Aquest diumenge, 30 d'octubre de 2011, la generació de les caragoles ha celebrat la seva quarta trobada. Hem estat una trentena de persones, exalumnes d'aquesta generació i alguns de convidats d'altres anys, així com cinc professors jubilats. El lloc elegit ha estat l'ermita del Coll de l'Alba, un indret tortosí per excel·lència on ens hem sentit molt ben acollits i on hem fruit d'un àpat de germanor molt agradable. Els Amics del Coll de l'Alba, liderats per la família Espinach Curto, ens han atés de primera i han ajudat a fer de l'encontre una ocasió que recordarem sempre.
Com en ocasions anteriors, hi ha hagut molta alegria, records a dojo, moments de nostàlgia i instants de tristesa en evocar companys que ja no hi són. Les fotos antigues que vam portar (és el muntatge que podia veure's aquest estiu al local dels Amics dels Castells i del Nucli Antic de Tortosa) vam "triomfar": bona part de la sobretaula va dedicar-se a veure-les i comentar-les.
I finalment, després de la foto de família de rigor, a la mateixa ermita del Coll de l'Alba va celebrar-se una missa, oficiada per mossèn Josep Blasco Curto, exalumne de la generació de les caragoles, nascut l'any 1978 i rector de les parròquies de Flix, Riba-roja d'Ebre, La Palma d'Ebre i la Bisbal del Priorat. Pel Josep no sempre resulta fàcil fer missa davant dels seus antics companys. És normal, no els pot veure com a simples feligresos. Però se'n surt prou bé, fent una celebració molt sentida i emotiva, que no deixa indiferents ni tan sols als descreguts.
La generació de les caragoles, com hem comentat en altres ocasions, aplega antics alumnes dels anys en què la Mercè va estar dispersa per diferents indrets de Tortosa, entre el tancament de l'edifici del carrer Montcada i la inauguració de l'actual escola, al carrer de la Providència. Són un grup petit, però molt cohesionat, que, a partir de la gran trobada d'exalumnes del juny de 2008, s'han anat reunint cada octubre. I ja en van quatre.
Encara són joves (bé, més joves que altres) i per això alguns van a la trobada amb la parella amb la qual s'acaben de casar o amb nens molts petits. Però és evident que tot i les obligacions familiars, laborals i de tota mena, conserven un vincle molt estret amb el seu passat escolar i que mantenen ben viu una cosa que aquí s'ha anomenat "esperit de la Mercè".
Un esperit que també "contamina" (perdoneu la forma de dir-ho) professors que durant molts anys, inclosos també els del dur exili, van matenir aquesta mateixa fidelitat a la Mercè. Que no van deixar l'escola, malgrat que potser el més còmode era agafar un trasllat, i que van lluitar aferrissadament per aconseguir el nou col·legi.
Ha estat un goig tornar a trobar don Joan Redó, donya Eva Morelló i donya Joana Querol, que ja van assistir a la trobada de l'any passat. També retrobar-nos amb donya Lina González i amb don Francesc Juan. La veritat és que avui es deu fer estrany sentir com ens referim als mestres com a "don" i "donya". Però quan es té certa edat, es ve d'on es ve i en aquelles èpoques les coses eren així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada