Aquest 20 de febrer de 2013 fa ja tres anys d'un acte molt especial i singular en la dilatada història de l'escola de la Mercè: la concessió de la Medalla d'Or de la ciutat de Tortosa (vegeu aquí el fantàstic reportatge fotogràfic que va fer-ne l'antiga alumna Susanna Ferreres). Atorgada per l'Ajuntament, és la màxima distinció que pot rebre una persona o una entitat a Tortosa. I per la Mercè va ser un reconeixement a la seva trajectòria de més de 160 anys al servei de l'educació.
De fet, considerant que la nostra escola ha resistit totes les tempestes imaginables, garantint sempre a peu d'obra la igualtat d'oportunitats, podríem parlar en realitat d'un acte de justícia.
Les emocions d'aquell 20 de febrer de 2010 van ser molt intenses. Segurament perquè tots érem conscients que un acte com aquell només es viu un cop a la vida. Els meus sentiments personals d'aquella jornada els vaig expressar ara fa un any, amb motiu del segon aniversari de tot allò (si algú hi està interessat, pot clicar aquí; si no, tampoc es perdrà gaire).
A ningú se li oculta que la "moguda" que els antics alumnes havíem iniciat l'any 2008 va crear un caliu en què la qüestió de la Medalla d'Or va anar coll avall. Però no ens enganyem: la Mercè es mereixia sobradament el reconeixement, amb nosaltres escalfant l'ambient o sense...
El temps passa volant. El record cada cop es difuminarà més. És normal, fins i tot llei de vida. Però sempre podrem tenir presents unes paraules que va dir en aquell moment qui era director de la Mercè, Àngel Ismael: "Tots podrem dir, d'aquí a molts anys, i mentre tinguem vida, que aquell nosaltres hi érem".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada