L'antic alumne Josep Otero, aquest Nadal

Hi ha moltes formes de celebrar, recordar o felicitar el Nadal. En aquest bloc no ho hem fet pràcticament mai, però hi ha coses que valen prou la pena i que podríem compartir qualsevol dia de l'any, però que en un 25 de desembre, potser perquè ens toquen una fibra que ja devem tenir més sensible, semblen tenir un sentit afegit. Ens ha arribat un material emocionant sobre l'antic alumne Josep Otero Blanch, que es mereix sobradament aparèixer en aquest racó d'internet. Més aviat el contrari, és tan emocionant que ens engrandeix en la nostra petitesa

El seu fill, Joan Otero Roselló, ens fa arribar una fotografia extraordinària. Bona de veritat i feta per Mònica Galera durant una celebració familiar. Podríem escriure pàgines i pàgines sobre aquesta gran foto, però res milloraria les paraules de Joan Otero, que reproduim textualment:

"Voldria fer-vos particep de les meves sensacions i emocions. Hi han fotos que marquen, que transmeten, que diuen mes que la simple imatge i la de mons pares Josep Otero i Angels Roselló ballant es una d'elles. És positiva, hi ha felicitat, hi ha emoció, hi ha sentiment, hi ha admiració. És el que busquem en el dia a dia i que poques vegades trobem. La vellesa convertida en bellesa.

Tècnicament és molt bona, amb els protagonistes als laterals, els nuvis i ells. L'emoció i felicitat es veu a les cares de la gent. La llum de la foto ens dirigeix a ells i amb una gran nitidesa podem veure la seva expressió, neta i sense amagar res. Tal com són. Em trasllada a un estat emocional molt estable i positiu. Espero que us agrade".

Fins aquí les paraules. I sí ens agraden molt. Però encara ens agrada més, i ens emociona aquest vídeo que ens recorda com viu Josep Otero i la família la malaltia de l'Alzheimer, el partit més complicat de la vida d'aquest esportista emblemàtic del segle XX a Tortosa. Fa prop de quatre anys ja vam publicar un comentari que repassava la trajectòria de Josep Otero i la seva lluita contra l'Alzheimer (cliqueu aquí). Però avui aquest vídeo que us dèiem ens arriba molt a dins i per molts motius, i no és el darrer l'esperit positiu amb què pot encarar-se l'adversitat i fruir del temps que la vida ens vulgui concedir. Molt recomanable per la memòria personal que ens transmet, però també per les emocions que desperta. Gaudiu-lo.