divendres, 5 de setembre de 2014

Migueli en la seva salsa





Ja sabeu que el proper 19 de setembre se celebra a Tortosa un homenatge a l'antic alumne de la Mercè Miquel Zaragoza Vileta (vegeu informació aquí). I amb motiu d'aquest acte hem tornat a recordar Migueli, com tothom el coneixia, en la faceta en la qual més va mostrar-se com era: radical, clar, sense complexos ni manies. És a dir, com a líder del grup musical tortosí "La Familia Armando Ruido".

Molta gent recorda com aquesta crítica social desacomplexada va significar-li a Migueli haver de marxar de Tortosa, a un exili al Pirineu de més de mitja vida, arran d'un concert a les festes de la Cinta de 1990. Avui ens en riuríem que aquell concert pogués tenir tals conseqüències. I l'enrenou majúscul ens sorprendria i segurament no l'entendríem. Però la Tortosa eterna (ves a saber si ara també) estava molt activa...

Avui podem dir tranquil·lament que Migueli i "La Familia Armando Rudio" serien molt extrems, però que van significar una alenada d'aire fresc a una ciutat molt esmorteïda. Ho explicàvem ja aquí.

Hem recuperat un vídeo que existeix d'aquell concert, al parc municipal de Tortosa. Potser no és apte per ànimes sensibles, perquè la crítica contundent i desacomplexada no fa precisament amics. Però més enllà de les consideracions musicals, aquí més aviat estem recordant un antic company. I el recordem com era, no de cap altra forma.

1 comentari:

José Manuel ha dit...

Jo feia la mili a Madrid, i per sort aquell cap de setmana tenia permís. He vist grups grans (AC/DC, Barricada, Metallica, GammaRay, Judas Priest, Iron Maiden...) però potser el concert que més vaig riure i disfrutar va ser lo de la Cinta '90. La cara de don Joan Redó era un poema al vere ex-alumnes seus com Migueli, Jaume Favà o Jordi Sánchez armant un escàndol majúscul criticant a tort i a dret a les essències immortals de Tortosa, en les figures del seu bisbe i alcalde. Recordo a Jaume deixant la bateria per a dir-li a Migueli que callés, que l'estava liant massa grossa, i ell tirant pel recte, quin tio més espectacular! I animar-vos a anar al Sancho d'aquí a dos divendres, lo Titi, un atre antic company nostre d'aules, és l´únic que pot suplir i supleix amb honra el buit que va deixar O Rei Migueli. Animeus i deixem el pub menut!!!