Un homenatge digital a Migueli i a "La Familia Armando Ruido" (3)

L'actual escola compleix 25 anys (7)

I al final, la roda va començar a girar, després de molts esforços i lluites. L'Ajuntament de Tortosa va cedir a la Generalitat els terrenys de l'antiga fàbrica del gas, al carrer Providència, al barri del Rastre. Les obres van ser llargues: les escoles no es construïen prefabricades com ara. Però el resultat va valdre la pena. Un edifici nou, però amb una certa imatge "retro" per encaixar-lo en un entorn històric, al peu de les muralles i del Castell de la Suda, i envoltat d'edificis amb segles a les espatlles.

La Mercè va fer fins i tot una campanya per donar a conèixer els serveis i els avantatges de la nova escola, de la inauguració de la qual acaben de complir-se 25 anys. Era orgull, sí, però també necessitat. Després de cinc anys d'exili, la matrícula havia baixat a extrems alarmants que havien fet qüestionar a les autoritats educatives si tenia sentit fer aquella inversió per a una escola "sense futur"...

Anteriors entrades
L'actual escola compleix 25 anys (6)
L'actual escola compleix 25 anys (5)
L'actual escola compleix 25 anys (4)
L'actual escola compleix 25 anys (3)
L'actual escola compleix 25 anys (2)
L'actual escola compleix 25 anys (1)

Un homenatge digital a Migueli i a "La Familia Armando Ruido" (2)

Youtube n'és ple del record del mític grup musical tortosí "La Familia Armando Ruido" i del nostre company de la Mercè Miquel Zaragoza Vileta, Migueli, traspassat l'1 de juny de 2012 a Esterri d'Àneu. Publicarem alguns vídeos que són a la xarxa i que ens portaran a la memòria la crítica social desacomplexada i sense manies que practicava aquell grup, amb Migueli al capdavant com a veu solista. Avís per ànimes exageradament sensibles i esperits lírics: el missatge d'aquesta música no és amable, ja que "La Familia Armando Ruido" si alguna cosa tenia era la de parlar clar i sense embuts.

Per això la Tortosa de sempre va actuar com va actuar fa una vintena llarga d'anys i Migueli va acabar exiliat personalment i laboralment al Pirineu. I avui? A Tortosa no se sap mai, però amb la que està caient i amb el desprestigi generalitzat de l'establishment polític i econòmic que regira les cireres, potser pensaríem que "La Familia Armando Ruido" encara feia curt.

Els vídeos que publicarem en aquesta i en dues properes entrades van enregistrar-se tant a les actuacions del grup com als seus assaigs. També podeu gaudir dels vídeos d'homenatge que els amics de Migueli, sobretot de la seva llarga etapa al Pirineu, van penjar a la xarxa després de la seva mort.

L'actual escola compleix 25 anys (6)

Més retalls de premsa. "La Veu del Baix Ebre", en data 14 de desembre de 1984, destacava que la situació de la Mercè estava en vies de solució. Com passa molt sovint en històries tan prolongades, la sensació que la solució ja era tocar dels dits, i la corresponent successió de grans decepcions i el seu efecte acumulatiu, va ser freqüent en el cas de la Mercè. I a finals del 1985, "Ebre Informes" publicava una cronologia molt detallada dels tres anys que feia que durava en aquell moment aquesta història.

Anteriors entrades
L'actual escola compleix 25 anys (5)
L'actual escola compleix 25 anys (4)
L'actual escola compleix 25 anys (3)
L'actual escola compleix 25 anys (2)
L'actual escola compleix 25 anys (1)

Un homenatge digital a Migueli i a "La Familia Armando Ruido"

Hi ha una pàgina de Facebook que recorda l'històric grup musical tortosí "La Familia Armando Ruido" (cliqueu aquí). Històric per diferents motius, el menys important dels quals no és com va acabar aquella glopada d'oxígen, en estat pur i fins i tot en estat bèstia. Un exemple de manual de com la Tortosa de sempre reprimia i silenciava la crítica, sobretot si es practicava desacomplexadament. Han canviat gaire les coses des de l'inoblidable concert de les festes de la Cinta de 1990?

Però si comentem aquesta pàgina és també perquè és un homenatge al nostre company de la Mercè Miquel Zaragoza Vileta. Migueli, perquè ens entenguem, un renom mític entre els antics alumnes nascuts a finals dels anys seixanta del segle XX. Migueli va deixar-nos l'1 de juny de 2012. Va morir a Esterri d'Àneu, al Pirineu on s'havia exilat personalment i laboralment després del concert esmentat anteriorment.

Però el seu record es manté viu entre nosaltres i per això no ha mort del tot. Racons d'internet com aquest que avui us recomanem ens recorden la vitalitat i l'energia d'una persona, que per no tenir manies i beure's la vida a glopades, no va ser profeta a la seva terra.

Que ningú busqui delicadeses en la música de "La Familia Armando Ruido", cosa que no vol dir que no hi haguessin emocions i sensibilitats. Era un grup tal com raja, perquè ens entenguem. Per recordar-ho, recuperem aquest vídeo del mític concert de 1990.