Joan Ramírez Montserrat: "Les fotos antigues retraten una Tortosa més viva que ara"

El setmanari "La Veu de l'Ebre" publica aquest passat divendres, 31 d'agost de 2012, una entrevista amb l'antic alumne de la Mercè Joan Ramírez Montserrat. El tema principal de l'entrevista és la tasca de recerca de fotografies antigues que fa el Joan, i de la qual tant es beneficia aquest bloc, que ha publicat autèntiques joies aportades per ell, la seva família i el seu petit cercle de col·laboradors. En l'entrevista parla també de nosaltres, cosa que li agraim. Reproduïm l'entrevista aquí, per l'interès que té i en reconeixement també a la tasca d'un antic alumne que pot fer-nos sentir orgullosos a tots.

Joan Ramírez, amb la seva foto escolar de fa més de mig segle.

Joan Ramírez Montserrat
Col·leccionista i divulgador de fotos antigues de Tortosa

‘Les fotos antigues retraten una Tortosa més viva que ara’

Joan Ramírez busca, digitalitza, classifica i publica a Internet fotos antigues de Tortosa. És dels pocs divulgadors del llegat fotogràfic de la ciutat i fa una crida a tothom que conservi imatges a compartir-les.



Pregunta: Com va començar a col·leccionar fotos antigues?
Resposta: Sempre que he tingut dos objectes del mateix tipus he acabat fent una col·lecció. Una és de cafeteres antigues, que és de les més completes del món, tot i que aquí no es coneix. Però com que aquí vaig copar aviat les que hi havia, els fills em van regalar un ordinador i una alta a internet perquè pugués buscar a altres llocs.

P: I d’aquí a les fotos?
R: Jo ja col·leccionava retalls de premsa i feia treballs en ferro que es basaven en fotos i postals antigues de Tortosa. Però a internet vaig descobrir que hi havia molt material gràfic antic sobre la ciutat. I m’hi vaig posar.

P: I de les fotos al Facebook...
R: Jo, al principi no sabia ni com anava un ordinador, però he anat aprenent pel meu compte. Passat un temps vaig començar a col·laborar amb la pàgina Baix Ebre i Montsià Antic i he acabat sent-ne l’administrador.

P: Quantes fotos formen la seva col·lecció?
R: Després de tres o quatre anys de feina són 11.500 imatges. I uns 3.000 anuncis publicitaris, pàgines de diaris...

P: De quines èpoques?
R: Tot anterior a 1970 i cap en color, sobretot de la vida al carrer. L’època més recent m’interessa menys.

P: Si les fotos parlessin...
R: Expliquen molta història. I si bé no sempre ensenyen novetats, sí que aporten molts detalls. L’evolució de la ciutat pot veure’s en fotos fetes al llarg del temps. En vol una sobre els detalls que ensenyen les fotos i que no sempre recullen els llibres?

P: Expliqui.
R: L’abril de 1899, el polític tortosí Teodoro González va sobreviure a un atemptat en què van morir quatre correligionaris seus. Això diuen els llibres. Tenir retalls dels diaris d’aquells dies ens permet saber que van ser rebuts a trets pels funcionaris quan entraven a l’Ajuntament.

P: Enganyen les imatges?
R: Poden enganyar una mica. Abans la gent es feia poques fotos perquè eren cares. I les imatges eren pures escenificacions. Tinc la sospista que el fotògraf no es limitava a crear un escenari ostentós sinó que fins i tot deixava vestuari als clients. La foto no devia reflectir gaire la situació real dels protagonistes. Però les fotos de la vida quotidiana diuen un munt de coses.

P: Com era la Tortosa que retraten les fotos?
R: La Tortosa del 1890 o 1900 m’encanta. Tenia un ambient i un nivell... Molta animació, molts comerços, el carrer de la Rosa ple de part a part de persones passejant: tinc una foto en la qual es veu que fins i tot s’hi feien bous. La vida no era millor, perquè hi havia més desigualtats, però era una ciutat més viva. Molt més viva que ara.

P: Hi ha més col·leccions com la seva a Tortosa?
R: Hi ha grans col·leccions, però estan amagades, guardades a un armari tronat o a una habitació i sense classificar. Són col·leccions heretades que van fer en altres temps persones de possibles, que tenien la possibilitat de viatjar i compraven a altres ciutats.

P: O sigui que només en coneixem una fracció?
R: La realitat és que els que divulguem i compartim el que trobem som molts pocs. Un servidor té dos col·laboradors, Manuel Marro, de 90 anys, i un altre pou d’informació, de 84, que no vol figurar. A part d’això, els germans Joan i Michel Otero, que fan una tasca impagable. Els exalumnes de la Mercè també fem molt. Però pari de comptar.

P: Perquè es divulga tan poc?
R: De vegades és perquè sí o per pensar que una foto familiar no té interès ni aporta informació. I també hi ha col·leccionistes que se senten maltractats pels estaments oficials.

P: Maltractats?
R: Perquè la medalla se l’han posada altres i no se’ls ha reconegut la feina. També m’arriba que hi ha molta prepotència per part d’alguns autors.