Quatre anys d'aquella gran trobada

Aquest 7 de juny fa quatre anys de la gran trobada d'exalumnes que vam celebrar. Es podrien dir tantes coses, però tantes tantes, que correríem el perill d'acabar dient ben poca cosa. És com allò que quan es volen tantes coses, en realitat no es té clar el que es vol.

Potser per això hem preferit dir-ho amb una imatge. I consti que no és senzill resumir en una sola foto aquella immensa alegria, que va anar creixent des d'un mes i mig abans i que va acabar esclatant el 7 de juny. Però que no sigui senzill no vol dir que sigui impossible. A mi m'ha tocat molt sovint fer aquesta tria, a preguntes dels mitjans de comunicació i de molts internautes. Com que la moguda del bloc té tant a veure amb fotos, m'han demanat sovint si n'hi ha alguna que reflecteix això que també aquí hem anomenat "l'esperit de la Mercè".

La meva tria és aquesta foto que encapçala l'entrada. Un grup d'antics alumnes, el 7 de juny de 2008, al pati de la Mercè, mirant fotos. És una foto que resulta una autèntica metàfora d'aquella jornada. L'explosió que va viure aquest bloc, i en bona mesura la pròpia trobada, va tenir molt a veure amb la bogeria que ens va agafar a tots per buscar les nostres fotos escolars i publicar-les. El dia de la trobada, molts participants anaven "equipats" amb àlbums i carpetes per compartir els records "documentadament".

Penso que aquesta imatge reflecteix a la perfecció aquell ambient. Alegria pel retrobament. I alegria per compartir els records, no tan sols de paraula, sinó amb els testimonis gràfics a la mà. Per això és una de les que van elegir-se per l'exposició commemorativa.

I permeteu-me una petita reivindicació professional. Una foto així només podia fer-la un periodista. O si més no, algú amb sentit de la notícia. Aquesta foto "és" la notícia, potser més enllà de si vam ser 700 o qualsevol altra xifra. Una gran foto periodística, que capta l'essència de les coses. Una lliçó de periodisme. No vull dir que altres persones no en fessin de semblants. Vull dir que el diari "El Punt", que va ser qui va publicar-la, la va clavar escollint-la. I no voldria acabar sense recordar la seva autora: Marta Martínez.