La Mercè compleix 164 anys

Ja estem. El 164è aniversari de la Mercè queda enrera. Els exalumnes hi hem contribuït amb el petit acte commemoratiu que fem cada any des del 2008. Un acte sempre modest, però sentit, en el qual compten més les emocions i el record que no pas si som milers els assistents. Com ja havíem anunciat, enguany la cosa era senzilla: durant unes hores l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", amb l'afegitó del fons gràfic familiar donat pels exalumnes Joan Ramírez i Maria Isabel Sabaté, s'ha pogut tornar a veure a Tortosa.

Des del gener, l'exposició s'estava prenent un merescut descans, després de dos anys de tournée per les Terres de l'Ebre. Ja li tocava, més que a l'exposició, a les persones que s'han involucrat en aquest projecte. Però també és cert que un material, per bo que sigui, pot acabar cansant per repetitiu. D'aquí el descans. Un dia, aquesta exposició retornarà definitivament a Tortosa, per ser dipositada al seu lloc natural, que no és altre que l'escola. Però abans encara té recorregut per altres indrets. Ep, molta part d'això no deixa de ser una opinió meva, si me la permeteu.

L'exposició ha estat al vestíbul de l'escola. I com hem explicat en anteriors entrades, la visita formava part de la programació de l'ArtXiBarri 2012, una jornada de civisme i participació al nucli antic organitzada per la Xarxa per la Convivència a Tortosa. Aprofitem per agrair-los que ens donessin l'oportunitat d'incorporar-nos a la seva jornada i les gestions que han fet per facilitar la instal·lació de l'exposició a Tortosa, ni que fos per unes hores. En entrades posteriors, publicarem un reportatge gràfic que hem fet al llarg de la jornada.

Un agraïment que fem extensiu a l'Associació dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa, que han exhibit al seu local una projecció que recull moltes més imatges que les que formen l'exposició. En bona part, són imatges que hem aconseguit trobar i documentar amb posterioritat a la producció de l'exposició. Per això valia la pena fer-li un cop d'ull. Sabem que l'estiu passat, quan aquesta versió ja va poder veure's en aquest local, va tenir un notable èxit, tant pel format com per la possibilitat de veure fins a mig centenar d'imatges, la major part inèdites fora d'aquest bloc.

L'exposició "La Mercè. Una història en imatges" és un projecte no sé si singular, però sí certament curiós. En realitat és una translació al món físic o real de la tasca que s'ha anat fent en aquest bloc al llarg dels darrers quatre anys. S'han publicat milers de fotos, molts centenars de les quals imatges antigues que els exalumnes hem rescatat dels racons més insòlits on havien quedat  mig oblidades. Com publicava el 13 d'abril passat "La Vanguardia" en un reportatge dedicat a aquest peculiar treball històric que no han fet professionals, i que es titulava "Memòria del pupitre", hem reconstruït la nostra història escolar, però també hem ajudat a salvaguardar una part de la història local.

Hi ha un text de l'exposició que ajuda a situar amb bastanta exactitud la qüestió. Diu el següent: "Les xarxes socials, també anomenades internet 2.0, permeten fites extraordinàries com aquesta. No hem fet un treball científic, sinó que hem deixat anar emocions i sentiments molt intensos. No obstant això, el resultat contribueix al coneixement de la Tortosa del segle XX. De la Tortosa real, per damunt d'estadístiques, documents públics i fins i tot dels llibres".

I afegeix: "Darrera les fotos escolars i familliars, s'entreveuen petites històries que rarament apareixen a les històries oficials, però que ajuden a entendre-les i a posar-les en perspectiva. En aquesta exposició es fa palès que, darrera dels canvis socials o dels règims polítics, hi ha persones amb cara i amb noms i cognoms".

Doncs sí.