Resultats de l'enquesta sobre la taxa per la carmanyola

La darrera enquesta del bloc versava sobre la introducció d'una taxa que gravaria el fet de portar el dinar de casa a l'escola. L'Administració ho ha justificat perquè la presència dels nens a l'escola al migdia genera una despesa de monitors perquè estiguin convenientment atesos o guardats (no sé si custodiats és una forma adequada d'expressar-ho. També ha explicat que, encara que mínima, s'ocasionarà alguna despesa si s'ha de disposar de microones perquè els alumnes escalfin el menjar que portin a la carmanyola o al tàper. El resultat de l'enquesta, que com sempre diem no s'ha d'agafar com una veritat científica, ha estat el següent: Esteu d'acord que l'escola cobri una taxa als nens que es porten el dinar de casa? Sí. Hi ha unes despeses que s'han de cobrir igualment (monitors, microones...): 2 (19%)
No. És penalitzar encara més les famílies que necessiten el servei de menjador però no poden pagar-lo: 5 (45%)
Caldria trobar alguna altra solució, potser ampliant beques: 4 (36%) Dins de les limitacions importants que té aquesta fórmula de sondeig, s'aprecia clarament que hi ha un descontentament majoritari cap a la mesura, que no és difícil de relacionar amb l'empipament general que les retallades estan provocant. Hi ha qui considera raonable cobrir les despeses que la caramanyola genera igualment, sí, però no són ni la meitat que els anteriors. No podem estirar més el braç que la màniga a partir de resultats tan minsos, però el quadre està bastant clar. Finalment, hi ha un sector d'opinió gens menyspreable que, sense descartar del tot la taxa, pensa que caldria trobar altres solucions, tot citant l'ampliació de beques com a possible alternativa. El problema de les beques, com bé sabem, és que els augments de taxes o les taxes noves queden, i l'increment de beques (en nombre o en quantitat) mai s'acaba de percebre.