Toni Perulles: "L'escola vol ensenyar massa sense motivar els alumnes"

El setmanari La Veu de l'Ebre publica aquest divendres 21 de setembre de 2012 una entrevista amb Toni Perulles Rull, que va ser molts anys mestre de la Mercè i que s'acaba de jubilar. "Don Antonio", com el coneixíem els d'algunes generacions ja una mica madures, diu coses ben interessants a l'entrevista. Malgrat que piquen, o precisament per això.

Toni Perulles va voler fer-se la foto davant de la Biblioteca 

Marcel·lí Domingo, on va haver-hi la primera escola de la Mercè.

Toni Perulles Rull

Mestre molt conegut a Tortosa. S’acaba de jubilar.

‘L’escola vol ensenyar massa sense motivar els alumnes’

Jubilat finalment. Els mestres poden jubilar-se als 60 anys. Però ell ha estirat la jubilació fins als 65. Més de quatre dècades d’experiència, de la cua de l’escola franquista, on era “don Antonio”, a les plataformes educatives en xarxa.

   

Pregunta: Vostè aguantava estoïcament que els alumnes li tiressin boles de paper a l’esquena, mentre escrivia a la pissarra...

Resposta: No me’n recordo.

P: Aquest entrevistador sap de què parla. Era un dels culpables.

R: De vegades donem una importància exagerada a les entremaliadures dels alumnes.

P: Hi ha algun altre mite equivocat sobre l’educació?

R: Que l’ofici de mestre crema molt. Això és fins a cert punt. Depén molt de com t’ho agafis.

P: I com s’ho agafa vostè?

R: La família pressionava des que vaig fer 60 anys, però jo encara podia fer molt.

P: A això anàvem. Jubilar-se als 60 no és malaguanyar capital humà i experiència?

R: Sí. I als 65 també. Jo seguiria al peu del canó més temps, però he fet una concessió a la família.

P: L’esperit inquiet fa amics?

R: La veritat és que no. Tinc experiències molt variades.

P: En què treballava ara?

R: En el desenvolupament de noves plataformes educatives digitals. Però el problema de les plataformes oficials és que són tancades i no sempre atenen totes les necessitats dels alumnes.

P: Quin paper correspon a Internet en l’educació?

R: Un de molt important, però no per tecnologia, sinó per filosofia. Fins i tot el Facebook pot ser útil. A l’ensenyament superior això hauria d’estar superat.

P: L’educació en xarxa no acaba sent un “copiar-enganxar”?

R: Hi ha el risc. Però fins i tot una tesi doctoral és un remix de coneixements previs, l’autoria dels quals s’ha de citar, per descomptat. I les aportacions pròpies i originals sovint no passen de mitja dotzena de fulls.

P: Perquè la feina sigui productiva t’ha d’agradar?

R: Sí. I més quan el “producte” és un nen.

P: Hem de diferenciar entre el magisteri vocacional i una forma de guanyar-se la vida?

R: Seria molt pretenciós contestar. Però a cap Estat europeu hi ha tants funcionaris com aquí. Hauríem d’anar cap a una situació en què el funcionariat, al magisteri, fos el mínim. Sé que és una opinió que molestarà, però ja que em demana que posi carn a la graella, jo la hi poso.

P: Què té el sistema educatiu de Finlàndia, el millor del món, que no tinguem els altres?

R: Una tesi doctoral de fa quatre o cinc anys, feta a Barcelona, ho analitzava. Arribava a la conclusió que hi ha més vocació.

P: Si comparem les xifres, no sembla realment un problema de diners. Potser la diferència és com els gasten?

R: És que no és un problema de diners. Les coses han de sortir de l’alumne i a Finlàndia a l’alumne li fan confiança. Aquí, en canvi, imposem massa. I no és només com fem l’acte didàctic.

P: Alguna mala notícia més?

R: Sí. Tenim currículums llargs, mentre que a Finlàndia estudien menys.

P: Costaria convèncer algú que això és negatiu...

R: Però és que és justament així. Aquí donem molts continguts, sense preocupar-nos de motivar els alumnes perquè els aprenguin. També els donem a edats inadequades.

P: Inadequades?

R: A Finlàndia ensenyen a llegir a partir dels set anys. I l’anglès, als nou. Però això no és cap novetat. Fa més d’un segle ho deia Maria Montessori. També els inicis del moviment pedagògic Rosa Sensat. Fins que el nen no està madur l’ensenyament és contraproduent. Un aprenentatge abans d’hora produeix ansietat.

P: Confonem quantitat amb  qualitat?

R: Sí. Matem la creativitat de l’alumne. La càrrega lectiva és molt gran, però improductiva. El mestre ha de repartir joc i fer aflorar les potencialitats de cadascú. Part de la culpa és de les famílies. Qui no vol que als quatre anys el seu fill ja sàpigue llegir i escriure, números i fins i tot anglès?