la Mercè. En la seva època era també mestre de la nostra escola Joan Martorell, germà de la Carme i cunyat del Fermí. I tots dos van tenir una filla, Montserrat Viladrich Martorell, que va ser també una referència de la Mercè fins a la seva tràgica desaparició.

Aquí teniu la foto promesa, que ens ha arribat des de l'arxiu que recull l'antic alumne Joan Ramírez Montserrat. Prové del fons fotogràfic de Josep Daufí.

No tenim datada la foto, però hem preguntat a exalumnes nascuts després de la Guerra Civil que els van tenir com a mestres. Ens apunten que en aquesta imatge se'ls veu "joves", que ells els recorden més grans, sobretot a Carme Martorell, que en els seus darrers anys a la Mercè (es va jubilar el 1957) tenia el cabell completament blanc. Alguns se'n recorden perfectament perquè van participar en l'homenatge que Carme Martorell va rebre amb motiu de la jubilació, un acte que va tenir tal ressó que resta en la seva memòria gairebé 60 anys després.

Aquest detall i altres de la vestimenta ens fan pensar en la possibilitat que la foto sigui de la dècada dels anys 30 o 40 del segle passat. Un cop publicada l'entrada, Joan Ramírez ens ha enviat el resultat de les seves indagacions: la foto seria de l'any 1946, d'un acte celebrat a l'escola de Roquetes.

En tot cas, serveixi aquest testimoni gràfic d'homenatge a una família que ho va donar tot per la Mercè, amb unes trajectòries vitals que han quedat en la memòria de tothom que els va conèixer. I això és així perquè no eren únicament bons mestres, sinó excel·lents persones.

La vida de l'antic alumne Josep Otero Gendre, en imatges (5)