El bloc compleix tres anys

Avui, 5 d'abril de 2011, fa tres anys que aquest bloc va posar-se en marxa. Sembla que va ser ahir, o sembla que en fa una eternitat. La percepció queda al gust de cadascú. Aquella primera entrada (cliqueu aquí) no era més que un anunci de la trobada d'exalumnes que s'estava preparant per al 7 de juny de 2008. I no recordava gaire més que la Mercè feia 160 anys i que es prepararen unes activitats. Ningú es podia imaginar que allò es convertiria en una cosa tan gran.

I ningú podia imaginar-se que el bloc arribaria a viure moments emocionants arran d'una participació extraordinària i de la bogeria que ens va agafar a tots per recuperar les nostres fotos escolars. Potser ara costa de creure, perquè el bloc està molt parat pel que fa a noves entrades (tot i conservar un no menyspreable promig de visites). Però llavors calia fregar-se els ulls per poder-se creure el que estava passant. Un bloc d'un grup d'amics, exalumnes d'una escola d'una ciutat petita, més aviat entrats en anys amb l'analfabetisme tecnològic que això comporta molt sovint... I esdevenint un bloc que va ser una referència a les Terres de l'Ebre i bastant més enllà.

Els somnis no són eterns i aquell va tenir una intensitat i duració per damunt de les expectatives més elevades. Ara? Ara anem fent, és un ritme molt diferent, una participació molt més petita, però no per això la feina que es fa en aquest racó d'internet ha perdut interés. Justament abans d'ahir penjàvem una foto del 1898, la més antiga que fins avui hem localitzat. I el que són les coses: el comptador ha tornat a fer una estirada, més de 400 visites en 48 hores. Quan pensem que havíem arribat a 12.000 visites diàries sembla poc, però què voleu que us digui. Hi ha blocs de molta més anomenada que aquest que ja voldrien tenir 400 visites en dos dies. Per no parlar de la trajectòria.

I el millor no és el bloc en sí, sinó el fet que el moviment que va originar-se al voltant del 7 de juny de 2008 no s'ha apagat. Aviat en farà també tres anys i continuen les trobades de grups d'exalumnes, unes més públiques i altres més privades, però no hi ha any que no en sorgeixin mitja dotzena. La tasca de recopilació d'imatges continua, i amb troballes bones de veritat. I l'exposició que en recull algunes, no ha parat de voltar per diferents indrets dels municipis de Tortosa i de Roquetes. I d'aquí a poc farà un salt geogràfic i podrà veure's a altres contrades de Catalunya.

Potser sí que es troba a faltar una miqueta més de participació. Però tots tenim feina i obligacions familiars, ja ho sabem. I a partir d'aquí, cadascú participa com vol. Alguns, anant a algun sopar. Altres fent un cop de mà quan s'ha de traslladar l'exposició. Altres treuen el nas per aquí i miren si hi ha alguna novetat, encara que no facin cap comentari. No és ni bo ni dolent, és el que vol cadascú. I per cert, està molt bé que sigui així.

Només puc afegir que aquest bloc m'ha donat alegries immenses. També sorpreses d'aquelles que no t'esperes: jo que em pensava que ho tenia tot vist a internet, he aprés un munt de coses i, potser encara més que això, és que he descobert que la xarxa et dóna una mena de segona joventut en què et reneix l'afany per conèixer i aprendre.

És més, parlant ara molt personalment, en aquests tres anys a un servidor li ha canviat la vida en moltes coses. He passat per dures pèrdues personals i per nous començaments. He tastat tristeses amargues i he pogut recuperar no sé si l'alegria, però sí la serenitat i les ganes de tirar endavant. El bloc ha estat un amic que m'ha acompanyat en els moments difícils i en els bons. No ha estat mai una teràpia (no toca, simplement), però sí que ha estat disponible quan l'he necessitat. I de vegades l'he necessitat molt.

Disculpeu aquesta disgressió tan personal. Deu ser que m'he emocionat mentre escrivia. L'important és que avui fem tres anys i que tenim motius sobrats per recordar-ho. Fins i tot, per celebrar-ho. Gràcies a tots i totes per fer-ho possible.