L’edifici aquell,no cal dir,mel coneixia pels quatre cantons,hi había viscut a un dels laterals i desde que començar a treballar amb catorze anys pasaba tots els dies per devant d’ell,amen d’acompanyar a les meves germanes i germa a l'escola,i ser lloc del primer festeig amb la que avui es la meva dona. Aclaració,jo no el vaig arribar a xafarlo mai com al.lunne,pos soc de la generacio de la vella escola del carrer de la Merced.
Com he dit,em quedaben quatre fotos al carret,que ben aprofitat,podien ser cinc (la tecnologia digital,aquella que convertiría a cegos de neixement en artistas visuals,encara era una utopia) Com necesitaba de fer una panorámica,on es vegues la gradiositat del vell centre docent que ja ni seria,presidint lo carrer Moncada,i sobre tot lo mural del “Guernika”,que lluia de fea uns anys com un crit de pau demanat per uns alunnes amb dots artistiques,decidir de realizarla fent tres fotos que despres uniria amb celo per darrera,aixo si, encuadranla be,per que lo contenidor,que llavors trovaba brut,fitxat,per que sortien tres bosses,no sortigues molt afavorit,tambe la cabina telefónica que estaba de pena,en fi com poden compemdre,coses nimies que llavors ens sorprenien,una mica de bruticia al carrer,i que ara al recuperar la foto,deu anys despres,t’agafen ganes de plorar del net que estaba tot…i lo poc que l’apreciabem.
La foto no es que tingue molt de valor,aquest es trovar en el record i bucetjant en ell,veig l'ombra tants de companys,de muns germans,de la dona,a la fi meus també, vivint a una época d’esperança (per molts trucada a la flor de la vida) tant llunyana i sols fa sols una década! Que no tornarà, com aquest carrer que mai serà...
(*) Langley,Virginia,USA. Seu de la CIA.
Ildefonso Garcia Aguilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada