dijous, 17 de juliol de 2014

Arribem a les 1.000 entrades

De vegades ens fa una mica de recança explicar les estadístiques o els aniversaris del bloc, perquè això no és un concurs de mèrits, ni estem a la xarxa per lluir. Però acabem dient-ne coses perquè són petites fites d'una història digital que va arrencar fa més de sis anys i que, tot i que lluny de la seva intensitat inicial, és una mena de miracle.

Avui la cosa no té altra que aquesta és l'entrada número 1.000. Això no vol dir res, és clar. Haurien pogut ser 1.000 enormes rucades. Però certament les xifres rodones tenen un punt no sabem si psicològic o bonic. O les dos coses. És com quan vam assolir el mig milió de visites. Per rebentar d'alegria? Potser. En tot cas, demostren que internet fa mooooolt que va deixar de ser el futur. És aquí i ara. Tant, que en realitat una eina com un bloc està en certa mesura "antiquada": si avui comencéssim de nou segurament faríem una altra cosa...

Això no vol dir que un bloc hagi esdevingut inútil. Tot el contrari, continua sent un format molt vàlid si la nostra prioritat no és la immediatesa en 140 caràcters. Ep, no és una crítica a Twitter. Tot el contrari. És dir que cada lloc per a una cosa.

No caurem en l'error de destacar unes entrades per sobre d'unes altres. Totes han estat fetes des del sentiment i sovint amb molt esforç. Que unes han tingut més visites que altres? És clar, això és el més normal del món. Però si bé les xifres generals poden tenir algun interès, pel que ensenyen sobre internet, no cal entrar al detall mil·limètric. Hauríem pogut instal·lar al bloc una eina d'entrades més llegides (la cosa és automàtica), però ho vam descartar en el seu moment i no veiem motius per canviar d'opinió. Aquí compten les emocions i l'agraïment a la Mercè que pensem que tots tenim.

Només faríem una excepció pel gran pes que una entrada va tenir en el seu moment. No l'inicial, el 5 d'abril de 2008, que era una simple presentació d'un bloc que naixia amb la intenció de ser el tauler d'anuncis digital de la trobada del 7 de juny següent. Va ser uns dies després, el 13 d'abril, que la Susanna Ferreres va penjar la primera foto escolar. Ho podeu trobar clicant aquí.

Si aquesta entrada mereix ser destacada és perquè va ser el tret de sortida d'una autèntica bogeria, del miracle del quan parlàvem al principi. La idea de buscar, escannejar i penjar les nostres fotos de la Mercè va ser ràpidament "replicada" i en poc més d'un mes i mig va generar un dels millors episodis que han ocorregut a la xarxa, a tot arreu i en tot temps. No únicament a les Terres de l'Ebre, no. Se n'ha parlat molt arreu de Catalunya, i fins i tot del món, com a exemple del que poden aconseguir les xarxes socials. En som testimonis i en podem donar fe.

I a partir d'ara? Aquesta és una pregunta que sobrevola implícita quan complim algun aniversari o marquem una determinada estadística. És evident que això no pot mantenir-se eternament sobre la bse d'esforços individuals, per molt sentits que siguin. També és cert que la gràcia d'aquest invent és que tothom col·labora si vol i quan vol, i de la forma que vol. Fins i tot només mirant. De moment, anem fent. Això tindrà vida mentre vulguem que la tingui.

4 comentaris:

Angel Ismael ha dit...

Endavant Toni, no ho deixes. Sempre estarem agraïm tots els de La Mercè amb el teu treball.

Anònim ha dit...

Ya está el plosma de Gallardo fardant del bloc, de lo be que u fa y de lo guapo que es pensa que es.

Astem farts de tu, impresentable. Dixa el bloc a persones que son tortosines de veritat, no com tu que mos mires per damunt l'esquena. Marxa, que s'en fara carrec gent que astima de veritat la Mercè, no com tu que te n'aprofites i t'en beneficies.

Lladre i desgrasiat, fot lo camp.

Anònim ha dit...

Gallardo, plega, que has de donar moltes explicacions. No et volem. Torna el bloc als exalumnes, que te l'has quedat i no és teu. Desgraciat.

Anònim ha dit...

Gallardo, i els diners del pot dels exalumnes, què? O ja sabem d'on et pagues tantes anades al Liceu?