divendres, 5 d’abril de 2013

Cinc anys de bloc, tota una experiència

Aquest 5 d'abri de 2013 el nostre bloc compleix cinc anys. Es diu aviat, perquè la fulgurant velocitat de la vida digital converteix un lustre en un període gairebé a comptar en temps geològic. En realitat, si aquesta moguda la poséssim en marxa avui, el més segur és que no faríem un bloc. Això no vol dir que aquest canal no tingui encara una vida, més pausada i assossegada que altres xarxes socials molt més dinàmiques i fresques, però tenint encara (un bloc) recursos suficients per donar guerra i, sobretot, per oferir coses que valen la pena de compartir. Sí, compartir és el verb clau de tot.

Es podrien dir tantes coses d'aquest bloc, i totes bones, que un servidor, que ha tingut la fortuna de posar-lo en marxa i administrar-lo durant aquests cinc anys, de vegades es conté i no diu tot el que podria dir-se. No fos cosa que algú pensés que li robo el protagonisme (!), com ha passat alguna vegada. Les petites misèries són inevitables en singladures tan llargues i amb la participació de tanta gent. Per les experiències viscudes aquests cinc anys no puc posar la mà al foc per tothom (sento el mal rollo implícit, però som majors d'edat i no té sentit enganyar-se) (*), però estic segur que per la immensa majoria dels antics alumnes tot això ha estat una font d'alegries. Actives o contemplatives, perquè això ho ha gaudit tothom com ha volgut, que aquesta és una de les gràcies de l'invent. Per mi ho ha estat, sense cap mena de dubte, i dono per ben emprat el temps, la feina i, quan ha calgut, els diners.

I ha estat sense buscar ni esperar res a canvi. Per la cara, per la patilla... Perquè ens ha donat la real gana i perquè hem gaudit molt.

Hi ha una cosa que es diu fidelitat a les arrels, que pot exercir-se de moltes formes, també des de la distància. Fidelitat que vol dir també agraïment a qui t'ha ajudat a ser com ets, a qui t'ha donat l'oportunitat de millorar i fer-te persona de profit, a qui ha contribuït, ni que sigui des de la modèstia més mínima, a què aconsegueixis els teus objectius... Crec que només des d'aquest punt de vista s'explica la trajectòria d'aquest bloc. Hi ha hagut un entusiasme, molt intens al principi, més moderat després, per recuperar els nostres records d'infantesa i joventut. Però no ha estat només això, ni tan sols les possibilitats de materialitzar-ho en un projecte comú que ens ofereix internet.

Ha estat sobretot agraïment a una escola que, ves per on, no era exactament com les altres. Que tenia unes característiques especials que potser no són fàcils de definir, però que expliquen perquè la nostra moguda d'antics alumnes ha adquirit les proporcions que ha adquirit, mentre altres col·lectius semblants, d'escoles que no eren iguals a la nostra, no han passat, amb els deguts respectes, del primer sopar.

No es tracta de convertir una petita celebració en un conflicte, no. Ha quedat dit el que calia dir per posar les coses en perspectiva, però no ens barallarem amb ningú. Només acabarem constatant que les coses marxen pausadament, però no s'aturen. El bloc s'acosta a les 900 entrades i no passarà de l'estiu que assolirà el mig milió de visites. Per fregar-se els ulls, escolteu. I no és tan sols l'estadística. La font d'imatges antigues, que és on el bloc ha trobat el seu pes ideal després de la bogeria inicial, no sembla secar-se. Queda feina per fer, si volem. I toca gaudir-ho mentre en tinguem ganes.


(*) Això, naturalment, en el supòsit, improbable, que algú li importi el que un servidor pugui opinar

1 comentari:

Anònim ha dit...

Gallardo, com se nota que encara te dol que te dixés la novia.