La foto que encapçala aquesta entrada potser desubica una mica als que tenen menys de 50 anys. És el carrer, Montcada, sí. És l'antic Seminari de Tortosa, que després es convertiria en Institut d'ensenyament secundari, en dues etapes històriques diferents. I finalment, fins al seu abandonament definitiu, el 1982, l'escola de la Mercè.
Però l'església que apareix a l'esquerra de la imatge no correspon a la imatge d'aquest indret que tenim els més "joves". El que recordem és un pati. El pati exterior on jugàvem, i que era també una pista poliesportiva més o menys pública: a banda de les incursions que molts alumnes hi feien-fèiem (que provocaven sonores esbroncades de don Santos Nieto des de la seva finestra de casa seva, a l'edifici de la Tabacalera), els caps de setmana s'hi jugaven partits del campionat local de futbol sala.
L'antic Seminari havia sobreviscut a unes quantes incidències de la història (aquí trobareu un resum). Però va quedar molt malmés pels bombardeigs durant la Guerra Civil. Tant que, fins catorze anys després del fi de la guerra no van començar les obres de rehabilitació. Mentrestant, les classes van impartir-se a l'actual edifici dels jutjats, a la plaça dels Estudis.
Però de l'església en van quedar poc més que els murs exteriors. Primer va ser la crema de temples dels primers moments de la guerra i després les bombes de l'aviació franquista, especialment durant els bombardeigs del 1938. El grau de destrucció era tan important que no s'hi va fer res, llevat de treure la runa que hi havia a l'interior, segons ens explica Joan Ramírez, que és qui ens ha fet arribar aquestes imatges. La foto del començament és de Ramon Borrell Codorniu (Tortosa, 1869-1948), un fotògraf tortosí que va retratar la ciutat durant la dècada final del segle XIX i la primera meitat del XX. En trobareu més informació clicant aquí.
Aquesta segona imatge és un simple retall de l'anterior. Però perquè és important? Pel rosetó o rosassa que hi apareix. Un element característic de la major part d'esglésies, però que si té rellevància en la història que us estem explicant és per aquesta tercera foto, d'autor no identificat.
Heu lligat caps? És la font que hi ha a l'entrada del Parc Municipal de Tortosa. Observeu la forma circular... Us n'adoneu? Doncs sí, és el rosetó de l'església, tombat a terra i convertit en brollador. Com va arribar fins aquí? Segons ens explica Joan Ramírez, el que quedava de l'església de l'antic Seminari va ser enderrocat als anys 60. El solar resultant va ser convertit en pati escolar.
Al llarg de tota la història s'han aprofitat els materials de construcció d'edificis antics per bastir-ne de nous. De vegades, peces senceres de certa singularitat s'han traslladat peça a peça a altres indrets. I fins i tot s'hi han donat altres usos. Aquest, si més no, és particularment curiós.
3 comentaris:
"El 1983 el claustre proposà el canvi de nom de l'Institut pel de "Joan Bta. Manyà" exprofesor del centre i teòleg i catalanista eminent. L'Associació de Pares i l'Ajuntament en van frenar la proposta".
Era secretari de l'associació però el canvi de nom presentava una problemàtica molt complexa. Hi ha actes de l'entitat que responen i expliquen detalladament el fet.
Hola Toni, Si parléssim amb Conxita puix que considero que l'Associació no és va negar; i aquestes dades resten permanents per a la història d’aquella entitat que vàrem representar al seu moment. No podem jugar amb les paraules. Agraït!
Potser seria interessant que els que hi vau participar aclarissiu bé les coses, amb independència que us haguéssiu explicat bé en el seu moment, que no crec.
No és un tema menor, com podria semblar, perquè el no-canvi de nom de l'Institut ha estat posat sovint com a exemple de les dificultats de Tortosa per superar el passat franquista i caciquil.
No obstant, no sé si aquest és el fòrum més apropiat. Certament, en aquesta entrada hem enllaçat amb uns continguts que considereu incorrectes i/o que us molesten. Però no hem fet més que enllaçar. Potser on haurieu de "replicar" és a la font original.
Espero que entenguis, Toni, que aquest és un tema delicat i que penso que ens equivocarem si aquí entrem en controvèrsies sobre la vida interna d'un altre centre educatiu. I per fets de fa gairebé 30 anys, que és un factor que potser caldria no oblidar.
Publica un comentari a l'entrada