Els aiguats de 1994 van fer destrosses importants a l'escola i van ferir lleument una professora, tal com podieu llegir en l'entrada anterior. Però aquells fets no van estar exempts d'una anècdota que fa somriure, tot i pertànyer a la categoria de l'humor negre.
El cas és que l'esllavissada del turó de la Suda que va entrar pels finestrals es va emportar per endavant la placa inaugural del centre, que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, havia descobert el 21 de desembre de 1987. És la imatge que encapçala aquesta entrada. Gairebé set anys després, l'aigua i la terra van fer que la placa es desprengués de la paret. Quan va caure a terra, es va descobrir que es tractava d'un marbre reaprofitat o reciclat. Per la cara visible, la placa estava gravada amb la inscripció corresponent a la inauguració, però l'altra cara, que quedava oculta per estar enganxada a la paret, tenia una altra inscripció.
El cas és que la inscripció amagada era mortuòria. Era ni més ni menys que una làpida de cementiri amb el nom del difunt, la data de naixement i la de defunció, les sigles RIP... El perquè és evident: el marbrista va aprofitar una placa que ja tenia (potser no la van voler un cop encarregada o no li van pagar, vés a saber), tot pensant que no l'enxamparien mai perquè les proves del delicte quedarien ocultes contra la paret per sempre més.
La placa que podeu veure avui al vestíbul de l'escola és una rèplica de l'original, però sense la inscripció mortuòria a l'altra cara. Ja veieu si la història de la Mercè dóna de sí. Això no és més que una anècdota, és clar, però prou sucosa com per compartir-la.
